Els trastorns del neurodesenvolupament són la principal causa del fracàs escolar
L'entorn familiar, l'escola o els mestres són factors molt importants però no determinants
Espanya és el segon país de la Unió Europea amb pitjors xifres d'abandonament escolar prematur. Segons l'últim informe anual de l'Eurostat sobre aquesta matèria, el 2020 el 16% dels joves espanyols d'entre 18 i 24 anys no havien completat la secundària –el nivell mínim obligatori–, una taxa només superada per la de Malta, que lidera el rànquing amb un 16,7%. Així mateix, es tracta d'un dels països amb més atur juvenil i on hi ha un consum més elevat de marihuana. Quina és la causa perquè hi hagi un alt fracàs escolar? Un estudi dut a terme pel psiquiatre Miquel Casas posa el focus d'atenció en els trastorns del neurodesenvolupament i la seva falta de diagnòstic a l'escola. Segons l'anàlisi Els factors psicobiològics que influeixen en el fracàs escolar, aquesta seria la principal causa i no la qualitat dels professors o el nivell socioeconòmic dels pares.
A Espanya, com a la resta del món, hi ha un 20% d'infants amb trastorns del neurodesenvolupament com el TDHA o la dislèxia. El problema és que aquí, a diferència de països com Finlàndia, es diagnostiquen poc aquests trastorns. Aquesta és una de les principals conclusions que es treuen de l'estudi fet pel Dr. Casas, director del programa SJD MIND Escoles de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Segons l'estudi, 1 de cada 5 nens té un trastorn d'aquest tipus (TDHA, dislèxia, autisme ...). No obstant això, només es diagnostica 1 de cada 10 casos en l'ensenyament públic i 2 o 3 de cada 10 a la concertada/privada, "per això tenim el fracàs escolar que hi ha a Espanya".
La situació social o econòmica no són factors determinants en el fracàs escolar
Així, l'estudi revela que la situació social i econòmica de l'infant, així com la qualitat del centre on estudia, no són factors determinants a l'hora d'influir en el fracàs escola. "Qualsevol nen, per molt adversa que sigui la seva situació, si va a l'escola i no té una malaltia orgànica incapacitant, una discapacitat intel·lectual o una malaltia psiquiàtrica greu, aprèn, i si presenta un retard escolar cal buscar sempre un trastorn del neurodesenvolupament", afirma el Dr. Casas. ¿La societat o la posició econòmica dels pares influeix en com serà l'aprenentatge de l'infant? "Naturalment que sí. Si es té un problema d'aquest tipus i els pares poden pagar-se un tractament privat, podran resoldre el problema", reflexiona el doctor Casas.
Es tracta d'un tipus de trastorn que no fa distinció de sexes i encara que tinguin una base genètica important, no sempre són heretats, ja que poden aparèixer sense que els pares els hagin patit. És primordial que es diagnostiquin en edats primerenques, en el període infantil, ja que en edat adulta és molt més complicat perquè la personalitat ja s'ha estructurat i molts d'aquests trastorns generen conductes disruptives. Una criatura que no ha sigut tractada adequadament d'una patologia del neurodesenvolupament en la infància pot convertir-se en un adult problemàtic amb dificultats en les relacions interpersonals, en l'activitat laboral, etc. Sempre que es detecti a temps és reversible. Si no es fa, pot generar un autèntic maltractament psicològic en aquests nens i nenes, ja que als 14 o 15 anys han hagut d'escoltar moltíssimes vegades, durant anys, "que si ets ximple, que si ets gandul, que si el teu germà és més llest, etc". "Tot això genera una frustració en el jove que el porta a posar en pràctica conductes transgressores i a consumir drogues, amb el que tot això suposa".
Què poden fer els pares i les escoles?
D'una banda, els pares han d'estar alerta, preocupar-se i quan vegin que alguna cosa no funciona, posar-se en mans d'un professional. Els senyals d'alarma són el baix rendiment escolar i les conductes que s'apartin de la normalitat. Per la seva banda, els centres educatius han de ser sensibles i treballar en comú. I no negar-ho. "Hi ha molts centres que atribueixen aquests problemes exclusivament a un origen familiar i social i que no accepten que hi hagi aquest tipus de trastorns de base psico-biològica", alerta el doctor Casas. La solució és un bon diagnòstic primerenc i un tractament efectiu, si bé cal reconèixer que, a hores d'ara, la sanitat pública està desbordada i no pot atendre tots aquests casos.
Els resultats d'aquest estudi, fet amb més de 12.000 alumnes, iniciat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona el 2011 i actualment seguit a l'Hospital de Sant Joan de Déu, es van presentar en el marc del cicle de 5 seminaris en línia Sumar i actuar per ajudar, organitzats per Clickedu, Iddink i Qualiteasy. Les sessions divulgatives dirigides pel Dr. Casas són una oportunitat per continuar lluitant contra el fracàs escolar des del centre educatiu amb les millors eines. Les pròximes sessions tindran lloc el 17 de novembre i els dies 2 de febrer, 6 d'abril i 15 de juny del 2022.