Els pares del Mic es jubilen

Sant Joan DespíEl 2007 algú ben relacionat amb els mitjans de comunicació, però amb poca vista i escassa sensibilitat per saber què quallarà i què no entre els espectadors, li va augurar al programa del Mic només quatre dies dins de la graella infantil de TV3. Error de càlcul: el 21 de juny d’aquell any havia nascut un personatge destinat a durar diverses temporades i a perdurar a la memòria d’un grapat de generacions de criatures. Quedem amb l’equip d’aquest fenomen televisiu, que ara es jubila de la televisió, per celebrar no només tants anys de triomf del carismàtic titella, sinó també el seu imminent salt al teatre, amb l’espectacle MAC MEC MIC, de la companyia La Perla 29 i l'SX3 a partir del 5 de desembre. “El Mic és un personatge, sobretot, vital, i amb una edat molt pròxima a l’edat dels nens i nenes a qui va dirigit. I té ganes de descobrir el món i el seu entorn de la manera més viva, bonica i interessant”, explica Laia Gimó, directora de l’espai.

Segons Manel Trias, el seu director artístic, és important que “no faci res que els nens no puguin fer, perquè és una mica el seu mirall; s’expressa en un llenguatge que ells coneixen, es troba en situacions en les quals ells també es troben i les resol com ells les han resolt”. La guionista Maica Messeguer, la tercera pota de l'equip i l'única que continua, arrodoneix el retrat: “Sempre hem vigilat que el Mic no sigui ambiciós, que no estigui a un nivell superior al dels seus espectadors. Els nens i les nenes han de veure que ser petit com el Mic t’obre un munt de possibilitats, i que no necessites córrer per ser més gran”.

¿Quins han estat els ingredients que han fet que les senzilles aventures del Mic, el Cincsegons, el Cargol i la Mosca siguin atractives tant avui en dia com en aquell llunyà 2007? Segons Trias, la clau principal ha estat "no pretendre ni il·lustrar ni ensenyar": "Volem arrugar, pintar i picar. Volem mirar amb els dits. No els demanem cap feina intel·ligent, sinó que els proposem una reacció emotiva". Messeguer reflexiona en la mateixa línia: “En altres programes infantils, crec que s’entesten a fer-los treballar. Ja aprenen durant les 24 hores del dia, i no volem que treballin res amb el Mic. Volem que el gaudeixin amb entreteniment i humor. I, més que amb humor, amb alegria”. Gimó ho remarca: “El Mic és l’alegria de viure”.

Parlar de conflictes bàsics

Un dels objectius, reflexiona Messeguer, ha estat “simplificar, parlar de conflictes molt bàsics per no despistar els petits”. En tot aquest viatge, el Mic ha estat estupendament envoltat d’uns còmplices que també tenen una base física i espiritual particulars. “El Cincsegons es va plantejar com un personatge molt transitori. Per això es diu Cincsegons. Havia d’entrar i sortir de seguida. Fer caure una ploma, provocar una reacció i marxar. Però, de mica en mica, li va agradar quedar-s’hi, i des de llavors acompanya el Mic des d’una mirada potser una mica més adulta, però molt continguda. No és la figura del pare, ni de la mare. És un acompanyant savi, amb experiència i curiositat. És una abstracció, perquè no té forma corpòria. Són unes ulleres, una boca i una mà. Per a la canalla, les mans tenen una importància brutal”, descriu Trias.

“La Mosca i el Cargol han anat agafant una personalitat amb els anys. Hem anat trobant les seves característiques en tots els sentits: tant pel que fan i què deixen de fer com la seva manera de bellugar-se”, diu Gimó. “Tant al Cargol com a la Mosca els agrada molt menjar, i és un factor que connecta amb els nens, que els fa molt propers. Ell sempre vol menjar la seva col, i ella sempre ha estat tafanera per moltes coses, però, sobretot, pels dolços”, expressa Manel Trias.

Què i qui hi ha darrere d’aquest escenari negre per on es mouen, alegrement i naturalment, els quatre protagonistes? Doncs el mestratge d’un grup de titellaires, que els belluguen de la manera més natural possible. I, a més, en són les veus. La veu de Mercè Framis, també titellaire, és un dels grans atractius del Mic. “La Mercè ens ho ha dit moltes vegades: un titella és una màscara. Darrere del titella hi ha una persona que es projecta a través d’aquesta màscara. Un titella és una perllongació de les nostres extremitats. El moviment del Mic o del Cargol és orgànic. Recull com es mouen les coses vives”, afirma Trias.

Aturada per ara la producció de nous capítols, el Mic i la seva colla encara ens oferiran alguns episodis inèdits durant aquestes festes de Nadal, però el seu futur s'està ara decidint. S'ha de formar un nou equip, ja que els seus creadors, Laia Gimó i Manel Trias, es jubilen i, segons han explicat fonts de la Corporació, "s'estan explorant nous formats i nous llenguatges per donar continuïtat" al personatge del Mic més enllà del format actual. Gimó i Trias creuen que "l’univers Mic té molta vida". De fet, és un dels programes més vistos d’aquesta temporada a la plataforma de l'SX3, que ha pujat fins als 2,2 milions de reproduccions en total.

El salt al teatre

El 5 de desembre el barceloní Teatre La Biblioteca estrenarà MAC MEC MIC, que forma part d’aquesta expansió de l’univers Mic. L'objectiu és també "acostar-se a les famílies i els infants i tenir presència dins i fora de les pantalles", expliquen des de la Corporació. “És un espectacle clàssic de teatre de titelles, per veure en silenci, en foscor i amb un argument. Una obra per escoltar-la, mirar-la i gaudir-la intensament”, comenta Messeguer. L'equip creador del Mic torna així als seus orígens, al seu ofici i les seves arrels, ja que ells són titellaires.

¿Hi haurà, a l’escenari, alguna novetat respecte al programa de l'SX3? Sense entrar en gaires detalls, per conservar la sorpresa, Gimó revela que “a l’obra hi apareixen algunes coses que ja es coneixen, com és el cas d’alguna cançó, però hi ha diferències, com l’aparició d’una actriu que ajudarà a fer millor el feedback del muntatge amb el públic”. També hi haurà música en directe i l'obra està pensada perquè sigui una experiència des del moment que els infants entrin al teatre fins que en surtin. Al final de l'espectacle, que té una durada de 40 minuts i està adreçat, idealment, a infants de 3 a 6 anys, el públic tindrà l'oportunitat d'enviar una carta que els arribarà a casa amb una sorpresa.

Fins al 19 de gener, estarà en cartellera el debut teatral d’un titella que, en la seva versió en peluix, ha venut 252.000 unitats, a les quals hem de sumar 65.768 llibres. El Mic no només és un dels espais més longeus de la televisió sinó que també ha creat un vincle emocional més enllà de les pantalles i s'ha convertit en un fenomen social.