Les entitats de lleure són un referent social

Quina és la contribució de les entitats de lleure i socioculturals en la cohesió social, la participació i el compromís social? Les experiències educatives que es desenvolupen en aquestes organitzacions ¿poden contribuir en la socialització de persones d'orígens diversos? La relació que s'estableix entre iguals ¿pot ajudar a crear nous líders socials?

Per respondre aquestes i altres preguntes, el Grup d'Investigació, Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL va presentar el juny passat la recerca 'Ocio, Acción Sociocultural y Cohesión Social' a la mateixa Facultat. L'estudi, que s'ha centrat en dos barris de la ciutat de Barcelona i dos més de la ciutat de Bilbao, analitza com les activitats adreçades a infants, adolescents i joves que es desenvolupen en aquestes organitzacions contribueixen a la millora social a través dels eixos de la participació, la cohesió social i el suport veïnal.

Participació social

Un dels resultats de la recerca mostra que als barris on la majoria de la població té orígens diversos, l'entrada de veïns en aquests tipus d'entitats acostuma a ser a partir de la participació dels infants en les seves activitats, ja sigui un casal, una entitat esportiva o la festa del barri. Són precisament els infants els qui arrosseguen els seus pares i mares i els impliquen en l'organització de les activitats, cosa que els fa conèixer persones diferents i en alguns casos els fa passar a altres organitzacions que busquen la millora del barri, la mobilització veïnal i la participació política.

Aquesta implicació genera un sentiment de pertinença i un espai idoni i relaxat per treballar aspectes relacionats amb la prevenció de conductes negatives derivades de les relacions afectivosexuals o el consum de tòxics.

Suport veïnal

Sobre com és la participació en aquestes entitats, els responsables de l'estudi destaquen que es fa a través d'un lideratge horitzontal on totes les opinions dels seus membres són importants, cosa que crea un sentiment d'atenció i participació que afavoreix la implicació per a la millora del barri i de les persones que hi viuen (convivència ciutadana), i s'arriba, en algun cas, a l'activisme polític i la consciència social. L'activitat d'aquestes organitzacions no se centra només en el seu àmbit d'actuació sinó que també poden generar xarxes de solidaritat per ajudar persones que estan passant per una situació crítica.

Cohesió social

La recerca també destaca el paper de les entitats de lleure educatiu com a espais per generar noves relacions d'amistat entre persones d'orígens i generacions diferents. Així ho descriu una de les persones entrevistades: "Sobretot el cau, el que t'ensenya és a respectar a tothom, ja siguis noia o noi, d'una altra cultura. Quan entres és el primer que t'ensenyen i és com estar obert a tothom i no tens cap tipus de problema". Una altra de les persones que ha participat en aquest estudi ho explica amb aquestes paraules: "La funció que fan aquestes entitats a mi em sembla molt important. En el moment que ve molta gent de fora, immigració de diferents països del món, els esplais tenen un paper molt important per a la cohesió, molt important. Perquè et trobes de tu a tu per jugar, per distreure't, per aprendre, no per competir, i en aquest sentit, els esports també hi ajuden". El pas dels infants i adolescents per aquest tipus d'entitats els fa conscients de la importància de treballar per a la cohesió social i el bé comú, de manera que esdevenen escoles de ciutadania. El resultat és que els joves que han passat per aquest tipus d'entitats són més conscients de les necessitats del seu barri i de les responsabilitats que cal adquirir per millorar l'entorn i la qualitat de vida de les persones.

Finalment, les entitats de lleure també destaquen per la seva gran adaptabilitat a les circumstàncies dels seus integrants i de l'entorn, i adapten l'oferta de les seves activitats i els seus costos per afavorir la participació del màxim nombre de persones. I, gràcies al treball en xarxa amb altres entitats i amb les administracions públiques, també saben d'on poden extreure recursos econòmics i assistencials per a les seves activitats.