Aprendre a estimar ‘lo Delta’

Soc una enamorada del delta de l’Ebre. M’apassiona lo Delta, i no sols perquè és un dels tresors naturals de casa nostra ni per la bellesa dels seus paisatges. El que més m’agrada és que hi passen coses meravelloses sense que puguis anticipar-les ni hagis de planificar-les. No és indispensable marcar-te un recorregut, pots deixar que els camins et portin. No necessites cap brúixola, pots vagar-hi sense rumb. De fet, és un lloc ideal si t’agrada “perdre’t” i també si desitges “trobar-te”. No has de fer cap cim ni superar cap obstacle, el Delta és suau i planer i t’ho posa fàcil, et dona molt sense exigir-te esforç.

Només et demana que t’entreguis a l’imprevisible, que et deixis captivar per aquarel·les fugaces, que t’impregnis d’immensitat i humilitat, de gratitud i generositat, que obris els sentits, i sobretot el cor, i copsis, i comprenguis, i sentis i preservis la seva essència de temple de la natura, de refugi silent, de profund alè de vida. Que t’enduguis la seva petjada sense deixar-hi la teva i que abandonis tota pressa o neguit. Al Delta tot succeeix a baixa velocitat. El temps és fonedís i la calma s’imposa sense que hagis de buscar-la, et ve a trobar i tan sols has d’abraçar-la.

Tots els temps són bons per anar-hi, totes les estacions llueixen en aquest territori, tots els colors resplendeixen. El terrós dels camps en repòs; el mirall blau infinit en què es converteixen un cop inundats; l’entapissat de verd de quan creix l’arròs; els daurats del canyís o d’abans de la sega; les clapes rosades de les llacunes i badies estampades de flamencs o les simfonies multicolor de les albades i capvespres, tatxonades sovint d’estols d’ocells que arriben o marxen i alcen el vol, festejant i redibuixant el cel.

Hi ha bellesa i raons de sobres per estimar lo Delta i, no obstant, l’estimo gràcies a uns ulls que l’estimen i que m’han ensenyat a estimar-lo. No hi ha millor manera d’aprendre a estimar alguna cosa que fer-ho de la mà d’algú que l’estima de veritat. I estimar ens durà més fàcilment a respectar-lo i a tenir-ne cura. Penso que aquest és un llegat important que hem de saber passar a les criatures. Potser no sempre estimaran el mateix que nosaltres, i potser no ho faran amb la mateixa intensitat que nosaltres, però podem estar segurs que el que nosaltres estimem i els mostrem amorosament, els ensenyarà a estimar.