Rugbi entre totes i tots

“Fins a la categoria sub-16, el rugbi és mixt. A partir de la sub-18 es divideix en equips masculins i femenins, perquè es considera que les característiques corporals dels nois i les noies canvien”, expliquen Ainhoa Madrid i Rocío Navarrete, jugadores del sènior femení del Químic Equip de Rugby i també entrenadores dels més petits.

Ens trobem a la Ciutat Esportiva Municipal Vall d’Hebron - Teixonera. Tothom la coneix com la Teixonera de Barcelona. Els diferents equips del Químic es reparteixen un camp per entrenar-se per separat. “El sènior masculí fa 20 anys que existeix. En canvi, el sènior femení només té quatre anys, i estem molt contents de com està funcionant. Volem més noies!”, diu Bruno Colomer, capità del sènior i membre de la junta directiva de l’entitat. ¿Deixem els grans i ens concentrem en la canalla i els adolescents? Si és que tenen temps per atendre’ns, perquè no paren de moure’s amunt i avall! La Noa té 9 anys i pertany al sub-10: “Em vaig apuntar al rugbi perquè el meu germà ja hi jugava i jo m’avorria a casa. Abans feia karate i ballava. El que més m’agrada és el placatge”. A la María, de 9 anys, en canvi, no li interessa gens el placatge: ella disfruta més passant la pilota als seus companys i companyes.

En aquestes categories inferiors no hi ha lligues, sinó que hi ha el que es coneix com a trobades. ¿I com anem de lesions? “Uf, em vaig torçar el peu al camp, jo soleta, però la setmana següent ja estava bé”, diu la María. Ens movem una mica per parlar amb les noies del sub-12, com l’Elsa, de 10 anys: “Vaig deixar la natació pel rugbi, que em feia més el pes. M’encanta passar i córrer. Espero tenir el rugbi com a hobby tota la vida, perquè, professionalment, vull ser advocada”. La Brissia és de la mateixa categoria que l’Elsa: “Jo havia passat per bastants esports, i un dia el meu amic Jonathan em va convidar a provar el rugbi. I ja m’hi vaig quedar! La meva posició favorita? Davantera”. L’Ignacio, també de 10 anys, vol dir-hi la seva: “Estic content de jugar amb les noies. Algunes són força bones i fortes”.

No gaire lluny veiem la Daniela, que té 13 anys i juga amb el sub-14: “El meu pare ja estava introduït en el món del rugbi. De petita jo feia atletisme, però el rugbi és millor, perquè és un esport de cooperació, de col·laboració. Tots i totes ens ajudem”. Alguna lesió? “Sí, em vaig trencar el nas. Res greu”, ens tranquil·litza la Daniela. El cas de la Firusa, que té 15 anys i pertany al sub-16, és semblant al de les seves companyes: “El meu primer esport va ser la gimnàstica artística. A l’esplai hi havia monitors que em van parlar del rugbi. La meva tasca preferida és la de flanker, a la davantera. S’ha mitificat massa la qüestió de les lesions. No, no en patim gaires”.

Ferran Casadesús és responsable dels delegats del Químic Equip de Rugby. Entre les seves tasques hi ha “fer d’enllaç entre el club i els pares, en les categories inferiors”. “Són totes aquelles gestions no relacionades amb l’esport, sinó amb les relacions personals”, explica. El Ferran mou el cap en senyal d’aprovació quan l’Ainhoa i la Rocío es queixen de la “falta de visibilitat del rugbi femení als mitjans”: “En general la tele no parla dels esports amb participació femenina”. Un lament que tots tres comparteixen amb Alicia Martín, també delegada del Químic Equip de Rugby i la nostra guia en aquest reportatge del Criatures. Abans de marxar de les instal·lacions de la Teixonera, escoltem Santiago Listori, coordinador de l’escola del Químic Equip de Rugby: “Aquí tenim una gran sensibilitat cap a la inclusió i el tractament igualitari. En aquestes edats treballem molt els valors, que són més importants que la tècnica o la destresa”.

Menys força i més manya!

“Molta gent confon el rugbi amb el futbol americà, i no són el mateix”, aclareixen Ainhoa Madrid i Rocío Navarrete: “Al rugbi no tens armadures, per dir-ho d’alguna manera. Aquí només fem servir la protecció bucal”. Un altre tòpic és que el rugbi es basa en la força: “Això no és cert. En el nostre esport són bàsics el cap, la lògica, observar els altres i les estratègies. A part de saber placar, també hem de saber caure”.