Idees clares. Les demandes dels infants per al seu benestar

L’Agenda dels Infants recull les principals demandes dels nens i nenes de Barcelona per millorar el seu benestar. L’informe, que els alumnes de 6è de l’Escola Cervantes del districte de Ciutat Vella van presentar el juny passat a l’alcaldessa, Ada Colau, i a la tinent de Drets Socials, Laia Ortiz, prioritza 11 demandes i 115 propostes d’actuació adreçades a les administracions, però també a les escoles, les famílies i al mateix col·lectiu de nens i nenes. Les conclusions han sigut el resultat de 84 tallers participatius en 50 escoles. El retorn de les peticions, que l’Ajuntament es va comprometre a fer, es donarà a conèixer el dia 19 de novembre.

Estem davant d’un treball col·lectiu iniciat a finals del 2016 en el marc del programa 'Parlen els nens i nenes: benestar subjectiu de la infància a Barcelona', impulsat des de l’àrea de drets socials de l’Ajuntament i dut a terme per l’Institut de la Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB). L’objectiu d’aquesta recerca ha sigut recollir dades subjectives sobre el benestar de la canalla. Al llarg del 2017, l’IIAB va fer la primera enquesta a 4.000 infants d’entre 10 i 12 anys de tots els districtes de la ciutat, xifra que representa el 15% de la població d’aquesta edat i considera els resultats representatius dels 25.000 infants d’aquesta franja que viuen a Barcelona. Les primeres dades d’aquesta consulta es van presentar el novembre de l’any passat i, a partir d’aquí, es van tractar en 84 tallers participatius per interpretar els resultats amb els nens i es va demanar fer propostes per millorar el seu benestar.

Maria Truñó, directora de l’IIAB, valora com a “molt interessant” el conjunt de propostes que n’han transcendit, que pretenen interpel·lar no tan sols les administracions o les persones adultes sinó “a ells mateixos com a col·lectiu”. A través de les 115 propostes es concreten actuacions “que poden dependre de la seva pròpia actitud i els responsabilitza”. “Si demanes ser una peça clau, tenir espai propi i reclamar que les teves opinions es tinguin en compte, també demanes comprometre-t’hi”, assenyala com a conseqüència positiva Truñó, que insisteix en la necessitat “d’estirar aquest fil”.

REIVINDICAR TEMPS, LLIBERTAT I LA VIDA PRÒPIA

El temps, la llibertat i la vida pròpia de l’estudiant són els tres aspectes que van sortir més mal parats de l’enquesta i pels quals van expressar més insatisfacció. Concretament, la meitat dels nens i nenes de Barcelona no estan prou satisfets amb el seu temps lliure (53%) ni tampoc amb la llibertat o autonomia que tenen (48%), i encara 4 de cada 10 no estan prou satisfets amb la seva vida d’estudiant (42%).

Aquests tres àmbits d’insatisfacció estan estretament vinculats perquè els horaris escolars, la quantitat de deures que tenen i el volum d’activitats extraescolars (sobre les quals es queixen que tenen poca llibertat per escollir) generen la sensació de tenir poc temps lliure per jugar i per passar amb la família, i menys autonomia per decidir què faran amb el seu temps. Per a Truñó, que les demandes tinguin tant a veure “amb el temps i els seus usos” corrobora “inquietuds que podíem intuir però no teníem avalades i no deixen de ser un toc d’alerta que parla d’hiperprotecció i, alhora, reivindicació de la pròpia persona”.

De les 115 propostes, n’hi ha moltes que són “d’alta concreció, com ara demanar més espais verds, més nets, sentir-se més segurs o que, per exemple, les papereres siguin més baixes”, que s’adrecen clarament a les institucions, però d’altres aborden directament “el rol de la família”, com ara demanar que “siguin molt insistents a inculcar hàbits saludables”. Aquesta interpretació és clau per emprendre polítiques transversals que hi donin resposta.

EXERCIR EL DRET DE SER ESCOLTATS

El programa 'Parlen els nens i nenes' fa realitat el dret dels infants i adolescents de ser escoltats i els reconeix com a ciutadans de ple dret amb punts de vista propis que les administracions han de conèixer i tenir en compte de cara a les decisions que poden prendre i que els afectin, tal com estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides (art.12) i la llei catalana sobre els drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència (14/2010, art. 7).

Reconèixer-los com a informadors imprescindibles, directes i qualificats sobre qüestions que els incumbeixen suposa un gir important en la manera de recollir i tractar les dades sobre la infància i l’adolescència, amb una mirada integral sobre les seves vides. A més, el fet que hi hagi hagut un debat a les escoles ha facilitat una interpretació conjunta dels resultats que hi aporta un alt valor afegit.

Algunes propostes són un reflex dels problemes de la societat des del seu prisma: “Si ens parlen de demanar més bons sous per als seus pares o bé de poder fer altres horaris per passar més temps en família, ens estan parlant de precarietat i conciliació”, assegura la directora de l’Institut de la Infància i l’Adolescència de Barcelona, que recomana “tenir-los en compte” a l’hora “d’interpretar els neguits i trobar solucions” per mirar d’abordar aquests problemes.

PUNT DE PARTIDA

A l’espera de conèixer el retorn de l’Ajuntament sobre com i què pot fer millor per millorar el seu benestar, l’Agenda dels Infants vol ser una oportunitat per obrir diàlegs entre els infants i els adults per trobar solucions i impulsar una nova fase del programa amb la creació del Grup Altaveu. Aquest grup, que estarà integrat per una trentena de nois i noies d’uns dotze anys de tots els districtes de la ciutat i vinculats a les fases anteriors del programa, s’encarregarà d’aportar la seva veu en diversos espais de participació per donar a conèixer l’Agenda i les seves demandes i propostes concretes.

Aquesta tardor es donarà a conèixer, també, l’informe global del programa 'Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona', amb una anàlisi més profunda, tant en un sentit qualitatiu com quantitatiu, dels resultats de la macroenquesta i dels tallers participatius, per aportar més coneixement sobre la seva vida i el seu benestar, a través de la seva mirada.

Les 11 principals demandes

• Tenir més temps per gaudir de la família
• Menys temps d’estudi i més temps lliure per jugar i estar amb els amics
• Sentir-nos més segurs i rebre més suport quan tenim problemes
• Que ens escoltin més i es prenguin seriosament el que diem
• Més llibertat i més confiança en les nostres capacitats
• Participar en les decisions de l’escola i canviar les maneres d’aprendre
• Lluitar decididament contra el bullying i prevenir-lo
• Cuidar-nos millor, tenir hàbits saludables i satisfacció amb el propi cos, perquè l’aspecte físic és, segons diuen, la principal causa d’assetjament
• Que tothom tingui el que necessita i donar més valor a les coses que tenim
• Fer més vida amb la gent del barri i tenir espais per trobar-nos amb altres nens i nenes
• Fer més coses a l’aire lliure, en una ciutat més verda