L’energia inesgotable dels nens (confinats o no)

D’on treuen tanta, tanta, tanta energia? I, sobretot, confinats per la pandèmia de covid-19, com els podem ajudar a canalitzar-la mentre no puguin tornar a sortir de casa o a relacionar-se amb altres criatures? La primera pregunta és atemporal. La segona, de rabiosa actualitat. No ens referim, aquest cop, als nens que donen guerra (els més moguts), sinó a la diferència evident entre tota la canalla i els anomenats adults pel que fa a activitat i vitalitat. En parlem amb dos experts de disciplines ben diferents.

¿Els nens tenen, necessiten, cremen més energia? D’on en treuen tanta i per què? N’han de gastar? “El cos dels infants està en creixement, i perquè el creixement sigui harmònic necessiten moure’s més que els adults”, explica el doctor David Bueno, flamant director de la nova càtedra de neuroeducació UB-Edu1st, de la Universitat de Barcelona. I afegeix: “Només a través del moviment el seu cervell va integrant les noves -cada dia noves- dimensions del seu cos, les possibilitats físiques i mentals que se li van obrint. I també, només a partir del moviment, es va integrant el creixement de les diverses parts del cos. Això fa que utilitzin més energia i que en cremin més. I aquí ve un aspecte important: per als infants, moltes coses del seu entorn representen una novetat, i, de manera instintiva, les novetats són motivadores. A nivell cerebral la motivació implica una aportació extra d’energia. Es motiven amb més facilitat, tenen més energia disponible per aquesta motivació, i la cremen”. Més d’un progenitor deu lligar caps.

Canvi de veu i camp. Mireia Vidal és psicòloga general sanitària amb consulta a Sabadell. Treballa, sobretot, amb nens i adolescents amb patologies o dificultats i amb les seves famílies i escoles. “Si entenem energia com a sinònim de no parar quiets i necessitat constant d’experimentar, podem dir que sí que en tenen més que un adult, i que, per tant, també els cal més aportació energètica per fer front a les demandes de l’entorn i a les seves pròpies com a infants en constant creixement i desenvolupament”. I cal tornar al cervell: “Aquesta energia, el fet de no parar quiets, respon a canvis a nivell neuronal. Per exemple, un infant (més petit de 10 anys) pot passar d’una activitat a una altra constantment. Això és degut al fet que l’atenció no està del tot desenvolupada. El cervell pateix molts canvis i transformacions (maduració d’estructures cerebrals) per poder adquirir aprenentatges nous, i aquests canvis provoquen que camini o vulgui tocar-ho tot”.

Energia i vitalitat són el mateix? “No ben bé -aclareix David Bueno-, però estan relacionades. Una persona amb més vitalitat és una persona més motivada, amb més ganes de fer coses, cosa que fa que el seu cos posi més energia a disposició d’aquestes activitats. És important destacar que, a nivell cerebral, motivació i optimisme van lligats (i, per tant, també, vitalitat i optimisme). No permetre que es moguin tant com la seva vitalitat els demana implica que el seu optimisme pugui disminuir”.

¿Com és que hi ha nens més o menys enèrgics (i vitals) que altres? “Tot depèn també -indica Bueno- de cada infant: n’hi ha que, pel seu caràcter i temperament, ho necessiten més que d’altres. I també depèn del seu entorn. Una família que els ajuda a estar motivats malgrat que no es puguin moure gaire afavoreix que es mantingui aquest cicle de motivació-vitalitat-optimisme actiu, i una família en què els adults estan desmotivats pot afavorir l’efecte contrari”. Cal prendre’n bona nota.

“Cada nen és diferent -constata Vidal-: n’hi ha que necessiten explorar constantment i no paren quiets ni per menjar i d’altres que prefereixen jocs més tranquils i individuals. Tot i això, tots els nens es mouen i s’han de moure. Però aquesta activitat es pot modular per l’edat, per les seves capacitats generals, per si pateixen alguna alteració emocional o conductual i segons les seves inquietuds, els patrons de son i les activitats que se’ls demani al llarg del dia”. Cal anotar-ho, també.

Necessiten més energia perquè en cremen -han de cremar-ne- més: “A través de l’exercici físic i el consum energètic -explica la psicòloga- es desenvolupen capacitats com ara l’atenció i la concentració”. D’aquí el poder terapèutic de fer esport: “És necessari tant a nivell físic com per afavorir el benestar emocional. Pot ajudar a canalitzar l’excés de moviment, ajudar a la concentració i disminuir estats d’angoixa, a part de ser un espai de socialització i de potenciació de l’autoestima”.

Si gasten més energia, doncs, què i quant han de menjar? “Han de menjar equilibrat, en funció del nivell d’activitat que facin”, diu David Bueno. ¿I ara, tancats a casa amb pany i clau des de fa un mes llarg? “Ara no els cal tanta ingesta calòrica, però també depèn del nivell d’activitat de cada infant. Però cal mantenir-los actius a casa amb activitats adequades a l’espai de què disposem”. “Seria bo adequar la dieta a la despesa energètica que fem tota la família -afegeix Mireia Vidal-, perquè si no ens engreixarem i podem tenir algunes dificultats emocionals. No hem d’oblidar que l’activitat és important per evitar un estat d’ànim baix i angoixes”. El moviment genera benestar, vaja.

La psicòloga infantil i juvenil dona consells pràctics perquè gestionar l’energia desbordant de menuts tancats a casa sigui una missió una mica menys impossible aquests dies: “Els hem de proporcionar activitats del seu interès. Els que tingueu terrassa podeu fer gimcanes, circuits, balls, jocs cooperatius en família durant el matí i activitats més calmades durant la tarda i el vespre, com ara relaxació, treballs manuals, lectura o jocs de taula”. Paciència, coratge i molta -encara més- imaginació.

Petits esportistes d’alt rendiment

La ciència va descobrir el 2018 per què sembla que els nens no es cansin mai. Investigadors de les universitats de Clarmont-Alvèrnia (occitana) i Edith Cowan (australiana) van publicar un article en què demostren una generació d’energia aeròbica “comparable entre nens prepuberals i atletes de resistència adults ben entrenats”. I, sobretot, que la recuperació d’uns i altres és “semblant” pel que fa a l’absorció d’oxigen, però “més ràpida” en els nens pel que fa a freqüència cardíaca i eliminació del lactat. “Aquests resultats podrien explicar per què la taxa i la magnitud de la fatiga en els nens prepuberals són similars a les d’atletes de resistència adulta ben entrenats”.