Les conseqüències que té en el teu fill la llei del gel

BarcelonaTens una discussió amb el teu fill o filla i, sense poder evitar-ho, immediatament l'ignores una estona i pràcticament no li parles. Aquesta pràctica, coneguda com la llei del gel, pot tenir conseqüències per al menor. "Aquest comportament adult genera en els menors sentiments de culpa, rebuig i incomprensió, i pot danyar la seva autoestima i la seva capacitat d'afrontar els conflictes en el futur", explica Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC.

Com reben els menors aquest silenci?

Segons Pérez, més que silenci, el que s'aplica és la ignorància. "És semblant al ghosting, però en l'àmbit familiar. I això genera una angoixa tremenda. És una manera de castigar sense permetre al nen ni disculpar-se ni comprendre". Aquesta manera d'actuar provoca en els menors una gran confusió: com que no hi ha explicacions, el menor es veu obligat a imaginar què ha fet malament i a generar hipòtesis que el carreguen de culpa.

Com pot afectar aquesta pràctica el menor quan es converteix en un adult?

Per a la psicopedagoga, els nens o nenes que creixen en aquesta mena de dinàmiques poden esdevenir adults insegurs, amb tendència a buscar l'aprovació constant dels altres, amb dificultats per expressar-se i amb una visió confusa del que està bé o malament. "El nen acaba creient que no se'l castiga pel que ha fet, sinó pel que és. Es castiga tot ell, no la seva conducta. I això és molt perjudicial per al seu desenvolupament emocional", remarca.

Quin és el perfil d'adult que aplica la llei del gel?

Pérez explica que els pares o les mares que castiguen amb el silenci no ho fan des de la calma ni des de la pedagogia. "Solen ser persones que no saben gestionar les seves pròpies emocions, que no toleren la frustració ni són capaces de sostenir una discussió", afirma. "Recorren al silenci com una manera d'evitar el conflicte, però també com una manera d'imposar-se, sense haver de passar per la comunicació, per l'educació o per una mostra d'afecte".

La llei del gel és el mateix que guardar un silenci conscient?

L'experta deixa clar que no tots els silencis són nocius. Hi ha moments en què cal marcar un límit, i fer-ho amb fermesa i claredat no equival a aplicar la llei del gel. Marcar aquest límit passa per fer una parada un moment. Si aquesta pràctica es fa quan passa alguna cosa que disgusta, amb una durada molt limitada i després es reprèn la comunicació amb el menor, no es considera llei del gel. També defensa que, si les famílies se senten desbordades emocionalment, poden prendre's un moment per calmar-se abans d'abordar el conflicte. "A vegades els pares necessiten distanciar-se un moment del nen perquè estan molt enfadats. Això és sa, si es fa bé. Es pot dir: 'Ara mateix no puc parlar amb tu, estic molt enfadat. D'aquí una estona en parlem'".

Alternatives per gestionar moments de tensió sense castigar amb el silenci

La psicopedagoga de la UOC proposa diverses alternatives per afrontar els moments de tensió:

• Posar paraules a l'enuig: dir "ara estic molt enfadat i necessito una estona per calmar-me" permet al nen entendre el que està passant sense sentir-se rebutjat.
• Evitar discursos interminables: quan el conflicte està actiu, és preferible limitar les explicacions i centrar-se en el límit.
• Repartir la cura si és necessari: si l'adult està desbordat, pot demanar ajuda a un altre adult de confiança perquè intervingui en aquest moment.
• Aplicar conseqüències clares i proporcionals: és important que els límits estiguin definits per endavant i que les conseqüències no s'improvisin en calent.