¿El joc prepara les nenes per a la vida?

A què juguen les nenes?

Elles ja saben que tenen dret a ser astronautes o bomberes; hi juguen de la mateixa manera que juguen, per exemple, a fer de mares. I coneixen jocs de taula sobre feminismes i dones a la ciència. El ventall de joc és més divers del que vam tenir nosaltres. Alhora, encara veuen anuncis i catàlegs amb missatges contradictoris que fomenten la importància de l’aspecte físic i diferencien allò a què se suposa que han de jugar una nena i un nen.

El joc les ha de preparar per a la vida

Com tots els mamífers, les nenes es preparen per a la vida jugant. Però, a diferència d’altres espècies, el que el seu instint natural les empeny a fer les prepara només parcialment pel que vindrà. Una cria de ximpanzé que juga es prepara pràcticament per tot el que farà a la seva vida adulta i això, ni més ni menys, és el que s’espera d’ella. Quan les nenes juguen, no saben que la medicina no parlarà d’elles, tampoc els horaris laborals, les empreses o la política.

Princeses que maten dracs

Frivolitzar i “empoderar” dient que les nenes no volen prínceps que les salvin i que poden matar dracs és simplificar massa el discurs; el que es trobaran és molt més profund i requereix un idioma que la societat no parla. Els referents femenins actuals són astrònomes, periodistes i bomberes amb una càrrega d’obligacions que afecta seriosament la seva salut física i emocional a l'intentar arribar a tot. El missatge que reben és que “una adulta realitzada” abandona la consciència de les necessitats pròpies i les de les seves persones estimades.

Caldria jugar a forasteres

Aquest entramat no ens té en compte i, si continua igual, les nenes viuran com ho fan les seves mares, com forasteres a les seves pròpies cases, fent-les sentir que tenen un problema si no són capaces de caçar dracs en un món hostil i que quedant-se a casa tenint cura dels seus no n’hi ha prou.

Conclusió

Paraules com empoderament, donar confiança i visibilitat estan molt bé, però com es materialitzen? Caldria trobar la manera d’explicar a les nenes que no es tracta d’ocupar espais masculins (que també), sinó que va de feminitzar el món, que tot el seu entorn parli d’elles i s’ocupi de contenir-les. Tant de bo siguin adultes que descobreixin que allò a què van jugar de petites les va preparar per a un món que té la seva forma i permetrà que visquin tranquil·les i sense culpa, siguin com siguin i decideixin el que decideixin.