Té amics més grans: m'he de preocupar?

PinellA cada classe, posar-hi els nascuts un mateix any; un mateix semestre, fins i tot: els del primer, a l’A; els del segon, al B. Educar plegats els infants d’una mateixa generació té tot el sentit pedagògic del món, però també és cert que no afavoreix, d’entrada, l’amistat entre edats diferents. Això no passa a l’escola rural de Sant Climenç, situada al nucli principal del petit municipi de Pinell de Solsonès, a l’oest de la comarca, d’uns 200 habitants. Hi ha nou alumnes –sí, només nou– d’edats diverses (entre els quals, una sola nena), i tots hi comparteixen bona part del temps i de l’espai. Com que hi ha germans, el nombre de famílies és encara inferior: només set; són tant gent del micropoble de tota la vida com, també, veïns de Solsona que s’hi han instal·lat a la recerca de qualitat de vida i fugint dels preus de l’habitatge a la capital. Una de les grans amistats separades per uns quants anys és la del Pau Salvat (quatre anys, I5) amb el Miquel Nieto (deu, 5è).

La directora de l’escola i de la Zona Escolar Rural (ZER) El Solsonès (set centres), Núria Pujols, afirma que tenen una relació "molt especial i bonica" perquè el Miquel és un nano molt extravertit i curiós, i comparteixen la curiositat amb el Pau. Com que la seva mare és mestra de ciències i el seu pare toca el ram de la tecnologia, al Pau sempre li agrada molt explicar esdeveniments que ha descobert, fenòmens de la història i la natura, i al Miquel també sempre li ha fascinat moltíssim. A part d’això, el Miquel té una mena com de sisè sentit per als petitonets; des del minut u, sempre hi ha demostrat molt d’interès, sigui perquè els ha trobat adorables o perquè –ara ja– hi té més connexió i hi ha més vincle, perquè els interessos cada vegada es poden aproximar més. I el Pau veu que és una relació molt propera i real. "S’ajuden moltíssim; en aquest cas, més el gran al petit que no pas el petit al gran, però, com que som tan poquets, hi ha moltes estones per trobar i connectar".

Pros i contres de les amistats intergeneracionals

La psicòloga infantojuvenil Aida Majoral remarca les virtuts de les amistats com la del Pau i el Miquel: "Els més petits, concreta, aprenen molt observant i imitant els grans: en psicologia ho anomenem aprenentatge vicari, segons el psicòleg Lev Vigotski. Els més grans, en canvi, no només desenvolupen empatia, autoestima i responsabilitat, sinó que també consoliden el coneixement repetint el que han après". A més havent de posar-se a la pell del petit per adaptar el joc o l’explicació, aprenen que té una perspectiva, unes emocions i unes necessitats diferents. Tot això fa que esdevinguin més sensibles i millorin les habilitats socials i comunicatives. L’aprenentatge és, subratlla Majoral, bidireccional. "Els grans ofereixen seguretat, llenguatge més ric i estructuració en el joc; també poden transmetre normes socials i maneres de fer. Els petits aporten espontaneïtat i creativitat, i obliguen els grans a practicar la paciència i la flexibilitat", matisa.

Alerta, però, perquè no tot són flors i violes. En les relacions entre infants de generacions diverses, com en tot, hi ha límits: si la diferència d’edat és considerable, pot ser que els interessos no coincideixin del tot i que aquest desencaixament generi frustració. També hi ha el risc que el gran assumeixi massa responsabilitat i que el petit s’hi subordini sempre. I cal anar amb compte, és clar, amb la descoberta sexual: un dels dos, apunta la psicòloga, "pot no estar preparat per entendre algunes situacions". La clau, sosté l’experta, és en l’acompanyament adult: "si hi som presents i supervisem, és una experiència molt enriquidora". L’amistat infantil intergeneracional pot començar ben aviat. "És cert que els infants molt petits necessiten conviure amb iguals per practicar habilitats bàsiques com compartir o negociar, però el contacte amb nens una mica més grans és molt estimulant. No hi ha cap evidència que sigui perjudicial; al contrari, els dona més recursos i els enriqueix".

Com va començar l'amistat

En Pau diu que l’amistat va començar amb teatre i llaminadures. "Al Miquel li agraden els còmics i me n’explica. De vegades, fa una mica el pallasete. Algun dia li tocarà ajudar-me a rentar-me les mans, per exemple, perquè és un dels meus padrins. Em va llegir un conte sobre els mamuts. Cuida molt els petits. I em va explicar la història del Popeye". El pare, l’Àngel, recorda quan van venir a les portes obertes abans de començar a viure aquí, i l’acollida dels grans va ser molt maca. De seguida ja volien ser com germans grans. "Els petits queden una mica embadalits amb el que els explica el Miquel", assegura. La mare, la Mariona Vendrell, apunta que tant ell i el Jan són els grans de l’escola i n’han de ser els referents. "Aquesta relació d’estima i protecció és molt especial. El Pau també s’ha relacionat amb nens grans d’una escola gran, i s’avorreixen i s’atabalen. Molts dels que ara fan 1r i 2n d’ESO, els divendres a la tarda venen a jugar amb els petits perquè els troben a faltar".

Què els ha unit tant? "Jo crec, potser, que el fet que la meva tieta conegués el seu pare", diu. En la diferència d’edat, el gran hi veu més punts positius: "Jo puc aprendre d’ell les coses que es troba per la seva edat, i ell pot aprendre de mi les que, segurament, farà". Però no tot és tan idíl·lic: "Avui m’ha fet perdre els nervis perquè jo li volia explicar una idea, però ell no ho volia i s’ha enfadat una mica". Una foscor efímera: "La nostra relació és molt maca i sana i, si es trenqués, no m’agradaria". La mare del Miquel, la Laia Torrent, és exalumna de l’escola: "Els meus millors amics els considero germans grans i tenen set, vuit, nou, deu anys més que jo". La fórmula, doncs, es repeteix: "Els petits aprenen molt més, i els grans també aprenen a tenir molta paciència perquè la maduració d’un nen de tres, quatre, cinc anys no és la mateixa que la d’un de 5è. En l’àmbit intel·lectual, beneficia tant els uns com els altres, però, sobretot, pel que fa a valors i respecte", afegeix Torrent.

Pot substituir la relació de germans?

La taxa de fecunditat de l’any passat és de només 1,08 fills per dona a Catalunya, una xifra que no ha parat de baixar any rere any des del 2016. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) revela que una de cada quatre catalanes de 45 a 49 anys és mare d’un sol fill. En una societat amb més fills únics que mai, ¿amistats com la que mantenen el Pau i el Miquel podrien arribar a substituir el contacte entre germans d’edats diverses? La psicòloga especialitzada en infants i adolescents ho accepta, però amb matisos: "No és exactament el mateix, però pot fer una funció semblant. Abans, quan les famílies eren més nombroses, era molt habitual conviure amb germans de diferents edats, i això creava un aprenentatge natural entre ells. Avui, amb més famílies d’un sol fill, els esplais, les escoles petites o rurals, els projectes educatius en centres que fomenten la interacció de nens de diferents edats o les famílies amigues poden oferir aquest espai compartit".

Tot són punts a favor, doncs, per augmentar el contacte –i, així, facilitar l’amistat– entre criatures que tinguin edats lleugerament distants en comptes d’encaixonar-les sempre en compartiments estancs on s’enganxa una etiqueta amb l’any de naixement. Més enllà de raonaments teòrics o tècnics, n’hi ha prou de fixar-se una mica en les mirades i els somriures del Pau i el Miquel, dos col·legues separats per sis anys de diferència, però units per la possibilitat tangible d’una amistat per sempre.