Un 'agradable' dia de platja en família

Ahir, a la portada d’una revista del cor vaig veure la típica foto de la famosa de torn a una platja d’Eivissa. “L’hem enxampat passant una agradable jornada familiar amb els seus dos fills petits…”, deia el titular, acompanyat d’una imatge de dos nens immòbils, un marit que no sembla portar els papers del divorci a la butxaca després de querelles criminals per veure a qui li toca ficar-se a l’aigua gelada, i una dona, amb un cos bronzejat i esculpit en marbre, somrient mentre mira l’horitzó. I què voleu que us digui, les jornades a la platja amb les meves terroristes són de tot, menys agradables. Que no em puc estirar més de 4 segons a la tovallola, el moment just per fer la típica foto dels peus d’Instagram, que ja tinc la terrorista 1 amb els maneguets mar endins camí al Marroc, o la terrorista 2 obligant-me a fer castells nivell bombolla immobiliària, dels que et deixen el clatell socarrat i grans de sorra fins a les còrnies.

Suma-hi anar arrebossant-les amb sorra i crema solar factor cinquanta, mentre criden com si els estiguessis arrencant l’epidermis, i tu t'oblides que també ets humana i que acabaràs amb la pell caient a tires. I tranquil·la, que si has pogut respirar durant mitja hora amb la tàctica del tall de digestió que ja utilitzaven les nostres àvies, i les tens, per fi, assegudes a la tovallola menjant patates fregides (sorry però la fruita no fa el mateix efecte de calma i silenci), la climatologia canviarà i, a més d’haver d’evitar que no les arrossegui un tsunami, no s’enterrin vives i els agafi una insolació, hauràs de vigilar que amb un cop de vent, un para-sol mal clavat us apunyali. Així que jo, que vull pensar que totes som iguals davant les desgràcies maternals, prefereixo imaginar-me aquella agradable estampa familiar en una solitària platja d’Eivissa, interrompuda, de cop, per un: “Mamaaa, tinc caca!” I aquesta imatge, amigues, no hi ha fotògraf que la capti.