Nens i nenes tal com són, infància i transsexualitat

La identitat sexual o de gènere resideix en el cervell i és el sentiment íntim de ser home o ser dona. La majoria de les persones són cissexuals ( cis, etimològicament significa coincident ), és a dir, coincideix el seu sexe amb la seva identitat: són la immensa majoria. En canvi, en les persones transsexuals ( trans, prefix que denomina allunyat o a l’altre costat ) el sexe no correspon amb aquesta identitat.

Fa només uns mesos, la campanya sensacionalista d’Hazteoir.org -l’autobús de color taronja que pretenia recórrer l’Estat amb els lemes contra la transsexualitat 'Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen / Si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguirás siéndolo'- va posar d’actualitat l’intens debat sobre la transsexualitat i els processos dels nens i nenes que fan el trànsit. L’eslògan tocava el moll de l’os de la discriminació a aquest col·lectiu: l’associació entre genitals i identitat empeny les persones transsexuals a ser discriminades o a rebutjar la seva pròpia anatomia.

L’ús del llenguatge en aquests casos -com en tants d’altres quan es tracta de col·lectius minoritaris- tendeix a crear tòpics i categoritzacions com “atrapat en un cos de nen” o “ser un nen en un cos de nena” que impliquen una capacitat d’elecció quan, en realitat, la condició de trans és innata.

NI MALALTIA NI TRASTORN MENTAL

La transsexualitat no és una malaltia ni un trastorn mental. Afirmar avui això és gairebé una obvietat, però durant molts anys aquest col·lectiu ha hagut de batallar per la despatologització de ser persona trans. Correspon a la idea de la disfòria de gènere i correspon a la idea, també, de buscar una resposta biològica i, en conseqüència, tractar-la clínicament.

L’Assemblea General de les Nacions Unides que va tractar sobre identitat de gènere, orientació sexual i drets humans data de l’any 2008. En les conclusions sol·licitava la despsiquiatrització de la transsexualitat i advertia que la lliure expressió de les identitats de gènere havia de ser entesa com un dret fonamental bàsic, que el Parlament Europeu va subscriure en una resolució del 2011. Era el primer pas després d’intensos moviments cívics i institucionals de diferents autoritats internacionals que havien reclamat un canvi de model sobre la conceptualització, l’atenció i el reconeixement de les persones trans, i recollia els Principis de Yogyakarta (2007) i l’informe del comissari europeu de Drets Humans Thomas Hammarberg (2009).

SALVAR ESCULLS LEGALS

Catalunya ha sigut capdavantera en aquesta despatologització. L’any 2012, una declaració institucional sol·licita l’exclusió de la transsexualitat dels catàlegs de malalties mentals i el reconeixement de la igualtat i la dignitat de les persones trans. I encara la llei 11/2014 per la defensa dels drets de les persones LGTBI ofereix un marc normatiu per la construcció d’un nou model. Un dels aspectes més rellevants és que les persones transgènere han de poder-se acollir a la llei sense que calgui cap diagnòstic de disfòria de gènere.

Canviar el nom també és un dels esculls més habituals que han de salvar les persones trans i les seves famílies per veure reconegut el seu dret a viure segons la seva identitat. Procedir al canvi de nom dels registres i documents oficials és una eina indispensable per al reconeixement i per combatre la transfòbia. Per exemple, ¿recorden aquella escena de 'Merlí' (Televisió de Catalunya, 2016) en què la directora s’obstinava a dir Joaquim a una professora substituta que es presentava com a Quima?

A Espanya, malgrat que la llei reguladora de la rectificació registral exclou l’obligatorietat de sotmetre’s a la cirurgia de reassignació genital per accedir al canvi, s’exigeixen com a requisits un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere i seguir el tractament hormonal durant un mínim de dos anys. Aquests requeriments vulneren algunes de les declaracions oficials i que recullen el principi que cap persona ha de sotmetre’s a tractaments mèdics per veure reconeguda legalment la seva identitat de gènere (Yogyakarta i Hammarberg).

Per això és tan pioner el nou model sanitari que el departament de Salut va presentar la tardor passada. En la presentació d’aquest marc, el conseller Toni Comín insistia en la necessitat de “despatologització d’aquesta realitat, que no és en cap cas una malaltia”. És un avenç important que ve precedit de l’anunci que els departaments de Salut i Treball i Afers Socials i Família van fer el 2016, en el sentit que el CatSalut emetria targetes sanitàries amb el canvi de nom a menors transsexuals. Això no exclou que els canvis al Registre Civil segueixin sent feixucs, però a data d’avui s’hi han acollit 74 menors i 110 adults.

'El bebé verde', en primera persona

Lunwerg Editores publica l’autobiografia il·lustrada de l’artista Roberta Marrero El bebé verde. Un repàs per tots els capítols de la seva vida, no exempts de dificultats, d’autodescobriment i afirmació de la seva identitat: “ No nací hombre ni mujer. Nací bebé. Necesito tiempo para saber quién soy”. Una història real que se sustenta en un univers molt particular de referents artístics i lectures per explicar la complexitat d’una infància per a una nena trans en un entorn hostil. “ Nosotras y nosotros no nacemos en cuerpos equivocados, nacemos en cuerpos, que son cuerpos trans... pero todo eso de «mujer en cuerpo de hombre u hombre en cuerpo de mujer» estigmatiza y suena a historia de ciencia-ficción ”. En el llibre il·lustra les dificultats amb la seva família, però assegura que no els culpa perquè no tenien la informació per entendre-la.

REAFIRMAR-SE I FER EL TRÀNSIT

Però, ¿com es viu i com acompanyen les famílies aquests infants trans en el seu període d’afirmació i procés de fer el trànsit? Laura Corrales és la mare de l’Alba, una nena trans de deu anys i una de les membres de l’associació Chrysallis Catalunya -Associació de Famílies de Menors Transsexuals, que es dedica a assessorar i acompanyar les famílies en tot aquest procés-. “Jo tenia un fill però sabia que tenia una filla -explica la Laura, que va viure amb molta tranquil·litat que jugués amb nines i es disfressés de nena-: estava convençuda que el meu fill era gai”. Comenta: “Temia que m’estigués idealitzant, perquè jo estava divorciada i era el seu únic referent”. Però quan el seu fill gran i l’Alba van conèixer la seva actual parella, el Miquel, ell li va fer notar que “potser no era gai i era trans”: “I la referència em va doldre, perquè em va semblar molt dolenta. De cop, em van venir al cap tots els prejudicis i els tòpics”.

L’Alba cursa primària en una escola de monges, el Sagrat Cor de Terrassa. Volia anar amb una motxilla de color rosa i rondinava perquè li tocava dur uniforme de nen. La Laura li deia: “Si prens determinades decisions, les has de poder defensar”. Paral·lelament, investigava per la seva banda “què podia fer”, perquè l’associació encara no existia, mentre l’Alba insistia que volia porta faldilla a l’escola. Va ser reveladora una conversa amb la directora del centre, sor Loli: “Acceptem-la tal com és, aquí no tindrà cap problema, la coneixem de sempre”. I llavors arriba el dia de la transició. “Una de les coses que va fer és escriure una carta als seus companys de classe, que vam demanar que es fes extensiva a tot l’alumnat de l’escola, on els explicava que, a partir de tal dia, seria l’Alba”. “Va ser fàcil, vam comptar amb tot el suport, un cop ella es va sentir segura”.

Evitar que els pares se sentin “perduts en el desert” és el que pretén Chrysallis, que sempre té les línies obertes de suport de pares i mares d’infants trans a altres famílies. Lluís Olivares i Diana de los Ríos són els pares de l’Ángel, un jove trans de 15 anys que va començar el trànsit fa uns mesos. Ells també han fet aquesta transició d’assumir una nova realitat i acompanyar el seu fill en un temps rècord. “Estem preparats per si un fill o una filla ens diu que és gai o lesbiana, però trans? Encara no”, diu el Lluís.

L’Ángel va dir a la seva mare que era un noi quan anaven a comprar un jersei, d’un dia per l’altre. “Sort de la Laura, que ens va agafar el telèfon. Vam trobar informació de Chrysallis per internet i el primer que ens van dir és: «No està malalt»”. “Em van carregar les piles”, assegura la Diana, que, des d’aquell moment, ha vist com l’Ángel ha guanyat en autoestima i seguretat. “Un canvi a millor, en tot”, que ha anat en consonància amb un procés d’hormonació. “Hem passat un dol, però tothom vol el millor per als seus fills. I la por no te la treu ningú”, diu el Lluís. La Diana explica: “Conèixer altres casos ens ha donat molta fortalesa i sabem que no ens hem equivocat fent-li costat”. L’Ángel va fer oficial el dia del trànsit abans de Setmana Santa: “Ho va comunicar a tothom i va tornar a l’escola tal com és ara”. Al final, acompanyar és fer créixer en un viatge on tothom es veu obligat a modificar el seu punt de vista.

Acompanyar un procés de canvi

Chrysallis Catalunya és la delegació que agrupa famílies catalanes amb infants transsexuals. A la web www.chrysallis.org.es s’hi pot trobar informació bàsica i telèfons de contacte per sol·licitar qualsevol tipus d’informació. També una guia de consells bàsics per a pares i mares que s’enfronten a aquesta realitat. Com aquests:

• Hi ha d’haver autoestima.
• Estimeu el vostre fill o filla tal com és perquè, com qualsevol altra persona, necessita amor, acceptació i comprensió.
• Aprengueu a separar els judicis de la societat de l’amor que se sent pels fills. No us deixeu influir pels prejudicis sobre el que està bé o el que està malament.
• Creeu un entorn on se senti fora de perill i on l’amor de la família i l’entorn més proper sigui incondicional.
• Encoratgeu-lo a fer activitats on gaudeixi de l’acceptació social, que trobi el seu rol per encaixar segons les seves preferències.
• Feu sentir valorat el vostre fill: cada persona és diferent. No hi ha “coses de nens o coses de nenes”.
• Busqueu recursos i xarxes de suport.
• Inclogueu el vostre entorn en aquesta realitat: germans, família, amics. És important que tothom assumeixi la realitat.
• Prepareu el vostre fill per saber que no sempre serà fàcil la seva condició de persona trans però que té tots els drets i els ha de fer valdre.
• No busqueu culpabilitats i eviteu pressions perquè canviï (no ho farà).