"L’aigua no hem de malgastar si la Terra volem conservar": La sequera explicada pels infants

BarcelonaAlumnes de 4t a 6è de primària d'una quinzena d'escoles rurals han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre l'aigua i la sequera convocat per l'ARA amb la col·laboració de l'Unicef. Aquests són els relats guanyadors i finalistes i alguns dels dibuixos que han participat en el concurs.

Categoria 1: 4t de primària

Una cosa em té preocupat:

que la Terra es quedi sense natura.

L’aigua, un líquid necessari

sembla tenir dificultats.

No plou on és l’aigua esperada

i els arbres passen set.

O plou massa i la terra és inundada

i no es pot aprofitar.

Alguna cosa hem de fer ja

per millorar aquesta situació.

L’aigua no hem de malgastar

si la Terra volem conservar.

Un cérvol petit i amagat

vivia al costat del Llobregat.

Cada dia hi havia menys aigua

i fa deu anys fèiem servir paraigua.

Les banyes anaven caient

a mesura que l’aigua anava desapareixent.

Hi havia una vegada un món sense contaminació, sense perills. Els seus habitants eren els crancs, tot era tranquil·litat. Però alguna cosa va passar llavors, va ser quan jo vaig aparèixer a la història.

L’aigua desapareixia, no deixaven d’aparèixer uns cartells que deien CRANC DE VIDRE. Em dic Max i soc un cranc autòcton. Els crancs americans no eren comuns al poble. El rei estava molt preocupat. Així que va demanar els millors guerrers, entre ells jo, i vam anar cap al regne sagrat. Tots estàvem nerviosos per arribar-hi.

Dos minuts abans d’entrar a la terra sagrada ens vam trobar un hostal. L’hostaler era molt amable, ens va donar molt menjar i aigua. Quan vam arribar feia molt de fred, hi havia un riu, així que vam seguir el riu fins a un remolí i vam entrar en una cova aquàtica.

I hi havia una sorpresa, l’hostaler era allà i era un cranc americà i era d’esperar que estigués envoltat de més de la seva espècie. L’hostaler, que es deia Uniojo, va començar a riure. Jo estava sorprès que portessin pistoles, tenia por per si ens tocaven. Llavors un dels guerrers va tocar el terra de gel i es va congelar. Vaig veure que ells portaven unes capes que els protegien del terra de gel.

Hi havia unes caixes i ens van començar a disparar. Em vaig amagar dins d’una caixa i un es va acostar a la caixa i li vaig prendre la capa i me la vaig posar. Vigilant molt em vaig acostar i vaig veure una escultura de vidre en forma de cranc.

Lluïa molt, l’Uniojo va venir i em va dir que m’allunyés, jo li vaig fer cas i es va sentir una veu estranya, el terra es va trencar, vam caure, vam intentar pujar.

Després de quatre minuts intentant pujar, ho vaig aconseguir, però estaven tots congelats, només quedàvem l’Uniojo i jo. Llavors vaig saltar fins a l’escultura i l’Uniojo es va congelar. Les plaques de gel van pujar, llavors vaig tornar a casa meva i vaig donar la bona notícia i la mala notícia al rei. Llavors el rei em va donar les gràcies, o sigui que jo vaig salvar el regne.

Categoria 2: 5è de primària

L’última gota cau amb suavitat.

Va lliscant lentament amb elegància i dignitat.

Ballant sobre les fulles d’un bosc espès.

–Plof –fa la gota esquitxant-ho tot en un tres i no res.

L’última gota.

L’última sobre l’abast de la Terra.

L’aigua és vital,

l’aigua és la terra que beu

la terra que ens cuida,

la terra que ens dona la vida.

La veu de l’aigua,

ressona al gel,

els flocs que cauen,

són amor.

Amor immens,

que l’aigua ens regala.

Aigua verda, aigua blava

amb tu el meu somriure

mai s’acaba.

Et necessito a la meva

vida per ser feliç cada dia.

Ets important per a nosaltres

per als animals i les plantes.

Si un dia no et puc tenir

no sabré com seguir.

Categoria 3: Sisè de primària

Hi havia una vegada dues muntanyes que eren amigues des que les plaques tectòniques les van formar...

–Hola, germana, com et va el canvi climàtic?

–Ei germà, aquesta setmana farà dos mesos que no plou i ja no tinc reg sanguini, i les meves cèl·lules l’estan palmant!

–Doncs a mi encara em queda el fred llac perquè les meves cèl·lules no es morin, ara, però... es mengen entre elles! Ja no tinc vegetació!

–A mi em queda cabell però necessito xampú del cel, perquè si no, el tindré ben sec.

–Així que... totes dues estem «igual», no?

–Dràsticament sí, i em temo que no acabarà gaire bé.

–No diguis animalades, home!!! Segur que d’aquí a poc fa una d’aquelles pluges torrencials i llestos.

– Tens raó, però... mentrestant, què podem fer???

–Això mateix estava pensant...

–Ja ho tinc!!!

–Ah, sí? Que ràpid, digues, digues!!!

–Tu tens el que jo no tinc, i jo tinc el que tu no tens.

–Què vols dir?

–Doncs què et sembla de compartir i ajudar-nos mútuament, així compartim propietats.

–Genial, així no se’m moriran les cèl·lules!

–I ja no tindré el cabell sec!

I així va ser, es van ajudar l’una a l’altra i van sobreviure una setmana, ja que la mare naturalesa els va regalar un mes ple de pluges que van solucionar tots els problemes.

Les paraules en negreta volen dir:

reg sanguini (riu)

cèl·lules (animals)

cabell (arbres/plantes)

xampú (pluja)

Aigua, aigua, et necessitem.

Així les sequeres evitarem.

Arbres i plantes creixeran,

i molts fruits ens donaran.

Pobres pantans, rius i rierols,

que últimament se senten molt sols.

Els cims secs estan,

i el desglaç s’està acabant.

Gota, el nostre món,

ha canviat sense tu.

Esperem recuperar

tot el temps perdut.

Hola! Soc un gran riu.

I els meus pares

em van posar Feliu.

Les meves amigues,

les gotes de pluja,

algunes anaven marxant

com l’aigua que es va evaporant.

Un dia un arbre va caure sobre mi.

Algunes fulles es van quedar aquí

i les altres van anar a buscar el seu destí.

La llebre, la més ràpida, bevia de mi.

Va marxar, ja no ho podia resistir.

Fa uns anys

que em sento sol com un mussol.

L’aigua ja no puja,

trobo a faltar la pluja.

No arriba la tardor

perquè fa massa calor.

Em voleu ajudar?

No contamineu o

si no, l’atmofera escalfareu

i el món us carregareu.

Com cada 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància, i en col·laboració amb l'Unicef, aquest dilluns es publica l'ARA dibuixat per nens i nenes, que aquest any té com a protagonista l'aigua i la sequera. Hi han participat escoles rurals de diferents punts del país. En plena crisi climàtica, i amb Catalunya en alerta per sequera, és una qüestió de gran rellevància i de plena actualitat, que informativament abordem explicant d'on ve l'aigua de l'aixeta que ens arriba a casa i quins són els llocs més conflictius del planeta pel que fa a l'accés a l'aigua. En aquest segon punt hem comptat amb l'assessorament de l'Unicef.

Els nois i noies que hi participen a través de les seves escoles, dels cursos de 4t a 6è de primària, han fet dibuixos, poemes i contes –els guardonats es publicaran en paper el dissabte 25 de novembre al suplement Criatures–. El millor dibuix serà la portada del diari del 20 de novembre, dilluns.

Les escoles participants són Els Pins, de Cabrianes (Moianès); l'Institut Escola Corbatera, de Cornudella de Montsant (Priorat); l'Escola 16 de febrer, dels Muntells, a Sant Jaume d'Enveja (Montsià); Els Set Focs, de Bellaguarda (Garrigues); Divina Pastora, de Vinallop (Baix Ebre); El Timó, de Sidamon (Pla d'Urgell); Escola de Llobera (Solsonès); Les Cucurulles, de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà); Tramuntana, de Vilanant (Alt Empordà); Teresa Salvat i Llauradó, de l'Aleixar (Priorat); Pedra Blanca, de la Pera (Baix Empordà); Vallmajor, de Bovera (Garrigues); La Granadella (Garrigues); Mossèn J.M. Albert, de Cistella (Alt Empordà) i l'Escola de Garrigàs (Alt Empordà).

L'ARA dels infants és una iniciativa que ha rebut diversos reconeixements periodístics al llarg dels anys i que combina la participació dels infants i el món educatiu amb el periodisme.