Criatures 25/02/2021

Amb patinet i amb bici, segurs

Per a la canalla, bicicleta o patinet? Apuntem alguns factors a tenir en compte

5 min
Els patinets elèctrics poden ser perillosos per a les criatures

Patinet o bicicleta? Quina és la millor opció per a les criatures? Tant hi fa? Quin vehicle els convé segons l’edat? Quin és més segur? I els patinets elèctrics, ¿són per a la canalla? Un estudi liderat per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona assenyala que un de cada cinc menors atesos en aquest hospital i a l’Hospital del Mar el 2019 per accidents amb patinet elèctric tenien menys de nou anys. O bé els hi duien de paquet, cosa prohibida expressament des del 2 de gener, o bé els van atropellar. La resta de pacients de l’estudi (els més grans de nou anys) van caure, gairebé tots, del patinet.

La doctora Laura Corominas, traumatòloga, un dels quatre autors de la investigació, avisa al Criatures: "El patinet elèctric és un vehicle a motor, i això implica una velocitat de fins a 25 quilòmetres per hora. Els nens, a aquesta velocitat, són carn de canó per a caigudes, i això implica fractures, però no només d’ossos llargs com l’húmer o el fèmur, sinó també, de vegades, de maxil·lars, cranials, que impliquen contusions cerebrals, i també traumatismes abdominals perquè cauen sobre el manillar del patinet. Són danys col·laterals que els duran unes complicacions. En el cas de les fractures, hi pot haver la necessitat d’operar-los, cosa que de vegades pot comportar seqüeles. I en el cas de les contusions cerebrals, hi ha el dany neurològic que pot ocasionar, a part de les lesions abdominals".

L’única relació legal i segura de la mainada amb el patinet elèctric és no anar-hi mai de paquet i no pujar-hi mai sols fins als 14 anys com a mínim; l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, no ho permet fins als 16. Ho explica Corominas: "Al ser un vehicle a motor, hauria de tenir les mateixes consideracions que una moto, i has de conèixer les lleis d’educació viària bàsiques. Perquè un nen de nou anys no és capaç de saber per on ha d’anar, per un carril o per un altre". Res de res, doncs, fins als "14 o 15 anys", remarca, "quan ja tenen —se suposa— una consciència de la perillositat". I també per un segon motiu: "Hem vist un índex més alt de fractures en els nens petits perquè, d'entrada, de vegades van amb els pares amb el patinet elèctric, i a més perquè no poden fer anar un patinet elèctric, que va a molta velocitat i pesa. I són més greus les lesions que hem vist en nens més petits".

El treball es va tancar abans de la nova regulació estatal, però ja constata el risc de compartir patinet amb els fills, o que dos (o més!) infants o adolescents vagin en un de sol: "El problema és que tu no saps, quan vas en un patinet, si el nen es deixarà anar o no: ells veuen qualsevol cosa que els crida l’atenció i poden caure", alerta la traumatòloga, i insisteix: "És totalment insegur perquè van sense mesures de protecció. A vegades quan els portem a anar en bici amb les rodetes, sembla que se'n vagin a la guerra, amb aquells cascos i aquelles canyelleres i colzeres, i, en canvi, en un patinet elèctric van completament desproveïts de qualsevol tipus de protecció. A Alemanya t’exigeixen una assegurança i un carnet per al patinet, i a Espanya no exigim res".

Bici o patinet?

La responsable de programes de mobilitat del RACC, Isabel Clos, exposa pros i contres de bicis i patinets quant a seguretat: "D’una banda, la bicicleta té una roda més grossa que el patinet i, per tant, és més estable; sobretot davant de petits obstacles com branques d’arbres o brutícia. D’altra banda, l’usuari del patinet té el centre de gravetat més baix que el de la bicicleta, i la seva posició li permet reaccionar més ràpidament davant d’una aturada imprevista o d’un canvi brusc de sentit. El patinet tradicional (sense motor) permet frenar més fàcilment que una bicicleta; en canvi, els patinets elèctrics poden arribar a velocitats superiors a 30 quilòmetres per hora, i a aquesta velocitat no estan preparats per frenar de cop amb seguretat per la inèrcia que duen el vehicle i la persona".

Quin vehicle s’adequa més a cada edat? "El més important –destaca Clos– és saber amb quin dels dos modes de transport els nens tenen més control del vehicle. Normalment, els més petits agafen equilibri i confiança molt més ràpid amb el patinet (no elèctric) que amb la bicicleta, i aquesta confiança també els aporta més seguretat personal. Quan són una mica més grans, la bici els aporta més seguretat per l’amplada de la roda, que els dóna més estabilitat davant dels petits obstacles, i perquè són més visibles davant d’altres vehicles".

La Laia, de Sabadell, és una petita usuària del patinet convencional

¿Com podem acompanyar-los de manera efectiva i sense fer-nos pesats, doncs? "La primera recomanació és sensibilitzar els fills –respon Isabel Clos–. Cal que aprenguin que les bicicletes i els patinets no són una joguina; són vehicles que estan subjectes a unes normes que busquen protegir la seva integritat física i la de les persones del seu entorn. La segona recomanació té a veure amb la imitació com a forma d’aprenentatge: els fills són observadors del comportament dels pares, encara que no sempre siguin capaços de determinar si aquest comportament és correcte o no". Prediquem amb l’exemple, vaja. Finalment, "quan pares i fills compateixen un desplaçament, el més aconsellable és que els pares se situïn darrere dels nens". L’única excepció són les cruïlles, on els pares haurien d’avançar-se.

Per no topar amb altres vehicles ni amb vianants, tres grans consells. Primer: "En qualsevol situació és important portar elements reflectants que ens facin visibles". Segon: "A l’hora de travessar el semàfor verd, cal estar alerta i circular amb precaució; per això recomanem reduir sempre la velocitat". I tercer: "Cal tenir en compte que, en un carril bici situat sobre la vorera, la prioritat sempre serà del vianant; en un carril bici situat sobre la calçada, és important no superar la velocitat permesa i estar pendents dels vianants o altres vehicles que puguin envair el carril".

La Laia, de Sabadell, és una petita usuària del patinet convencional. Hi va més que no pas amb bici. Els seus pares, Dani Burillo i Melissa Flores, expliquen: "Per la ciutat, fa servir sobretot el patinet. Va començar a utilitzar-lo als dos anys". Amb gairebé sis, no necessita suport: "Anem caminant mentre ella hi juga. Ja es molt autònoma i no li fa falta cap ajuda". Situacions de perill extrem, per ara, cap: "Les normals quan és un nen qui l’utilitza, però cap ensurt greu". El patinet elèctric, de moment, ni tocar-lo: "Encara és massa petita per portar aquest tipus de patinet". I la reivindicació, sempre: "Passegem per zones de vianants, que són més segures, però les ciutats no tenen encara prou carrils bici per moure-s’hi amb bici o patinet de forma segura". Que es posin les piles, doncs.

En quines qüestions rellevants hem d’educar-los? Respon la responsable de programes de mobilitat del RACC, Isabel Clos
  • Portar els elements de seguretat personal adequats, com el casc, obligatori per als infants
  • Respectar els usuaris més vulnerables; sobretot, els vianants
  • Conèixer els senyals bàsics de circulació verticals (els semàfors i les indicacions no lluminoses) i horitzontals (els dibuixats al carril), així com els codis de circulació
  • Respectar les normes de circulació i els semàfors
  • No utilitzar elements de distracció com auriculars
stats