Què són els bufs cardíacs?

Un motiu molt comú per anar a la consulta del metge, especialment a la de cardiologia, són els bufs cardíacs, que generen en certes ocasions incertesa per la potencial gravetat de la troballa, independentment de l’edat del pacient.

Un buf és un so que els metges percebem quan auscultam el cor amb el fonendoscopi, originat per la turbulència de la sang quan passa per les cavitats i vàlvules del cor. Aquesta troballa no implica gravetat ni constitueix un problema la majoria de les vegades. Hem de tenir en compte que el buf cardíac és un so i no una malaltia. Hem de ser-ne conscients per no crear preocupacions en va.

Com s’origina?

Un buf es pot originar per un o uns quants dels mecanismes següents:

• L’augment de la velocitat o el flux de la sang quan travessa un orifici, com el d’una vàlvula del cor estructuralment normal (aquesta és la principal causa dels bufs funcionals). És molt comú en nins i adolescents.
• Pel flux sanguini quan passa per una vàlvula estreta o, com deim en medicina, estenòtica. En general, és més comú en persones grans.
• Pel tancament deficient d’una vàlvula que genera regurgitació de sang (el que anomenam insuficiència valvular). També és més freqüent en adults.
• Per la presència d’un defecte congènit que, com si fos un forat, genera la comunicació i el pas de sang entre dues cavitats cardíaques.
• Per la vibració d’una estructura dins el cor; com una corda tendinosa, que és una estructura normal al cor.

Habitualment, el metge o cardiòleg, després de l’auscultació, com a part d’un examen físic, i tenint en compte la història clínica, l’edat i els antecedents del pacient, pot sospitar de la gravetat o no del buf i si comporta un problema en el present o necessitaria controls en el futur. Tot i això, la majoria de vegades no és sinó un buf funcional que desapareix amb els anys.

Confirmar-ne la gravetat

De vegades se sol complementar l’estudi d’un buf amb un ecocardiograma, que consisteix en una ecografia del cor que possibilita, de manera relativament ràpida, innòcua i senzilla, comprovar l’origen del buf, especialment durant la infància, i saber si és funcional i no s’acompanya de cap anomalia cardíaca.

Aquest estudi constitueix una eina d’altíssim valor en esportistes de totes les edats, perquè no només permet descartar afectacions potencialment greus, congènites, per a la pràctica esportiva, sinó que també permet veure com el múscul cardíac s’ha adaptat a les exigències esportives.

Diverses proves, com l’electrocardiograma i la radiografia de tòrax, no solen ser actualment les més idònies per confirmar o descartar una malaltia cardíaca, tot i que complementen l’ecocardiograma.

Buf fisiològic funcional

Són bufs que, igual que els bufs innocents, es presenten en un cor sa, però la causa d’aquesta troballa sol ser fora del cor. En els adults és freqüent trobar-los en les embarassades, perquè la gestació suposa una sobrecàrrega del volum sanguini, la sang circula a més velocitat per les vàlvules i fa possible escoltar-lo durant aquest període, tot i que desapareix generalment després del part. La febre, l’anèmia i la deshidratació són altres estats que també afavoreixen els bufs funcionals. Altres situacions que poden causar bufs funcionals són l’hipertiroïdisme i les taquicàrdies mantingudes.

Bufs al cor en la infància

Fins a un 50% dels nins poden presentar un buf cardíac, que en la majoria és un buf innocent. Això pot variar segons l'edat: és més probable que es tracti d’un buf funcional en els nins grans i que hi hagi una anomalia cardíaca en els nounats i lactants, sense oblidar-nos que la freqüència de malformacions congènites cardíaques és inferior a l’1%.

Es pot fer vida normal?

No és una amenaça per a la seva salut. Si es tracta d’un nin, pot córrer, botar i jugar sense cap límit d’activitat. No necessitarà prendre medicaments ni cuidar-se de cap manera especial, perquè un buf innocent no indica una malaltia al cor.

Un ancià amb buf cardíac

En el cas d’adults i gent gran, el fet de presentar un buf cardíac sol ser conseqüencia, encara que no sempre, d’un engrossiment de les vàlvules cardíaques, a causa de la degeneració o l’envelliment. Si bé en molts casos pot estar relacionat amb mals hàbits de vida, la presència d’aquestes troballes no suposa un estat de malaltia, sinó més aviat una conseqüència del mateix envelliment, que es pot aclarir amb les tècniques abans esmentades de manera precisa i simple.

Cristian Casseus Schurig és cardiòleg de l’Institut Balear de Pediatria