Flors de Bach
EVA BACH

Qui més plora no és més sensible

Des que fa uns mesos vaig publicar La bellesa de sentir, un llibre que porta per subtítol De les emocions a la sensibilitat, una de les preguntes que em fan més sovint és quina diferència hi ha entre emocions i sensibilitat. Doncs aquesta podria ser una possible resposta: qui més plora no és més sensible i qui no plora no vol dir que sigui insensible. Quan algú plora de debò està experimentant una emoció. Pot ser que la mateixa persona no sàpiga si plora de tristor, de ràbia, d’impotència... Però l’emoció hi és i, a través del plor, es fa visible. Ara bé, el sol fet de plorar no és indicador de sensibilitat. Una persona que plora molt i sovint no necessàriament és molt sensible. Potser, simplement, no té recursos efectius per autoregular el seu plor.

Confonem fàcilment emocions amb sensibilitat. Pensem que com més emocions mostra una criatura, més sensible és. Si un nen plora molt, deduïm que és més sensible que un altre que plora menys. Qui plora més en un enterrament sembla que ho senti més o que s’estimi més el mort. Però moltes vegades no és així. Qui no plora pot sentir una tristesa i una estimació tan grans, o més, que el que es fa un tip de plorar. Expressar emocions no és sinònim de sensibilitat i no expressar-les no vol dir manca de sensibilitat. Contenció emocional no significa pobresa de sentiments. La criatura que no plora pot ser tan sensible o més que la que plora, i necessitarà el mateix consol o més.

De persones que s’emocionen amb facilitat o que saben expressar emocions n’hi ha moltes. Que sàpiguen transformar les seves emocions en sensibilitat, menys. L’emoció és un mecanisme biològic innat, mentre que la sensibilitat és una creació de la intel·ligència afectiva, que suposa força més que experimentar i expressar emocions. Sensibilitat és obrir un espai interior a l’emoció per fer-ne sorgir preguntes, coneixement, comprensió, fortalesa, bondat. Sensibilitat, més que plorar, és ser conscients de per què plorem, buscar algun sentit o utilitat al plor, saber-ne treure alguna cosa de profit. No som més sensibles quan plorem. Ho som quan la tristor ens fa més humans i ens ajuda a comprendre millor la tristesa dels altres i del món.