L’anunci de la regulació de les mares de dia el va fer el 2107 la llavors consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa. El decret, però, va decaure i la qüestió ha passat ara a mans del departament d’Igualtat i Feminismes, que està “estudiant de nou el tema”. S’ha fet un estudi sobre la regulació de les mares de dia en altres territoris de l’Estat i en altres països europeus. “A partir de les conclusions d’aquest estudi, es valorarà al llarg de l’any vinent quins són els pròxims passos a seguir”, han assegurat fonts del departament.
Les mares de dia reclamen una regulació que no arriba
El 2017 el Govern va anunciar un decret, que no va arribar a aplicar-se, per regular aquesta figura. Ara el departament d’Igualtat torna a estudiar-ho
BarcelonaFa més de cinc anys, el 2017, el Govern va anunciar que regularia les mares de dia mitjançant un decret que mai va arribar a aplicar-se, i ara les professionals del sector tornen a reclamar que la seva activitat sigui regulada. Les mares de dia són una alternativa a l’escola bressol. Són professionals que tenen cura d’infants de 0 a 3 anys en llars de criança, que són els seus propis domicilis.
La pandèmia els ha passat factura, no han omplert places i moltes mares de dia –que treballen en règim d’autònomes– s’han vist forçades a plegar. “El fet de no estar regulades fa que no tinguem visibilitat i no dona seguretat a les famílies perquè hi confiïn. Treballem en una clandestinitat que no és digne”, assegura Clàudia Peris, presidenta de l’associació Llars de Criança, que aplega la majoria d’aquestes professionals. Aquesta entitat i la cooperativa Mares de Dia preparen accions conjuntes per reclamar la seva regulació. Han editat un calendari solidari i també preparen una cançó amb el grup Xiula per visibilitzar la seva tasca. Denuncien que es troben en una situació “d’alegalitat”. “Estem en uns llimbs que no beneficien a ningú, i sembla mentida que en comunitats com Navarra o Madrid estiguin regulades i aquí no”, diu Peris, que afegeix que la situació està a “anys llum” de països europeus com Alemanya i el Regne Unit, on aquesta és una “opció consolidada al mateix nivell que les escoles d’educació infantil”.
Les mares de dia demanen –i de fet ja ho contemplava la regulació que es va anunciar el 2017– que es posi en marxa un registre on inscriure les llars de criança existents a Catalunya, que haurien de passar inspeccions. El decret que preparava llavors el departament de Treball i Afers Socials –ara la qüestió ha passat a la conselleria d'Igualtat– també obligava que les professionals tinguessin una assegurança de risc, fossin autònomes i signessin un contracte amb les famílies. A més de tot això, les mares de dia també voldrien que les famílies que optin per aquest projecte pedagògic puguin rebre ajudes. “Ara atenem famílies que s’ho poden pagar, perquè som com un projecte privat, però ens agradaria arribar a famílies que tenen certes dificultats”, diu Peris. També demanen que la regulació vagi acompanyada d’una campanya de difusió de les llars de criança entre la població. “Que les famílies estiguin tranquil·les, que sàpiguen que estan en un projecte acceptat”, afegeix Peris, que explica que per ser mare de dia cal formació relacionada amb la petita infància i en primers auxilis, així com un certificat de manipulació d’aliments. Les mares de dia atenen 4-5 infants per educadora i defensen que donen una atenció més personalitzada tant a les criatures com a les seves famílies.