Així fa de pare

“Amb nens, Amsterdam”

Marc Ripol és periodista especialitzat en viatges i pare del Ricard, la Marta i la Sara, de 17, 15 i 12 anys. Autor amb Fernando Lázaro de ‘Viajar en libertad por Europa. 30 rutas imprescindibles en coche’, publicat per Alhena Media, una editorial de turisme responsable

“Amb nens, Amsterdam” / FOTO: FRANCESC MELCION Zoom

Veure llocs a través dels ulls dels nens és com tornar-los a veure per primer cop. Hi ha poques coses que eduquin tant com viatjar. Els nens entenen de seguida que en cada lloc els costums són diferents, que es mengen coses diferents. Que no hi ha una realitat sinó moltes. I com a pare descobreixes una cosa.

Quina?

Que en la rutina del dia a dia gairebé no tens ocasió de parlar amb els fills. En canvi, quan viatges tens molt temps i sovint sorgeixen temes de conversa que a casa no sortirien mai. Quan ets dins d’un cotxe, fent un viatge llarg, ningú no té pressa. És un temps de qualitat.

Natura o ciutat?

A un nen el que li agrada és la varietat. Després d’estar un parell de dies en una ciutat va bé passar pel bosc o la muntanya o la platja. De qualsevol cosa en poden gaudir, però et demanen sorpresa, novetats.

Un consell sobre els museus.

No duguis mai un nen a un museu si no en té cap idea prèvia. Per molt important que sigui el Museu Van Gogh, si ningú li ha explicat al nen qui és aquest senyor, no sentirà cap interès. Cal preparar-los, que tinguin informació prèvia que puguin contrastar.

Més consells.

Tenir clar que no hi ha res obligatori ni imprescindible per veure. Si vas a París i no veus el Museu d’Orsay, no passa res. Potser s’ho passen millor jugant amb uns nens francesos en un parc.

Errors habituals.

No tenir-los en compte a l’hora de programar i no implicar-los en la preparació del viatge. O només tenir-los en compte a ells. Els nens han de saber que un dia poden triar-lo ells i que la resta de la família s’hi adaptarà igual com ells s’adapten al que decideixen els grans. Cal negociar.

El viatge comença abans de viatjar.

Esclar! Va molt bé mirar pel·lícules, mirar llibres o revistes. Buscar informació genera expectatives. Un altre error és anar amb nens en un d’aquests complexes hotelers. Si els nens són petits, encara. Però si són una mica grans s’avorriran estant-se tot el dia a la piscina.

Un viatge fàcil d’improvisar.

Anar a Euskadi. És una de les rutes que expliquem al llibre. Tota la costa és una corrua de pobles preciosos, de gent molt acollidora. Cada un és diferent i encantador. Amb platges precioses. Segur que els encanta, als nens.

La millor ciutat.

Per anar-hi amb nens, Amsterdam, sense cap mena de dubte.

Un bon paisatge.

La costa turca, que és com la Costa Brava però sense hotels. O Islàndia, que és un lloc increïble, un paisatge volcànic, sense arbres, ple de glaceres, una natura espectacular.

¿Viatjar de dia o de nit, amb els nens desperts o adormits?

No t’ho sé dir. Cada viatge té la seva cosa. Jo tendiria a fer un viatge llarg a poc a poc, per fases. Però si tens moltes ganes d’arribar a destí, es pot fer pesat dedicar uns dies a arribar-hi. Un bon consell és viatjar amb avió i llogar allà un cotxe.

Consells per viatjar amb cotxe.

Portar jocs. N’hi ha molts que es basen en paraules, com el d’endevinar un personatge responent o no. O el clàssic veo-veo. O grups de música que comencin per la lletra A...

Més normes.

Una de bàsica: quan es fa benzina, tothom va al lavabo, en tingui ganes o no. I cal portar música que hagin triat ells!

Però pot ser una tortura.

Cal negociar. Ells escolten la teva i tu la seva. El meu fill gran és heavy i en un viatge li vam demanar que ens en fes una selecció, així que ens anava explicant tot el que escoltàvem i va ser molt interessant. Una gran experiència.