Altes capacitats

El concepte d’‘altes capacitats’ en educació fa referència a una capacitat intel·lectual significativament superior a la mitjana. Per poder fer una intervenció correcta cal saber detectar-los i per atendre les seves necessitats hem de contextualitzar aquest grup dins els nins NEE o nins amb necesitats educatives especials. Entre l’alumnat d’aquest grup hi ha diversos tipus de nins: superdotats, talentosos i precoços. Això fa que sigui un grup molt heterogeni i amb molts de matisos: a) la superdotació es dona quan hi ha una relació entre el comportament de l’alumnat i les altes capacitats intel·lectuals, l’alt nivell de creativitat i el compromís per fer les feines que se li proposen. Destaquen per una gran capacitat cognitiva, molta predisposició i gran creativitat; b) el talent es dona quan hi ha una elevada aptitud en un àmbit en concret o en un tipus de processament, i c) la precocitat es produeix quan hi ha un ritme més ràpid de processament en comparació amb la resta dels seus companys, que pot ser en una o diverses àrees. Quan hagi acabat el procés maduratiu pot convertir-se en un talent o una superdotació, o les seves capacitats cognitives poden equilibrar-se amb les dels altres companys.

Algunes de les tècniques més utilitzades per a la detecció són les entrevistes, les observacions, els qüestionaris i les proves específiques. Si és cert que és més habitual que hi hagi una major implicació amb l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge, és també molt rellevant que en aquest cas ens trobem amb una gran quantitat d’alumnes que no reben un enriquiment educatiu, moltes vegades per desconeixement o per la creença que no ho necessiten. Per això és molt important un bon seguiment de l’equip d’orientació dels centres, així facilitarem que hi hagi un procés d’assessorament al professorat continuat i adaptat a les necessitats de cada nin.

Els aspectes més importants a destacar dels alumnes d’altes capacitats són en l’àmbit familiar i social, per una banda, i en l’àmbit escolar, per l’altra.

En l’àmbit familiar i social, destaquen les situacions que fomenten un excés de pressió damunt el nin generada normalment per les expectatives que tenen els progenitors i els seus familiars més propers. O, al contrari, poden generar problemes per no acceptar allò que li passa al seu nin i provocar una negació de la situació viscuda. La majoria de vegades, això pot passar perquè la família no rep un assessorament correcte o perquè es té una informació errònia del que és el diagnòstic d’altes capacitats. Tant en el primer cas com en el segon, aquestes situacions poden generar al nin una situació d’angoixa que pot afectar el seu desenvolupament emocional i dificultar un desenvolupament d’aprenentatge normal.

En l’àmbit educatiu ha d’existir un pla individualitzat per poder utilitzar quan sigui convenient i cal que tota la comunitat educativa el conegui. Aquest pla ha de constar d’estratègies didàctiques des del punt de vista metodològic, d’actuacions i de continguts. Per dur a terme un procés educatiu de qualitat, el model més utilitzat i que genera uns millors resultats és el model d’escola inclusiva, ja que proporciona igualtat de condicions a tots els alumnes amb les adaptacions curriculars pertinents. D’aquesta manera, proporciona un treball cooperatiu en què el grup és d’una gran diversitat, es tenen en compte les competències bàsiques i es fomenta l’educació emocional. Fer una correcta intervenció amb l’alumnat d’altes capacitats pot generar una major motivació d’aquests nins i fomentar-ne l’autoestima. No atendre les necessitats d’aquests alumnes a temps o de la manera correcta pot generar, per una banda, una desmotivació de l’alumnat que provoqui un baix rendiment acadèmic i desemboqui en un posterior abandonament escolar. I, per l’altra banda, pot provocar que apareguin conductes disruptives dins l’aula que afectin la relació amb els seus iguals.

Enfocament inclusiu

En conclusió, s’ha de treballar des d’un enfocament inclusiu perquè tots els alumnes se sentin realitzats i adquireixin les seves competències al màxim de les seves capacitats. Per la seva banda, els nins amb altes capacitats suposen un repte per als professionals de l’educació, ja que han d’adaptar la seva tasca, ampliant la informació o proposant feines extres per a aquests alumnes. Tot això d’una manera inclusiva i facilitant el bon funcionament del grup. Els tallers d’enriquiment són una altra opció i proporcionen una feina extra, però no sempre generen els beneficis obtinguts, perquè es duen a terme en grups homogenis d’alumnes amb les mateixes necessitats d’enriquiment i obliguen l’alumnat a separar-se del grup de referència. Per tant, no mantindria la premissa d’escola inclusiva. Mentre que pot generar uns beneficis acadèmics molt rellevants, també pot generar uns perjudicis emocionals provocats per la segregació del grup de referència.

Els estudis indiquen que tot l’alumnat, independentment de les seves característiques intel·lectuals, du a terme una millora en el seu desenvolupament tant emocional com acadèmic en contacte amb els seus iguals. En aquest cas, com més heterogeni sigui el grup de referència, més permetrà que tots destaquin per les seves característiques particulars i que treballin de manera cooperativa per aportar cadascú allò en què més destaca. No es pretén que hi hagi un sol model d’alumnat, sinó que l’escola s’adapti i sigui capaç d’entendre que la realitat de les nostres aules és variada i aquesta diversitat és riquesa per a tots i totes.

Marta Torrent és pedagoga de Salut i Moviment