Com cal actuar en cas de 'bullying' entre germans?

El bullying entre companys de classe és un problema greu que poden patir infants i joves, però quan les típiques discussions entre germans arriben a un altre nivell i deixen de ser només baralles, ¿el bullying es pot donar també entre germans? Cristina Valverde, psicòloga i responsable de l'àrea de psicoasertiva de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) explica que la gelosia entre germans és normal, però el que determina que hi hagi assetjament és quan aquest comportament és molt freqüent i constant en el temps.

“Normalment, el germà que assetja és el gran, perquè se sent com un rei destronat per l’arribada de l’altre. Així, que pot ser que sempre l'estigui insultant i li pegui a la mínima oportunitat. Esclar, l’altre, més petit, se sent indefens. De vegades, hi ha amenaces o fins i tot el germà gran es pot inventar històries falses sobre l’altre”. Valverde diu que aquesta situació és dona de forma més freqüent quan la diferència d’edat entre els germans supera els cinc o sis anys.

Quins senyals d’alerta cal tenir en compte?

Valverde afirma que cal estar alerta quan el germà assetjat comença a patir trastorns del son o alimentaris i quan tingui ansietat o por de quedar-se sol a casa amb el germà que li està fent la vida impossible. “O que, senzillament, verbalitzi que no es vol quedar sol i expliqui directament la seva situació als pares. En aquests casos, els pares no poden mirar cap a un altre costat perquè, evidentment, està passant alguna cosa greu”. Si els pares no es veuen amb cor de solucionar aquest problema, Valverde recorda que hi ha professionals que poden ajudar-los a reconduir la situació.

Com han d’intervenir els pares en el cas que hi hagi algun indici d’assetjament?

“Quan la família és conscient que un germà assetja l’altre, la situació s’ha de parar, s’hi ha d’intervenir i se n’ha de parlar”, recomana Valverde. Alhora, diu que el problema no es pot simplificar pel fet que hi hagi un germà més petit amb qui el gran rivalitzi, sinó que de vegades es poden donar altres situacions afegides, com ara que el germà que assetja tingui problemes amb els companys de l’escola i dificultats en les relacions, o que visqui un dol per alguna situació concreta, com ara la separació dels pares. “Això genera molta frustració que descarrega en l’altre germà”. Valverde també assenyala que no és el mateix “fer entrar en raó” un noi de sis anys que un de deu i que la situació pot ser més complicada de reconduir segons l’edat.

Hi ha alguna manera de prevenir aquesta conducta entre germans?

“Com en el bullying escolar, en el fons, estem tractant amb un menor que té ràbia i frustració, per diferents circumstàncies de la vida. Llavors, el primer que han de fer els pares, i que fa molts anys que aconsello, és dedicar temps exclusiu a cada fill. És a dir, donar-los a cada un el seu lloc. Sobretot, al fill gran, que és qui ha patit una pèrdua de privilegis amb l’arribada del petit”, apunta Valverde. L'experta també incideix en el fet que cada cas és particular, ja que pot ser que el germà assetjador tingui unes mancances emocionals que calgui resoldre i que aquestes agressions al germà siguin una crida d'atenció als pares.

¿Si un germà assetja l’altre, és probable que també assetgi els seus companys d’escola?

Valverde assegura que no hi ha cap estudi que demostri que qui fa bullying a casa també en faci a l’escola. “De vegades, pot passar tot el contrari: que alguna frustració que portin del col·legi la descarreguin a casa. Hi ha casos d’infants que a l’escola no se’ls ha hagut de renyar mai però que a casa es comporten molt malament. Alguns pares no s’ho poden creure!”.