La música, l'instrument més afinat per a la inclusió social

La música és l’instrument més afinat per facilitar la inclusió social i per potenciar una transformació emocional i educativa. És una de les conclusions a què es va arribar al novembre al Fòrum 2018: Música i Transformació Social, organitzat per l’Acadèmia Catalana de la Música, entitat presidida pel músic Gerard Quintana. La cita va acollir uns 200 professionals de la música i representants d’entitats socials a l’Auditori del CCCB de Barcelona. L’equip directiu de l’Acadèmia es va comprometre a treballar per impulsar el vessant sòcio-transformador de la música. La jornada, durant la qual es van presentar una desena de projectes musicals socialment transformadors, va ser una oportunitat per reflexionar i debatre sobre la dimensió social de la música i la seva capacitat d’incidència en el canvi social.

En els últims mesos l’Acadèmia ha establert un grup de treball específic sobre música i transformació social que té com a objectiu “generar consensos i buscar fórmules per articular els diferents projectes i entitats, així com connectar-los amb les administracions i altres representants del sector musical”, segons detallen des de l’entitat. A més, està creant un directori digital que recollirà tots aquells projectes, entitats, organitzacions i professionals que treballen amb la música com a motor de transformació. L’objectiu és convertir aquest directori en “un repositori viu, obert, creixent i consultable, que reculli informació de tants projectes, entitats i professionals com sigui possible”.

A la taula rodona 'Per què amb la música?', moderada per Ester Bonal, directora de Xamfrà, els ponents van destacar el valor transformador de la música. Pablo González, fundador de Vozes, una iniciativa inspirada en el sistema d’orquestres juvenils de Veneçuela que ofereix accés a la cultura a través de la formació gratuïta a més de 500 infants i adolescents, va assenyalar que la “música genera canvis allà on la política i els projectes sociopolítics arriben més tard” i que “la música no ha de ser complementària, sinó que ha de ser prioritària en qualsevol projecte polític”.

La música i docent Queralt Prats ha impulsat i dirigeix el projecte ARTransforma, una entitat sense ànim de lucre creada a Barcelona el 2009, inspirada en el Community Arts del Regne Unit que treballa projectes que impacten en la societat, però no només en la part artística sinó en tot l’entorn (arquitectònic, econòmic, etc.) Segons Prats, “les arts no són una eina de transformació social, sinó un dret”. Per això, des de la seva perspectiva com a músic, va veure que el seu deure era “ajudar gent que no podia accedir a aquest dret”.

Iniciatives europees que són un referent

Al Fòrum 2018, Núria Sempere, directora general de l’Esmuc, va presentar exemples de programes i iniciatives relacionades amb la música i les arts impulsades o amb suport de les administracions públiques en països de la Unió Europea com ara Streetwise Opera (diversos països) o Leder Kind een Instrument, a Holanda, o el sistema educatiu dels Music Hubs del Regne Unit, que se situen a l’avantguarda europea en educació musical i que, anualment, reben 75 milions d’euros de finançament públic.

Amb les diferents línies d’acció, ARTransforma “promociona l’art i la cultura com a eines d’empoderament, de transformació, d’inclusió i de cohesió social, alhora que investiga, innova, diversifica i engrandeix el ventall cultural existent, cosa que fa possible l’aparició de noves formes d’art”, explica la Queralt. Vetlla per garantir l’accessibilitat de les persones en risc d’exclusió i situació de vulnerabilitat. “Així impulsem oportunitats artístiques i culturals específiques als col·lectius amb poc o nul accés. Retornem l’art i la cultura a les persones, a totes, a través de projectes inclusius i de treball en xarxa entre entitats socials, educatives i culturals”, precisa Prats. “Trenquem barreres entre les arts i entre les persones”. Un altre dels objectius és “promocionar noves sortides professionals per a artistes [en l’àmbit social], i per a estudiants i professionals de l’àmbit socioeducatiu en l’àmbit artístic”.

L’entitat ha treballat, principalment, amb persones amb discapacitats i en projectes musicals. També s’ha col·laborat “amb joves en risc d’exclusió, amb mares i nadons en situació de vulnerabilitat, persones grans en centres residencials o de dia”, enumera la directora. Un exemple d’aquesta feina són els projectes d’ARTransforma Música i Dansa a l’abast de les persones diverses o l’Orquestra Integrada, formada per joves amb discapacitats i sense, en els quals infants, joves i adults, professionals i no professionals, formen part d’un procés creatiu col·lectiu, interdisciplinari, que els ha portat a actuar a L’Auditori de Barcelona o al Mercat de les Flors.

ACCÉS A LA CULTURA

Anna Jordana forma part de l’equip de gestió de Xamfrà, entitat nascuda el 2004 al barri barceloní del Raval i que s’integra en la Fundació l’Arc Música, institució dedicada a la formació musical i artística des de fa 40 anys. “El que ens defineix és que hem creat un espai al Raval al qual es pot accedir amb independència del teu origen o nivell econòmic o social. Treballem tres àmbits: el musical, el teatral i la dansa, que ajuden a establir vincles, a potenciar el creixement personal i emocional dels infants i les seves famílies”. Un equip d’una vintena de professionals atenen un conjunt de 300 nens i joves d’entre 4 i 20 anys, 45 mares i els seus nadons en els tallers matinals, una dotzena de dones de la coral i prop de 300 criatures més amb les activitats extraescolars amb programes d’inclusió social en diferents escoles de Barcelona. “Funcionem amb la confiança. Sempre els diem als pares que si no poden pagar la formació artística del seu fill, no passa res. Ja buscarem la manera. Oferim tres preus: 60, 40 i 30 euros el trimestre, i depenent de cada situació es paga el que es pot”, apunta.

TREBALL EN GRUP

Un altre senyal d’identitat de Xamfrà és que el treball es fa sempre en equip. “Fem música, dansa i teatre col·lectivament i en cooperació i es respecta i deixa espai a totes les capacitats i ritmes de progrés individual. A través d’aquests llenguatges que són alhora un element motivador, col·lectiu i compartit, via d’accés a les emocions i la seva manifestació, treballem projectes artístics que permeten als nois tenir vivències en què la participació i l’aportació individual fan créixer i ajuden a fer realitat el resultat del col·lectiu”, destaquen Estel Bonal i Anna Jordana. Reconeixen que quan van començar, fa 15 anys, “el panorama era molt desolador”. “A poc a poc ha anat augmentant la consciència de l’administració i d’altres entitats que treballem per la inclusió social. Però mai no és prou. No pot ser que una fundació privada que fa una tasca pública tingui tan pocs ajuts. Cal una aposta institucional clara”, reivindiquen.

Falta de recursos per tirar endavant projectes

La falta de recursos i la falta d’implicació de les institucions és el denominador comú de les crítiques de les principals entitats que es dediquen a promoure accions transformadores a través de la música. Els entrevistats destaquen que la música hauria de tenir “una presència més transversal en la societat”, començant, principalment, per introduir l’educació musical a les escoles i a la sanitat i tenir més suport de les institucions. “La musicoteràpia no està reconeguda dins la sanitat pública, està considerada una teràpia complementària”, apunta Núria Bonet, de l’Associació Ressò. Gemma Carbó, des de ConArte Internacional, treballa per aconseguir que el sistema públic inclogui projectes artístics en horari lectiu a les escoles, ja que considera que “la música millora l’educació en general, que el creixement personal ens fa conviure millor, i ens permet empoderar-nos com a ciutadans”.