Els riscos invisibles del Roblox: "Tinc amigues que hi tenen nòvio"

Barcelona"Tinc amigues que hi tenen nòvio o nens que entren per follar", comenta la Jana, de 7 anys, sobre alguns companys de classe que juguen a Roblox, una popular plataforma de videojocs en línia que també permet als usuaris programar i jugar a jocs creats per ells o altres usuaris. Segons l’últim informe de l’empresa, la plataforma no para de créixer: a finals del 2025 comptava amb 144 milions d’usuaris diaris, que al llarg de l’any havien dedicat 78.600 milions d’hores al joc. Una xifra que equivaldria al fet que tota la població de Catalunya (uns 8 milions de persones) hagués estat jugant a Roblox les 24 hores del dia durant més d’un any sencer.

Però aquest èxit comercial amaga riscos de convivència i de seguretat. Més de 63 milions d’adults comparteixen diàriament espai digital amb uns 50 milions de nens i nenes menors de tretze anys, sovint sense barreres de control efectives. "Roblox és una plataforma estructuralment insegura per als infants pel seu disseny social i per l’absència de sistemes sòlids de verificació de l’edat, de revisió de perfils i de supervisió de continguts: tothom hi pot entrar, participar, crear i compartir jocs gairebé sense filtres", explica Irene Montiel, professora del grau de criminologia i del màster universitari de ciberdelinqüència de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L’univers de Roblox –basat en personatges en forma de blocs, colors vius i espais aparentment "creatius i educatius"– ha fet que molts pares abaixin la guàrdia, quan en realitat és, sobretot, un espai per a adults.

Un univers infantil amb xifres d’adult

"Molts nens de la meva classe hi juguen; alguns s’hi troben amb companys i molts d’altres parlen amb desconeguts", afegeix la Jana. Crear-se un perfil fals a Roblox és molt fàcil i la limitació d’edat, com a política interna de l’empresa, és inexistent: des de ben petits s’hi pot jugar, tot i que no es permet crear un perfil a menors de 5 anys perquè es considera que no tenen les habilitats cognitives per utilitzar la plataforma.

Un cop donat d’alta es pot accedir a milions de videojocs, comprar complements per l’avatar, moure's pels diferents entorns i interactuar amb altres participants mitjançant el xat. “A Roblox és molt fàcil fer-se passar per un menor o un adolescent sent adult per enganyar-los, manipular-los i sol·licitar-los imatges explícites i dades personals”, adverteix Carmen López, catedràtica en pedagogia i experta en educació familiar.

L’any passat, als Estats Units, es van presentar més de 24.000 denúncies al Centre Nacional per a Nens Desapareguts i Explotats (NCMEC), l’organisme que gestiona els casos sospitosos d’explotació sexual infantil detectats a Roblox. “En aquest tipus d’espais, l'intercanvi de material d'abús sexual infantil té una probabilitat molt alta. Si, a més, víctima i agressor es troben a prop físicament, poden arribar a produir-se temptatives de trobada, però sobretot el que busquen és obtenir material d’abús sexual infantil”, expliquen fonts de l’Àrea Central de Cibercrim dels Mossos d’Esquadra.

A casa nostra, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha alertat recentment sobre l’impacte dels xats de Roblox en la salut mental dels menors. “Els infants no tenen prou desenvolupades les capacitat per dir que no a certes peticions ni han interioritzat estratègies per detectar el caràcter perniciós de determinats comportaments”, apunta Carmen López, autora de Pon límites, no pantallas.

Parlar amb desconeguts no és un joc per a nens

És en aquests entorns on poden sorgir riscos com el grooming: (assetjament sexual online) l’adult interactua amb el menor, se’n guanya la confiança i després li demana imatges, vídeos o interaccions sexuals, o fins i tot trobades físiques. Una investigació de Hindenburg Research i del National Center on Sexual Exploitation va detectar un grup a Roblox anomenat “Adult Studios” amb més de 3.300 membres en el qual, segons aquests informes, els usuaris intercanviaven pornografia infantil i sol·licitaven actes sexuals amb menors. Les sales de xat que intercanviaven pornografia infantil no tenien restriccions d'edat.

“Els nens no tenen consciència del risc que hi ha quan parlen als xats o interactuen amb persones desconegudes, no perceben que els puguin fer mal. Estan gaudint i divertint-se, i no són realment conscients dels perills que això pot comportar”, apunta Montiel, també investigadora del grup VICRIM de la UOC.

6 anys: víctimes cada vegada més joves

“L'edat de les víctimes comença a ser extremadament baixa; estem registrant casos de criatures de 6, 7 i 8 anys”, alerten des de l’Àrea Central de Cibercrim dels Mossos d’Esquadra. “El problema és el desconeixement: molts pares pensen que és un joc, no una xarxa social i, per tant, no és perillós”. A Espanya, és el videojoc preferit per infants amb edats entre els 4 i els 15 anys, segons l’estudi de Growth from Knowledge (GfK).

“Alguns amics meus fa anys que juguen a Roblox; els seus pares els deixen el mòbil i hi juguen”, explica la Jana, que fa segon de primària. Aquesta dinàmica és habitual, segons la policia: “Sovint juguen des del mòbil dels pares i, després d'intercanviar imatges, esborren les converses perquè els pares no se n'adonin. Gairebé tots els videojocs incorporen xat i, si no es limita per configuració, és converteix en una porta d'entrada per a desconeguts”.

Els Robux com a esquer emocional

Aquesta manca de percepció del risc pot empènyer-los a acceptar situacions d’abús o l’intercanvi d’imatges sexuals a canvi de premis o monedes virtuals com els Robux. “Les monedes digitals o l’intercanvi d’objectes virtuals s’utilitzen com a porta d’entrada al grooming: són l’ham inicial de l’engany, expliquen des de l’Àrea Central de Cibercrim dels Mossos d’Esquadra. En molts casos recents aquest és el mecanisme principal per començar la manipulació.

Els ofereixen Robux gratuïts o regals cars –com mascotes– a canvi de material sexual o per aconseguir moure la conversa cap a aplicacions de missatgeria xifrada. “Moltes vegades salten de Roblox a Telegram, WhatsApp o Discord per “fer-se més amics” i parlar d’altres coses en privat. Això facilita moltíssim el grooming perquè marxen d’on es podria rastrejar la conversa i entren en canals encriptats on la detecció és molt difícil”, adverteix Montiel.

Segons expliquen des dels Mossos d’Esquadra aquesta manera d’actuar és habitual: “A vegades els actes es fan dins de la plataforma origen, és comú trobar llocs de captació dels infants (videojoc) i, després, llocs de producció (aplicacions de missatgeria). Aquest salt afegeix elements a la investigació; no la fa impossible, però sí que implica més passos fins a arribar a l'autor”, expliquen fonts de l’Àrea Central de Cibercrim.

Dopamina, ansietat i cervells immadurs

Per a molts infants aconseguir un vestit o una disfressa pel seu avatar i diferenciar-se dels altres es pot convertir en una prioritat. L'economia dels Robux és gegantina: el 2025 els usuaris van gastar més de 4.265 milions d'euros en aquesta moneda virtual. Això significa que, cada dia, s’injecten més de 11,6 milions d'euros en aquest univers.

Bona part dels milers de milions que Roblox factura en moneda virtual s'alimenten de les anomenades recompenses variables. Aquests mecanismes d'atzar, dissenyats per maximitzar el temps de joc, poden generar conductes addictives en cervells encara en desenvolupament. “Són reforços intermitents que no saps quan arribaran, això produeix una gran descàrrega de dopamina i una ansietat constant. Fins als 25 anys no es tenen les habilitats necessàries per autoregular-se, controlar impulsos, prendre decisions, posar fre a una conducta concreta o gestionar la frustració, no és per manca de voluntat, sinó per biologia”, detalla la pedagoga.

Alguns països com Bèlgica o els Països Baixos, estan regulant aquest tipus de recompenses perquè les consideren apostes encobertes. Al ser "variables", el nen sent la pulsió de "provar-ho un cop més" per veure si finalment surt el premi estrany, això és el que crea l'hàbit compulsiu. “Està àmpliament demostrat que el reforç variable és molt addictiu i difícil d'eliminar per la idea equivocada que, si s'hi insisteix, arribarà la recompensa”, comenta López. “Alguns menors han gastat autèntiques fortunes o han sigut víctimes d’estafes degut a la seva ingenuïtat”, afegeix López.

És el mateix principi que hi ha darrere de l'èxit de les màquines escurabutxaques. La pedagoga alerta que quan un cervell s'acostuma a aquestes recompenses, tot el que és quotidià –llegir un llibre, escoltar el professor, mirar la pissarra, jugar al parc– pot resultar avorrit.

Els agressors també fan servir altres maniobres psicològiques com l’admiració o la construcció d’un vincle de confiança –sovint perquè dominen millor la plataforma–, on el factor clau és emocional. ”En els jocs en línia, a diferència d'una xarxa social, el menor pren decisions: com vesteix l'avatar o a quina sala entra. Si no tenen prou maduresa, pot sentir que té el control i el poder, perquè els pares no hi són. Aquesta sensació de "llibertat" els fa confiar massa i és aquí quan es tornen més vulnerables a la manipulació d'un adult que els va guiant, felicitant i validant”, expliquen fonts dels Mossos d'Esquadra. Es calcula que la plataforma processa més de 50.000 missatges cada segon.

Codis, emojis i paraules camuflades

Arran de les crítiques per grooming i la manca de control, Roblox ha activat recentment diverses millores de seguretat, com etiquetes de maduresa que limiten l’accés a espais, filtres de xat més restrictius per als usuaris menors de 13 anys –que censura insults, números de telèfon o determinades paraules–. Tot i això, els experts adverteixen que és insuficient. "Cal establir mecanismes eficaços de verificació de l’edat i limitar el contacte entre adults i menors. Els depredadors saben com saltar-se aquests filtres utilitzant codis o paraules clau", alerta Montiel.

Els usuaris utilitzen variacions de paraules –com escriure s-e-x-e– o emojis específics per esquivar la seguretat de la plataforma. Precisament, la recerca de Revealing the reality va analitzar el joc quatre mesos després de les millores de seguretat implementades i va alertar sobre la persistència d'espais amb contingut sexual, violent o altament inapropiat.

Un dels principals problemes és la proliferació de jocs "pop-up" amb contingut per adults que duren poques hores però que atrauen infants abans que els algoritmes de Roblox els detectin i els tanquin. Són experiències conegudes com a condos o jocs de roleplay extrem on es permeten situacions de violència sàdica o sexualitzada. Alguns exemples, –ja tancats– són Boys and Girls Club Role Play, el Public Bathroom o Maternity basat en pegar pallisses a dones embarassades.

“És possible que hi hagi una lleugera moderació, però està sent clarament inefectiva: s’estan colant moltíssims espais on hi ha contingut sexual i violent explícit –denuncia Montiel–. Quan un infant juga en un context així, hi ha el risc de minimitzar la sensació d'estar fent alguna cosa malament perquè percep que és un joc. Això pot generar un procés de desvinculació moral que els dessensibilitza cap a situacions de violència reals”, adverteix la psicòloga i criminòloga de la UOC.

L’impacte psicològic: por, culpa i silenci

L’impacte del grooming en infants és intens i durador. “Molts són tan petits que no entenen la gravetat del que passa; altres, més grans, viuen amb una por extrema que l'agressor es presenti a casa seva. Això pot derivar en una polarització: o un rebuig total al joc ("no vull jugar-hi mai més"), o bé, la continuïtat, perquè volen aconseguir objectes i estan atrapats en la manipulació”, expliquen des de l’Àrea Central de Cibercrim.

Quan hi ha més consciència, l’impacte psicològic pot ser devastador: “L'agressor sol extorsionar la víctima demanant-li més contingut o amenaçant-la amb difondre el material al seu entorn. Això submergeix el menor en un estat de por i ansietat, marcat per un profund sentiment de culpa i vergonya", comenta Montiel.

Sovint, l’aïllament de l’infant pot donar indicis a la família que alguna cosa no va bé. Altres senyals d’alerta, segons les expertes, són el rebuig absolut al dispositiu o la necessitat de tenir-lo tota l’estona; la cerca d’intimitat, ja no juguen al sofà, ho fan en espais més privats; o canvis basals: problemes per dormir, menjar o regressions i irritabilitat i nerviosisme quan se’ls demana que deixin el joc.

No esborrar mai les proves

I què cal fer si es detecta una conversa sospitosa? “El més important és no esborrar-la. Moltes vegades és la primera reacció però sense proves –converses, perfils, imatges– no podem investigar. Sense aquest "punt zero", és impossible estirar del fil i no hi ha càrrega de probatòria per al jutge”, alerten des dels Mossos d’Esquadra. La directriu és clara: no esborrar, parlar amb l’infant per tenir un relat i posar una denúncia immediatament.

En casos d’explotació sexual infantil, afirmen des de l’Àrea de Cibercrim, han tingut sempre bona resposta per part de Roblox. “És una empresa compromesa, són diligents, atenen les peticions i tenen mecanismes de control parental interns que no totes les plataformes ofereixen. A més, quan l'autor és a l'estranger, s'activen mecanismes de cooperació internacional com l’Interpol”.

Una responsabilitat encara pendent

Malgrat això, la plataforma continua envoltada de polèmica. Aquest mes de febrer, Austràlia ha posat a Roblox sota avís, alarmada pels informes de grooming i contingut sexual explícit, i la Unió Europea investiga si incompleix la Llei de Serveis Digitals (DSA) ja que l'acusa d'utilitzar interfícies manipuladores per retenir els nens i de no protegir-los de continguts violents.

Per a Montiel és important que les plataformes prenguin la seva part de responsabilitat. “Quan dissenyes un entorn que és insegur, on hi ha infants i saps que també hi ha depredadors, tens una responsabilitat proactiva. Necessitem una legislació molt més dura: si una plataforma no pot garantir la seguretat dels menors, potser no hauria de poder operar o hauria d’enfrontar sancions econòmiques tan elevades que li surti més a compte invertir en seguretat que no pas pagar la multa”, adverteix la criminòloga, que recorda que “guanyen moltíssims diners i el cost social i psicològic el paguen les famílies i les víctimes”.

Per la seva banda, Carmen López defensa la necessitat de posar límits clars: “Establir límits raonats, assenyats i saludables o prohibir allò que és perjudicial és la nostra responsabilitat. No és treure llibertat, és un acte d’amor”.