Jugar a l’aire lliure, un mar de beneficis

Jugar a l’aire lliure té molts avantatges en comparació amb fer-ho en espais tancats, especialment en temps de tauletes i mòbils. “La natura activa els set sentits sense generar hiperestimulació i incita el joc en moviment, però també convida a experimentar i observar. Promou les relacions i més interacció que en espais tancats”, explica la doctora en psicologia de l’educació i professora de la UAB Sílvia Blanch, que remarca que el que és important és jugar tant dins com fora. “Actualment la balança està desmesuradament desequilibrada cap a dins”, lamenta l’experta, per a qui l’ús de la tecnologia mòbil promou el sedentarisme i, en molts casos, la dependència de la màquina. A més, avisa que “les imatges ràpides activen cognitivament l’infant d’una manera gens natural”, mentre que a escala corporal el mantenen pràcticament quiet.

El resultat de tot això són criatures molt activades cognitivament que acumulen energia sense poder-la drenar. A l’origen del problema hi ha els adults, que no els hi posem fàcil: “Anem passats de voltes. Només cal mirar al metro o al bus, on molts badallen constantment en estat d’esgotament”. En aquest mateix sentit, la mestra i pedagoga Anna Ramis recorda que el joc és l’activitat reina durant els anys de la infància, i afegeix: “Hem de reconèixer que el joc en espais tancats ha anat derivant, en la majoria dels casos, en el joc davant de pantalles”, i anima a recuperar els jocs d’interior. “Si pensem en els infants de zones urbanes, que tenen poques oportunitats de jugar en contacte amb la natura, està clar que els hem de compensar aquest dèficit: cal facilitar les màximes oportunitats de jugar a l’aire lliure”.

EL JOC A L’AIRE LLIURE: L’ANTÍDOT NECESSARI

“La presència abusiva de pantalles (tauletes, mòbils, videojocs, televisió, sèries) en la vida dels infants (sobretot en els més menuts) està resultant molt perjudicial en molts sentits”, alerta l’experta, que assenyala especialment l’augment del sedentarisme: menys moviment fa que hi hagi menys tonicitat muscular, més obesitat infantil i menys capacitat per desenvolupar correctament el cos i tot l’organisme. A part, aquests dispositius generen més problemes oculars i de visió. També comporten una molt baixa tolerància a la frustració i un molt baix enfocament a les coses que no tinguin una gratificació immediata, a part d’un domini força empobrit del llenguatge i més dificultats de relació social i de convivència. “Les criatures necessiten bellugar-se, capturar els estímuls que la vida quotidiana els ofereix i jugar-hi: això és fer-se’ls seus a través de la descoberta i l’apropiació lúdica”, explica Ramis.

Una altra cosa és que als pares, per comoditat o per necessitat, els vagi bé que els infants estiguin quiets. “Aquí les pantalles apareixen com a mainaderes electròniques, en lloc dels jocs clàssics, les llibretes i els colors per pintar”. Davant del pronòstic d’alguns estudis, que apunten que una criatura abans dels 6 anys n’ha passat gairebé mig al davant de les pantalles, sosté que el joc a l’aire lliure és un benefici per ell mateix i que “és l’antídot necessari per a l’actual epidèmia de pantallisme i sedentarisme”.

FER SALUT

Des de l’escola de formació Escola Efa, de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure i l’Educació i la Cultura (Acellec), la directora, Marina Civit, remarca que en salut física l’aire lliure permet el treball psicomotriu i el joc actiu, que poden contribuir a la lluita contra l’obesitat i fer-ho de manera divertida. A més, jugar en espais oberts és una mesura de prevenció de la miopia, “una afectació que va en augment, segons indiquen diversos estudis”. També assenyala que d’aquestes activitats se’n poden beneficiar les relacions interpersonals i la convivència, si bé no oblida que un espai tancat ambientat segons objectius educatius també “pot ser molt estimulant, enriquidor i divertit”. De fet, considera que els espais petits són idonis per jugar en grups petits perquè aporten calma i benestar i això facilita els moments íntims i l’expressió emocional.

Espais pacificats per al joc

Des de l’Acellec, Marina Civit remarca que l’administració hauria d’impulsar la creació de més espais pacificats i amb natura, sense cotxes, per recuperar els espais públics per als ciutadans i donar un fort protagonisme al joc infantil, però també al lleure de joves i adults. Afegeix que també s’haurien de fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta, patins i patinets, “amb la creació d’espais segurs per a la circulació d’aquests vehicles i per a l’aparcament” lluny dels vehicles motoritzats. Però el paper dels adults és clau. Des de les cases de colònies Eix Estels, Carme Aldana planteja: “Si nosaltres no aixequem els ulls dels dispositius mòbils, ells no tindran motiu per fer-ho, ens imiten”. Lamenta també que aquests dispositius es facin servir per mantenir l’infant ocupat mentre els pares fan altres coses, de manera que són “els nous cangurs”. A parer seu, “cal trencar aquesta dinàmica i que els pares puguin tenir un espai dins la seva jornada per jugar amb els seus fills, gaudir-ne i passar-s’ho bé amb ells”.

Per a la directora educativa de l’empresa de lleure Eix Estels, Carme Aldana, els infants i joves, acostumats a estar en llocs reduïts, quan tenen a l’abast un espai natural i obert descobreixen a cada instant quin és el món que els envolta, cosa que desperta la seva curiositat. “No podem obviar els beneficis que implica l’exercici físic”, afegeix, i cita el desenvolupament de la motricitat gruixuda, l’equilibri, la força, la coordinació, la lateralitat i la capacitat motora. Pel que fa als beneficis naturals, de salut i de descoberta d’entorns nous, “és evident que el joc a l’aire lliure és millor”.

Finalment, des del departament d’activitats de Rosa dels Vents, Blanca Díez reivindica que quan està a l’exterior l’infant compta amb la possibilitat d’embrutar-se, descobrir i explorar sensacions que no pot trobar en un espai tancat. Malgrat tot, assegura que “el joc és cada cop un bé més escàs, tot i saber que és vital per al desenvolupament dels nostres infants”. La pèssima conciliació laboral i familiar fa que els infants es trobin sols davant l’acte de jugar, i la presència de les tauletes és una alternativa a aquesta soledat infantil. “Això fa que l’infant es converteixi en un agent més passiu del joc i que no busqui alternatives lúdiques dins del seu context”, conclou.

Les colònies, noves emocions

El cap d’educació ambiental i activitats de la Fundació Pere Tarrés, Pere Vives, reivindica la proposta de les colònies com a marc per contactar amb la natura, conèixer el territori, descobrir altres experiències i viure emocions que habitualment no es troben en els espais quotidians del dia a dia. En general, la tecnologia no està gaire implementada en els entorns de colònies, ja que “són espais per fugir o escapar d’aquests lligams”. Malgrat tot, cal mantenir una certa referència a les xarxes socials i l’entorn tecnològic quotidià. Per a Vives, són grans valors de les colònies la sensació de llibertat de joc i el contacte amb la natura, que “omple el cos de moltes emocions que no es perceben en espais tancats”. Vives lloa el fet que a l’exterior es faciliten les activitats en gran grup i s’incrementen les relacions personals amb els companys. Com a activitats, suggereix excursions, gimcanes, jocs en què calgui córrer i caminar i “jocs que connectin amb la natura”.