El consultori
Infància18/02/2023

Què hi ha darrere d'un infant massa obedient?

És un bon símptoma que les criatures es qüestionin les normes sempre que ho facin sense agressivitat

Barcelona"L'infant o l'adolescent que preocupa més els psicòlegs és el que és asimptomàtic, el que no qüestiona mai res i és obedient a tot". L'afirmació és de Sylvie Pérez, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. Tot i que es té tendència a associar que un infant que es porta bé és el que obeeix i viceversa, segons la docent, no és fins als 12 anys quan un menor associa correctament els conceptes de bé i mal.

Llavors per què obeeixen els infants?

"Ho fan responent al mètode de càstig i recompensa", diu Pérez, que afegeix que fan les coses per evitar càstigs o per rebre premis. El més habitual és que l'adult dicti un seguit de pautes que l'infant ha d'acceptar, però hi ha menors que no obeeixen perquè es qüestionen aquestes normes i preguntes. "Si ho fan sense agressivitat, és un bon símptoma", deixa clar l'experta Pérez.

Cargando
No hay anuncios

Conseqüències d'un excés d'autoritat

L'excés d'autoritat per part dels grans pot marcar l'adult que la criatura serà algun dia. "De manera general, més de la meitat dels problemes psicològics de l'adult comencen en la infància i l'adolescència", explica Paula Morales, també professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. Per aquest motiu un infant massa obedient arriba a preocupar els psicòlegs: "Té a veure amb un excés de contenció que en algun moment esclatarà", diu Pérez.

Cargando
No hay anuncios

Però què passa si hi ha una desobediència sistemàtica a la norma?

Hi ha diferents factors que poden influir aquest tipus de desobediència, com ara elements genètics, neuropsicològics, l'estil educatiu familiar per poca supervisió o excés de control, l'estrès o problemes psicològics dels adults, entre altres. "A més, no hem d'oblidar l'entorn social, el barri o l'escola, on s'acostuma a aprendre a través dels models predominants", asseguren les expertes. Segons Morales, la desobediència de l'infant és només el que veiem, però a sota hi ha la part més important: les causes que l'han motivat, els elements que l'han fet arribar a aquest estat. "Pensem en què hi ha a sota: l'han encasellat a l'escola? Hi ha res que dificulta el seu benestar? En aquest sentit, els pares hem d'actuar com a detectius i buscar pistes que ens permetin completar el puzle", puntualitza.

Cargando
No hay anuncios

S'ha de permetre que es qüestionin la norma

Si bé hi ha límits que un menor, sigui de l'edat que sigui, no ha de traspassar mai, "hi ha normes o pactes en la convivència diària que han de poder ser qüestionats per part dels infants", aclareix Pérez. Cal donar-los –afegeix– l'oportunitat que manifestin la seva voluntat i de validar si el que diuen és acceptable o no. També recomana "no centrar la conversa en si s'han portat més bé o més malament, sinó en els fets: "Com has menjat de bé!", "està molt bé que hagis jugat amb els avis!". "Perquè portar-se bé o malament és un judici moral dels adults, però jugar amb els avis és positiu, encara que no respongui al bon o mal comportament", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Passar temps amb les criatures

Passar temps amb els infants i parar atenció a les seves necessitats és essencial. Alhora, segons Morales, és important dedicar aquest temps a escoltar-los, a tenir en compte les seves opinions. Els recursos emocionals i comunicatius dels pares són essencials per educar infants que, en lloc d'obeir sense més ni més, sentin que els adults confien en ells. "Seran persones més autònomes i que gestionaran més bé les seves emocions", conclou l'experta.