Quan la graderia perd el partit

Una de les conseqüències, que potser pocs imaginaven, que va tenir la suspensió temporal de les lligues de futbol base arran de la pandèmia va ser l’increment de confiança, seguretat i autoestima que va provocar en alguns jugadors. Els compromisos del cap de setmana es van haver de substituir per partits entre un mateix equip amb una graderia més tranquil·la que teixia relacions més enllà d’estar pendents d’un resultat final. “El canvi d’actitud va ser abismal en alguns nens i nenes”, explica Modesto Fraile, coordinador de futbol 7 del CE Vilassar de Dalt, amb més de 23 anys d’experiència amb nens i nenes d'entre 7 i 12 anys. “D’una banda, a la grada hi havia gent somrient, que es relacionava d’una altra manera. No hi havia tensió, ni se sentien crits, ni indicacions als jugadors. De l’altra, els nens estaven distesos, sense la càrrega competitiva, amb l’actitud de voler aprendre de cada error. I n’hi va haver que van millorar molt durant aquelles setmanes. La pausa en la competició ens va permetre treballar altres paràmetres. Va ser tota una experiència que volem estudiar detingudament i que ens va ajudar col·lectivament”, afegeix.

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha portat a terme des del 2012 nombroses campanyes destinades, majoritàriament, a acabar amb la violència física i verbal als camps, fomentar el joc net, la resolució de conflictes, el treball en equip i els hàbits de vida saludable: Joc net, Respecteu la nostra il·lusió, Prou violència al futbol, Zero insults a la grada o +KESPORT han destinat missatges, eslògans i espots publicitaris perquè al terreny de joc hi guanyés el respecte, la diversió i el fair play. Segons dades que publica l’entitat a la seva web, les xifres són positives, amb una disminució del 65% dels incidents entre el públic i una reducció del nombre de targetes grogues i vermelles del 23% i l'11% respectivament (amb dades del 2012 al 2017).

Nervis a la graderia

Les persistents campanyes de la FCF per intentar erradicar les males praxis al futbol i el treball en valors de molts clubs sembla que encara no són suficients, perquè setmana rere setmana hi hagi actituds impròpies als terrenys de joc. Sense arribar a la violència verbal o física, els crits, les indicacions als jugadors, els retrets als àrbitres o els aplaudiments quan l’equip contrari comet un error són massa habituals, per exemple, en partits de futbol formatiu inicial, amb prebenjamins i benjamins, de 6 a 10 anys. “Les campanyes que fa la FCF es porten a terme des del raonament. I, tot i entendre el missatge, quan arriba el partit molts adults es transformen. En aquell moment se’ls desboca la part emocional de manera descontrolada, i és quan apareix la ràbia, la ira o la por. No som emocionalment intel·ligents i no aprenem a prendre’ns la distància que requereixen aquest tipus d’esdeveniments”, afirma Marta Eroles, psicòloga, coach d’alt rendiment esportiu i experta en educació emocional.

Són molts els factors que incideixen en el fet que els ambients a les graderies no siguin els més adequats: els ascensos i descensos a categories molt joves, els fitxatges entre clubs premiant les famílies amb regals o descomptes a la quota, la rèplica de la normativa de les lligues adultes en la base (en el cas del futbol), la projecció que les famílies dipositen en els seus fills, el dèficit en educació emocional, el contagi de l’estat anímic del company de grada, la poca acceptació col·lectiva de l’error, etcètera. “La bola de neu s’ha anat fent més i més grossa. Els primers anys que jo entrenava, els nens venien sobretot a divertir-se. Ara s’hi barregen molts altres objectius, contaminats per la mirada adulta, que no els pertoquen per a la seva edat", afirma Fraile. "Però em nego a acceptar que no es puguin corregir moltes d’aquestes dinàmiques”, afegeix.

Per millorar i potenciar un ambient positiu en la pràctica de l’esport dins la família, a l’escola i en les competicions, Eva Garcia Navarro, màster en coaching a l’Escola Europea de Coaching i màster en ecologia emocional a l’Institut d’Ecologia Emocional, acaba de publicar Nervis a la graderia (Amat Ed.), un manual amb estratègies i recursos per potenciar i millorar les capacitats socials, emocionals i comunicatives de les persones que acompanyen criatures que practiquen algun esport, ja sigui d’un nivell alt de competició o no: “Molt sovint funcionem per hàbits i no ens adonem d’allò que estem dient o fent. Si el del costat crida, jo també ho faig perquè sempre s’ha fet així. Les emocions desadaptatives, en moments de tensió, s’encomanen”, explica l’autora. Àgil de lectura, el llibre ofereix idees, exemples i consells per generar bones sinergies tant en clubs i escoles esportives com dins el nucli familiar. A més, convida a la reflexió a partir de breus qüestionaris i històries: “Cal que no perdem l’objectiu pel qual els nostres fills participen en una activitat esportiva, i prioritzem els valors de solidaritat, respecte, compromís o perseverança al fet de guanyar un partit o realitzar una bona acció individual”, apunta.

Perquè la lectura arribi al màxim de famílies possible, Garcia treballa perquè els clubs regalin el llibre en el moment de fer la inscripció. Altres propostes són tallers i xerrades per als pares i mares mentre es fan els entrenaments. “Sabem que és una feina a llarg termini però cal treballar l’educació emocional al terreny de joc i començar a trencar amb aquests ambients, que, sobretot, perjudiquen nens i nenes cada vegada més petits”, conclou.