La inspiració I el treball

El foment de la creativitat és avui un dogma pedagògic. Ningú gosa posar en qüestió que aquesta és una de les principals finalitats de l'escola. El problema és que no tenim ni idea de com fer-ho. No està gens clar ni que comprenguem què volem fomentar, atès que els experts no es posen d'acord a l'hora de definir creativitat , la qual cosa no impedeix que se n'hagin escrit muntanyes de llibres i venut milions de programes i cursos de desenvolupament del pensament creatiu i divergent. Sense gaire èxit, tot s'ha de dir, vist que la revista Newsweek , que va dedicar una portada a aquesta qüestió el juliol del 2010, considera que la creativitat dels joves nord-americans és cada vegada menor.

Considerem com el creatiu Dan Wieden va donar forma a l'universalment conegut "Just do it" de Nike. La història és interessant. Wieden estava buscant un eslògan que unifiqués tots els anuncis que la seva agència havia fet per a Nike. Un dia algú va esmentar a la feina l'escriptor Norman Mailer. Wieden sabia que Mailer havia escrit la biografia de Gary Gilmore, un famós assassí en sèrie, titulada La cançó del botxí . Passats uns dies, era al seu despatx donant-hi voltes, quan de sobte va recordar que les últimes paraules de Gilmore abans de la seva execució havien estat "Let's do it". Assegut a la seva taula, va estar donant voltes i voltes a aquesta frase fins que a altes hores de la nit es va convertir en "Just do it".

Creativitat imprevisible

Hi ha moltes històries semblants darrere de publicistes, músics, poetes o científics. El que ens mostren és que podem descriure a posteriori el procés creatiu d'algú, però no el podem programar. No disposem de res semblant a una ciència o un algoritme de la creativitat. Ni tan sols podem avaluar el potencial creatiu d'una persona. El que sí que sabem és el que deia Picasso: "La inspiració existeix, però t'ha d'agafar treballant". L'exemple és Wieden. El camí que hi ha des d'un comentari pres al vol a la feina fins a l'esclat del "Just do it" posa també de manifest que per ser creatiu els coneixements no molesten gens. O, si és vol, que per relacionar coses entre elles cal disposar de coneixements que facin de ponts i permetin relacionar-les. No deixa de ser una ironia que l'afirmació que la imaginació es més important que el saber sigui d'Albert Einstein, que no era precisament un analfabet.