Tu també pots canviar el món (encara que no t’ho pensis)

En un bosc hi va haver un dia un incendi. Tots els animals en fugien perquè el foc ho devorava tot, però un pit-roig se’n va anar cap al riu pròxim per omplir el seu bec petit d’aigua i tirar-la damunt del foc. Els animals que el veien li deien que estava boig, que no se’n sortiria, perquè el seu bec només tenia capacitat per a unes poques gotes d’aigua. Però l’ocell els va respondre que feia el que podia. Amb aquesta frase tan coratjosa, un ós va decidir imitar el pit-roig, però en el seu cas es va mullar de cos sencer, i després es va espolsar sota un arbre que cremava. Després s’hi van sumar les libèl·lules i, més tard, els esquirols, les guineus i tots els animals, que van tornar per fer el que podien per apagar el foc. Així comença el llibre Tu també pots, de l’escriptora Anna Llauradó i la il·lustradora Maria Girón, publicat per ING Edicions, que s’ha convertit en un projecte educatiu per despertar consciències sota la pregunta: “I jo, què puc fer?”

Tot va començar quan l’escriptora Anna Llauradó va sentir un dia la notícia que cada tres segons mor una criatura de fam al món. Ella es va plantejar què hi podia fer, i a partir d’aquí va anar sorgint la idea que tots hi podem fer alguna cosa. El conte es va publicar en una primera versió fa uns anys, i ara l’autora l’ha renovat amb un nou segell editorial. “La història amb què començo el llibre és una llegenda guaraní, de Sud-amèrica”, explica Llauradó, que afegeix que el debat que genera el conte entre els nens que llegeixen la llegenda és la pregunta que s’han de formular petits i grans: “Què puc fer jo per apagar els incendis del món?” I la resposta són infinitat d’accions. “Pensem que no podem fer res però no ens adonem que podem ajudar una persona gran a passar un pas de vianants”, cita Llauradó com a exemple. 

Tu també pots és un conte i també un projecte educatiu, que l’editorial proposa a les escoles i instituts com a instrument per empoderar criatures i adolescents. “Des dels 6 anys fins a l’alumnat de batxillerat, els centres educatius poden crear un projecte d’escola, transversal, que els porti a ajudar o millorar una entitat del seu entorn”, explica l’autora. Per als més petits, la faula de les gotes d’aigua “és molt atractiva”, perquè entenen amb rapidesa que una gota és la que ells poden aportar perquè el món sigui millor, i a partir d’aquí poden fer creacions amb les gotes d’aigua. Per als més grans, “per a l’alumnat de batxillerat, hi hauria la possibilitat que s’encarreguessin de la comptabilitat de l’activitat que pensessin”, per exemple. El cas és que el conte, amb la seva plataforma web, on també es pot veure el documental relacionat creat per l’autora, vol convertir-se “en un referent a les escoles; en una eina perquè les criatures i els adolescents creguin realment que millorar el món està a les seves mans”, assenyala Llauradó. Perquè “educar en l’esperança i en el positivisme” és el que empodera petits i grans. Al cap i la fi, “no és complicat el que podem fer, sinó ben senzill”, conclou l’autora.