Què podem fer si tenen por del Pare Noel o dels Reis d'Orient?

La Mar (deu anys) reconeix que li fan por els Reis d’Orient, els tres: “M’impressiona pensar que poden entrar a la meva habitació, que se’m quedin mirant o se m’emportin”. Fa uns anys que la nit de Reis dorm inquieta, està nerviosa per si es presenten a la seva habitació. El problema comença quan és l’hora d’anar al llit. Abans està tranquil·la, va amb la família a veure la cavalcada com si res, segurament perquè està a l’aire lliure i acompanyada de centenars de persones. Després de sopar sempre fan el mateix ritual, deixen menjar per als Reis, se’n va al llit i mai s’aixeca. “Les vegades que he sentit algun soroll m’he posat molt nerviosa. Llavors crido la mama que es queda amb mi fins que em torno a adormir”, explica.

Al matí, la prudència pot més que la il·lusió i s’espera per anar plegades a veure si els Reis els han deixat regals. “Encara està nerviosa per si se’ls troba, sempre recorda que, de ben petita, un dels Reis amb les presses es va oblidar un dels seus guants”, comenta la mare, la Mamen (43). Reconeix que és una por que va aparèixer fa un parell d’anys, des que és més conscient que algú entrarà a casa mentre estan dormint. “Ja li hem dit que aquella nit els Reis tenen molta feina i no els queda temps per entretenir-se a entrar a les habitacions dels nens i nenes, però no n'està del tot convençuda”, diu la mare. En canvi, el Pare Noel no li fa por.

Quan apareix la por?

La por és una emoció que apareix entre els dos i els sis anys, abans no existeix com a tal. “Si apareix a partir d’aquell moment i volem mantenir la il·lusió, busquem la font de la por i intentem reduir-la”, aconsella Estrella Ferreira, psicòloga clínica infantojuvenil i professora de la UAB. Si al final la por no té una base concreta i és més abstracta o intangible, la criatura no sap per què, però li fa por, en aquests casos recomana que la família analitzi fins a quin punt la mala estona que passa compensa per mantenir la tradició.

Què hi pot fer la família?

Ferreira explica que és més habitual del que podríem imaginar aquesta por als éssers màgics com el Tió, els Reis d’Orient o el Pare Noel, i recomana que la família tingui presents algunes pautes:

• Validem les seves emocions. Per més que no entenguem que els faci por l’arribada d’uns éssers màgics que els duran regals, és important reconèixer aquesta emoció que els inquieta. Donem-los l'espai perquè s'expliquin i trobar la font de la por.
• Respectem com se senten. Cal tenir clar que aquestes il·lusions han estat generades pels adults, per tant, si a les criatures no els genera il·lusió l’arribada dels Reis o Santa Claus, no té gaire sentit mantenir-les, sobretot en funció de l’edat que tinguin. Ferreira proposa que no es pressioni les criatures si no els aporta res i que no es fomentin les il·lusions que els fan por.
• Què els genera la por. És important saber exactament què els fa por. És la barba? Potser que entrin a casa? Si ells entren com si res també podrà fer-ho un lladre? Els amoïna que si marxen de pressa deixin la porta o la finestra oberta?

Com podem racionalitzar les pors?

Intentem donar-los una explicació racional que encaixi per compensar la por, com per exemple que des de l’alcaldia fan entrega de les claus de la ciutat només a Ses Majestats, perquè deixin els regals. Són unes claus màgiques que només funcionen si les utilitzen el Pare Noel o els Reis. Si els fessin por els animals podrien deixar un cartell a la porta, la xemeneia o el balcó explicant a Santa Claus o els Reis, que els fan por els animals i que, si us plau, deixin rens i camells al carrer.

En la mesura del possible i tenint en compte que hi ha diverses possibilitats de rebre regals d’éssers màgics, es pot optar per triar l’opció o tradició que no els generi neguit. No els exposem innecessàriament a veure patges o Pares Noel si els fan por.