La teràpia ocupacional, una via per a l’autonomia dels infants

PalmaL’Organització Mundial de la Salut explica que la teràpia ocupacional és el conjunt de tècniques, mètodes i accions que, mitjançant activitats aplicades terapèuticament, prevenen i mantenen la salut, afavoreixen el restabliment de les funcions i avaluen el ventall de comportaments. Així dona lloc a la importància real d’aconseguir una major independència i a la integració de totes les possibilitats de l’individu en tots els aspectes: laboral, mental, físic i social.

En definitiva, els terapeutes ocupacionals tracten de promoure la salut, partint de l’ocupació.

Així doncs, es pot fer amb un ampli espectre d’edats: des dels infantons fins als adolescents ben entrats a la seva etapa.

Quan els nins arriben de la mà dels pares per començar aquesta teràpia, s’han de valorar les diferents problemàtiques amb les quals conviuen els petits per cercar, des de la millor perspectiva, la manera més idònia per acompanyar-los. Aquestes dificultats poden ser sensorials, físiques, cognitives i tantes d’altres que poden derivar de les àrees esmentades. L’objectiu sempre és aconseguir la major autonomia possible en els nins, emprant tècniques d’ocupació tan diverses i enriquidores com sigui necessari. És necessari que l’àmbit escolar, l’àmbit de la salut i l’àmbit familiar estiguin informats de tot el que el nin va gestionant perquè li puguin donar el suport que necessiti.

Per fer una teràpia ocupacional de qualitat, és imprescindible fer una avaluació exhaustiva dels factors interns i externs que provoquen les incapacitats i limitacions en la independència funcional dels nins. D’aquesta manera, es farà l’avaluació tenint en compte:

– Quines són les àrees ocupacionals dels infants en la seva vida diària: aquelles activitats que engloben les capacitats d’autocura més necessàries: la higiene personal, la muda, l’alimentació, el control d’esfínters, l’ús de l’inodor i la mobilitat funcional.

– Quines són les activitats instrumentals de la seva vida quotidiana: activitats de suport a casa i a la comunitat, com per exemple la cura de mascotes, anar a fer la compra, practicar les ideologies religioses i la mobilitat a la comunitat.

– Quina és la seva educació escolar.

– Quins són els seus jocs diaris.

– Com funciona la seva participació social.

També es valoren les capacitats per exercir les habilitats que s’aprenen i s’integren per repetició, des de la pràctica. Són el resultat de la constant entre l’infant i l’entorn. Es poden trobar diversos vessants d’aprenentatge:

– Habilitats motores: moviments i accions dels músculs requerits per aconseguir accions voluntàries. Ens referim a la coordinació, la postura, la mobilitat, la resistència, la força i l’energia.

– Habilitats de processament, pròpies dels processos psicològics: es pot observar com el nin s’exigeix i modifica accions mentre realitza una activitat: atenció sostinguda, coneixement, organització temporal i d’altres que es poden deixar veure.

– Habilitats de comunicació i interacció: inclouen les habilitats per l’intecanvi d’informació i així poder establir relacions amb altres. Interactuació entre iguals i comprensió de la comunicació verbal i no verbal.

Darrere aquesta avaluació es fa un perfil ocupacional del nin, basat íntegrament en el joc (el nin integra nous conceptes, explora nous espais donant lloc a les capacitats i a les limitacions) per poder fer abordatge en tots els entorns que l’envolten.

D’aquesta manera, com comentàvem, el nin, mitjançant diverses possibilitats de jocs de caràcter lúdic, pot anar reintegrant i connectant diverses funcions que venien desestructurades o mal assolides. Aprenen divertint-se, sens dubte, i amb aquesta estratègia s’aconsegueixen els interessos que beneficien els menuts i els ajuden a créixer de manera íntegra i tenint en compte tots els àmbits en els quals han de trobar els recursos adequats.

Guadalupe Basilio és terapeuta ocupacional de Salut i Moviment