Reivindicacions en temps de pandèmia
Abans que res, volem remarcar que la gran majoria del professorat i de la resta de la comunitat educativa està a l’altura del moment en què ens obliga a viure la pandèmia. Dit això, també hem de destacar que moltes converses amb docents acaben amb una constatació: els nens i les nenes, els nois i les noies, necessitaven tornar als centres educatius, però tot plegat no s’ha acabat de fer bé i convivim encara amb massa incerteses. En aquests moments tan difícils entenem que la responsabilitat s’ha d’afinar al màxim. Així mateix, entenem que és imprescindible fer propostes consensuades, que generin confiança en el món educatiu i en la societat en general. Per això, considerem que les diferències públiques entre el departament i alguns sindicats no han anat per la via desitjada. La conselleria ha comès un gran error: no preveure el pitjor escenari des del mes de març i, després, parlar per anunciar massa canvis de consignes. Abans d’obrir la boca calia negociar les decisions que s’havien de prendre per evitar contagis i, a partir d’aquí, establir un pla de presencialitat adaptat al territori i contextualitzat a cada centre.
Però si la conselleria no ha acabat de fer el seu paper els sindicats tampoc, perquè ho han barrejat tot. Era, i és, imprescindible negociar un augment de plantilles que fos raonable en el context actual; si la conselleria n’oferia al voltant de deu mil -fent algunes trampes-, un sindicat n’exigia gairebé cinquanta mil. Ja es veu que no anem bé! Exigir personal sanitari a cada centre escolar és del tot impossible. En canvi, és una bona política recordar que els CAP disposaran de personal preparat per atendre els problemes que apareguin a les escoles. Parlar de jornades intensives o de decret de plantilles és escombrar cap a casa en temes en què no hi ha consens ni entre els mateixos sindicats. I l’amenaça de vaga ens sembla ja delirant. Que cal aprofitar el moment per conquerir velles reivindicacions no ho neguem pas, precisament per això és necessari no fer brindis al sol i aprendre ara, potser més que mai, a tensar la discrepància només fins a aquell punt en què resulta creativa. Per acabar, ho repetim: sort que la gran majoria del professorat i de la resta de la comunitat educativa està a l’altura del moment.
