Els 'infants agenda'
Quan un infant juga sense supervisió adulta, passen una sèrie de coses que és impossible que es donin durant un entrenament o una activitat dirigida, perquè la seva atenció està en donar resposta a les propostes que fa l’adult
Què són els 'infants agenda'?
Són infants hiperocupats que, a més de l’escola, tenen un seguit d’activitats programades que poden incloure, però sense limitar-s'hi, classes extraescolars, esports, música, classes particulars i altres responsabilitats programades.
Més enllà del debat de si és positiu o negatiu que estiguin tan ocupats, avui ens volem centrar en tot el que passa quan no els deixem temps lliure, sense intervenció ni direcció adultes.
El joc i la neurociència
Sergio Pellis, investigador de la Universitat de Lethbridge, al Canadà, ho defineix molt bé. “L’experiència del joc lliure canvia les connexions neuronals del còrtex prefrontal del cervell i són aquests canvis durant la infantesa els que ajuden a connectar neuronalment el centre del control executiu del cervell, que té un paper fonamental en la regulació de les emocions, en la capacitat per planificar i en la resolució de problemes; per tant, el joc és allò que prepara el cervell per a la vida, per a l’amor i també per a l’aprenentatge.”
Les activitats lúdiques no són joc lliure
Quan un infant juga sense supervisió adulta, passen una sèrie de coses que és impossible que es donin durant un entrenament o una activitat dirigida, perquè la seva atenció està en donar resposta a les propostes que fa l’adult. Per tant:
- La seva actitud és passiva, està esperant que li diguin el que cal fer.
- Les decisions que han de prendre estan dirigides en una direcció concreta.
- No assumeixen que són responsables del seu possible avorriment.
- Les interaccions amb els altres infants estan regulades per un adult.
- En cas de conflicte, també acudeixen a la persona de referència.
Els infants, almenys fins als 8 anys, necessiten dedicar entre 1 i 2 hores al dia al joc lliure: ni pantalles, ni entrenadors, ni àrbitres ni regles externes.
Conclusió
Responent a una demanda de les famílies, l’oferta d’activitats no para de créixer i està dirigida a infants cada cop més petits. Entenem que la promesa de preparar-los millor per al futur pugui ser temptadora i que a més ens ajuden a cobrir d’alguna manera els horaris adults, però ¿de veritat és tan difícil trobar un equilibri entre les nostres necessitats i desitjos i les seves necessitats de desenvolupament? Els psicòlegs, la ciència i nosaltres mateixes pensem que no, i està només en mans dels adults revertir una realitat que cada cop s’allunya més de les necessitats dels infants.
