La conciliació i els usos del temps a debat: què en diuen els infants?

L’àmbit amb què els infants de Barcelona es mostren menys satisfets és el temps. Concretament, la meitat dels nens i nenes no estan prou satisfets amb el seu temps lliure. En voldrien més i tenir més marge de llibertat per decidir en què invertir-lo. Així es desprèn del programa de recerca Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència, amb el qual s’ha posat en marxa una enquesta en què han participat el 15% dels infants d’entre 10 i 12 anys de la ciutat. Els horaris escolars, la quantitat de deures i el volum d’activitats extraescolars que fan deixen als infants poc temps lliure per fer altres coses que els satisfarien més: volen més temps per estar amb els pares, més temps per jugar amb els amics i més temps a l’aire lliure. La majoria de nens i nenes asseguren que la família i els amics són aspectes essencials per estar contents i també poder gaudir d’un grau d’autonomia més gran. De fet, aquestes són tres de les onze demandes dels infants per millorar el seu benestar recollides a l’Agenda dels infants.

Els infants lamenten que els pares tinguin poc temps per passar en família perquè treballen moltes hores. En un dels tallers del "Parlen els nens i nenes", un infant afirmava: “Els meus pares treballen bastant i moltes vegades no tenen temps per mi, però a vegades m’agradaria que quan tinguessin temps lliure passéssim més estones junts. El que passa és que entre setmana és encara més difícil”.

La resposta a la conciliació no ha de recaure només en les mares

La resposta a la conciliació no ha de recaure només en les mares Per resoldre aquesta dificultat per conciliar feina i vida familiar, tot i que no només depèn d’això, cal quecada vegada més empreses apostin per mesures que afavoreixin la conciliació com ara tenir horaris més racionals i saludables, amb jornades laborals més compactes i flexibles, facilitant el teletreball i evitant desplaçaments, amb l’objectiu que les persones puguin fer compatible la feina amb les seves necessitats vitals com és la cura dels fills. Cal anar amb compte, però, que no siguin únicament les mares les que responguin a la necessitat dels infants de passar més temps amb les seves famílies, per tal de no reproduir desigualtats de gènere. Massa sovint són només les dones les que demanen excedències o redueixen la jornada (amb la repercussió que això té en el salari, la projecció professional i la futura pensió) per tal de fer compatible la feina amb la cura dels fills.

Per això, la transformació de l’àmbit laboral ha d’implicar un canvi per a tothom, homes i dones, i ha de facilitar que l’esfera laboral sigui compatible amb poder tenir temps de qualitat per als infants. Experiències pilot de setmanes de 30 hores amb el mateix salari posen en relleu la necessitat d’avançar cap a jornades on puguem harmonitzar les diferents facetes de la nostra vida sense que el món laboral n’ocupi la centralitat.

Cal implicació de tots els agents socials i cal escoltar la infància

Perquè aquests canvis siguin possibles cal que s’impulsin mesures des de les administracions públiques i les empreses, però alhora cal comptar amb la complicitat de les famílies per prioritzar aquest temps amb els seus fills, així com de les escoles, per no omplir el temps lliure dels infants amb un excés de deures.

De tot plegat se n’està parlant aquests dies en el marc de la Time Use Week, la primera edició internacional de la Setmana dels Horaris, que arriba ja a la setena edició. I és que el tema ja fa anys que està sobre la taula i iniciatives com la Xarxa NUST o el Pacte del temps de Barcelona, promoguts per l’Ajuntament de Barcelona, o el Pacte per la reforma horària a Catalunya fa temps que treballen per donar-hi resposta.

El fet que la Time Use Weekincorpori per primera vegada al programa les vivències dels infants sobre els usos del temps per tal de reflexionar sobre uns horaris més saludables i més igualitaris i conciliadors per part d’infants i adolescents i les seves famílies és un pas més en aquesta direcció. I és que escoltar el que ens diuen nens i adolescents sobre aquelles qüestions que els afecten (i queda clar que el temps n'és una) és no només un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant, sinó també una necessitat: incorporar a l’agenda pública les necessitats i demandes dels infants per contribuir al seu benestar millorarà, de retruc, el benestar del conjunt de la societat.

Elisa Stinus és investigadora col·laboradora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona