26/01/2013

La "joguineria" El Gat Corneli i la fireta

2 min

Em conviden a Cardedeu, a fer una xerrada per a la Unió de Botiguers. Hi trobo una mena de reducte a l'estil Astèrix i Obèlix, resistent als embats de les franquícies i les multinacionals. A Cardedeu les botigues tenen nom propi i els botiguers són els amics consellers que darrere un taulell transformen la compra en un encert, en aquell regal oportú que quan has entrat a la botiga no t'havies ni imaginat que hi podries trobar.

Em presenten en Jordi i la Montse. Espero que no s'ho prenguin malament si dic que la primera impressió que tinc és haver-me topat amb en Gepetto i la fada bona de la Ventafocs (en la versió Disney, això sí). Com que semblen dos personatges de conte, es comprèn que passin la vida en un escenari una mica irreal, farcit d'il·lusions i d'emocions: una "joguineria", com en diuen ells. Malgrat que els veig com personatges de Disney, al Gat Corneli, que és el nom de la botiga, no hi trobareu cap joguina amb llicència de multinacional. Al contrari, tots els seus productes tenen signatura d'artesà i estan fets de fusta i més aviat amb poques piles, perquè la joguina no es mou sola, sinó que es mou amb la imaginació de la criatura.

Quan entro a la botiga, trobo la Montse embolicant unes fruites de fusta que els nens poden jugar a tallar i tornar a enganxar tantes vegades com vulguin. M'encanten, però em decideixo per un cistell preciós ple de fireta, igual que la que jo tenia quan era menuda, i amb la qual vaig cuinar delicioses sopes de pedres, voluptuosos pastissos de molsa i tendres amanides de fulles de morera. Van ser els meus primers plats. M'hi entretenia hores, tota sola, però també convidava a jugar-hi les meves amigues i, llavors, treia la vaixella bona i dinàvem assegudes al terra de la cambra de jugar.

Jo volia ser una gran cuinera, com el meu pare i el meu avi. I com que no em deixaven enredar a la cuina de la fonda, la meva cuineta era el paradís. Amb aquest sòlid aprenentatge, quan em vaig encarar amb una paella de 21 cm i una dotzena d'ous dels que es trenquen si cauen a terra no vaig sentir ni gota de por. La fireta és un clàssic que perviu, un joc fonamental que ens acompanya en les primeres aventures de voler créixer. Si heu perdut la de quan éreu menuts, en trobareu de nova de trinca al Gat Corneli!

stats