Quins factors psicobiològics influeixen en el fracàs escolar?

Fa anys que el fracàs escolar és un problema. Segons les últimes dades de l’Eurostat (2019), Espanya és l’estat de la Unió Europea (UE) amb més fracàs escolar (17,3%), lluny de l’objectiu del 15% que li va marcar la UE i de les xifres dels països del nord d’Europa, on són inferiors al 6%. És l’estat europeu amb més fracàs escolar, on els joves fumen més cànnabis i on les xifres d’atur juvenil són més altes. Però de qui depèn que la situació millori? Dels polítics? Del sistema educatiu? Del professorat? De l’alumnat? De les famílies?

El projecte de recerca Trastorns del neurodesenvolupament, fracàs escolar i alteracions de conducta en alumnes d’educació primària i ESO té l’objectiu de delimitar la rellevància dels trastorns del neurodesenvolupament en el baix rendiment, el fracàs escolar i les alteracions de conducta en alumnes d’entre 6 i 16 anys que no assoleixen les competències marcades pel departament d’Educació. El projecte ha estat realitzat pel servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i pel grup de recerca en psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca en centres de primària i secundària públics i concertats des del 2011, i ara es trasllada a l’institut MIND de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El doctor Miquel Casas, psiquiatre, investigador principal d’aquest projecte i cap del programa UTAE Recerca sobre Rendiment Escolar i Acadèmic, diu que la recerca seguirà “fins que s’aconsegueixi girar la truita i s’accepti que el fracàs escolar no és només un problema d’empoderar mestres, fer canvis al currículum, que l’alumnat s’esforci més o que les famílies hi estiguin a sobre: és beneficiós i necessari que es facin millores diverses, però no serviran de res si no es detecten els trastorns psicobiològics que dificulten qualsevol tipus d’aprofitament escolar”. L’estudi conclou que hi ha una sèrie de factors psicobiològics que s’agrupen en un calaix de sastre; són trastorns del neurodesenvolupament -TEA, TDAH, trastorns de comunicació, dislèxia, discalculia o disgrafia- que pateixen gairebé el 20% dels alumnes de primària i ESO, i que influeixen directament en el seu aprenentatge, cosa que propicia el fracàs escolar, ja que tenen entre 5 i 10 vegades més dificultats per assolir les competències bàsiques requerides.

Aquests trastorns no tractats per si sols ja expliquen el baix rendiment de qui els pateix, però, a més, són un dels principals factors de vulnerabilitat perquè aquests joves consumeixin drogues, tinguin més possibilitats de patir accidents de trànsit, de viure embarassos no desitjats o de formar part de tribus urbanes. Les dades evidencien que gairebé un terç de la gent que hi ha a la presó té problemes de neurodesenvolupament sense tractar i “han tingut una evolució crònica i tòrpida que els ha dut a tenir una vida dramàtica”, especifica el doctor Miquel Casas.

Els trastorns de neurodesenvolupament van lligats a l’evolució de l’espècie humana i afecten el 20% de la població mundial. No és producte d’un país ni del nivell socioeconòmic o sociocultural de la família i es distribueix homogèniament per totes les capes socials. El doctor Casas explica que, segurament, a la prehistòria qui tenia aquests trastorns caçava més i defensava millor la família, perquè solen ser persones impulsives a qui agrada el risc: “En realitat són disfuncions que si no es tracten es converteixen en trastorns que poden afectar negativament, però si es diagnostiquen i tracten entre els 6 i els 16 anys poden donar bons resultats. Són persones que de grans no treballaran en una cadena de muntatge sinó que possiblement seran grans emprenedors”. Edison, Agatha Christie, John Lennon, Michael Phelps o Bill Gates són exemples de persones amb trastorns del neurodesenvolupament. El doctor Casas explica que les criatures amb aquestes disfuncions no diagnosticades pateixen una tortura psicològica al llarg de la seva etapa escolar obligatòria. Sobretot a partir de primària, quan el joc ja no està tan present en el procés d’aprenentatge i senten que no arriben a assolir els objectius: “Els diuen que per què sempre suspenen, que mirin el germà o el cosí, que per què trenquen les coses, que es portin bé… Sol haver-hi canvis d’escola, el seu entorn els considera uns ganduls que no s’esforcen prou i ells se senten frustrats”. És habitual que a l’arribar als 13 o 14 anys, aquests adolescents contrarestin les angoixes amb marihuana, que té efectes antidepressius, i ansiolítics. Per contra, els estudis també demostren que si es diagnostiquen i tracten entre els 6 i els 16 anys poden ser persones emprenedores i brillants.

EL SISTEMA EDUCATIU

Josep Otón, docent, president de l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris i membre del patronat de la Fundació Episteme, assegura que el sistema educatiu està pensat per a l’alumnat que el segueix sense problemes, però que hi ha una part del estudiants que no és capaç de seguir el desenvolupament previst: “L’estudi posa de manifest el que la majoria de docents intuíem, fruit de la nostra experiència a l’aula: que una part de l’alumnat tenen dificultats d’aprenentatge i necessiten tractaments específics des que són petits”.

Les xifres sorprenen: a l’escola pública només 1 o 2 de cada 10 alumnes que necessitarien diagnòstic i tractament estan atesos correctament, i a la concertada ho són un màxim de 3 o 4. Si ho comparem amb països europeus amb millors resultats escolars, la diferència és que allà 8 de cada 10 alumnes amb trastorns de neurodesenvolupament estan correctament diagnosticats i tractats. “És curiós com aquestes disfuncions, que d’entrada es perceben com un problema, no necessàriament han de ser-ho; senzillament són persones que han de rebre els recursos adequats per integrar-se en la dinàmica de l’aula després de superar les dificultats d’aprenentatge”, comenta Otón, que assegura que tenir una estructura per fer la detecció precoç i el tractament corresponent suposa dedicar-hi més recursos, però per contra comportaria un estalvi important a la llarga perquè evitaria futurs problemes com fracàs escolar, repetir curs, no finalitzar els estudis, la frustració o l’atur. Per combatre la influència dels factors psicobiològics en el fracàs escolar, l’estudi recomana fer de forma sistemàtica un cribatge específic de trastorns del neurodesenvolupament a l’alumnat del primer cicle d’educació primària dins del protocol actual Nen Sa.

Otón alerta que encara hi ha certa estigmatització amb els infants amb aquest tipus de trastorn: “Cal fer pedagogia i que hi hagi un diagnòstic i un tractament psicopedagògic adequat que, sovint, no implica medicació”.