Com aconseguir que la canalla mengi peix i verdura

BarcelonaLa importància del peix i les verdures a la dieta de petits i grans és ara com ara inqüestionable, però, tot i així, que prenguin aquesta mena d'ingredients no sempre és una missió fàcil. Realment, es tracta d'aliments importants per la seva alta aportació de nutrients i la prevenció de malalties de tota mena: qualsevol dieta saludable n'ha d'anar ben plena. Les verdures aporten vitamines, fibra, minerals, aigua i greixos saludables, mentre que el peix és una font de ferro, iode, fòsfor, potassi i magnesi, entre d'altres.

Segons explica el reputat pediatre Carlos González a Mi niño no me come (Prácticos Siglo XXI), aquesta estesa aversió culinària no respon al fet que els infants tinguin una repugnància absoluta per les verdures i tampoc és una qüestió de gust: "És més, normalment accepten bé una petita quantitat de verdures", diu, però la seva dosi normal poden ser unes poques cullerades, que, per als adults convençuts de la dieta saludable, es converteixen de seguida en un plat sencer per les seves qualitats saludables. Per als nens, el pit o el biberó tenen el triple de calories, i quan reben una quantitat de verdura així pensen "Em volen matar de gana", de manera que s'hi neguen i comença la batalla, explica. Per tal de lluitar contra aquesta tendència natural, es poden aplicar una sèrie de trucs.

En general, es desaconsella forçar les criatures a menjar qualsevol mena d'ingredient, siguin quins siguin els seus avantatges. Una clau perquè els infants se sentin predisposats a menjar un plat és no forçar, però tampoc retirar, per donar l'oportunitat que ho tastin si s'ho repensen o si els pot la gana. En aquest sentit, els especialistes Eduard Estivill i Yolanda Sáenz de Tejada diuen al seu llibre A jugar! Juegos para enseñar buenos hábitos a los niños (GEU) que no s'ha d'obligar a menjar aliments que els desagraden. Asseguren que cal animar-lo amb aliments que els adults prenen i dir-los: "Prova'l i si no t'agrada ho deixes". "Si sap que ho pot treure de la boca se sentirà més segur", expliquen.

Pot ser que els infants rebutgin el bròquil, però acceptin la coliflor, o que diguin que no a un plat de pèsols bullits, però se sentin prou còmodes amb una ració de carabassó a la planxa. Ampliar el ventall d'opcions més enllà dels costums de casa pot dur els infants a fer nous descobriments i a trobar una manera de menjar el peix o la verdura amb la qual se sentin còmodes. És obvi que com més varietat de fruita, verdura i peix s'introdueixi als àpats dels més petits de la casa, més probabilitats hi ha de satisfer les seves preferències.

Per a la canalla també els àpats són un joc. Aprofitant aquest esperit juganer, és molt fàcil utilitzar l'hora de menjar per construir plats estèticament simpàtics i que cridin la seva atenció: per exemple un rostre construït amb trossos de pastanaga i tomàquet, uns núvols de peix o un rellotge de llagostins poden ser el motiu pel qual una criatura es decideixi a tastar allò que té al plat o ho rebutgi. Només cal una dosi d'imaginació extra i una mica de temps. En aquest àmbit, també és bona idea implicar les nenes i nens en l'elaboració del menjar, de manera que entrin en contacte directe amb, per exemple, el rentatge de les verdures.

No és l’opció més pedagògica, però integrar diferents ingredients per exemple en una crema i fer que passin desapercebuts a la vista pot ser una manera de fer que mengin verdura i peix sense ni tan sols adonar-se'n. A banda dels purés, també es poden fer hamburgueses de carn feta picar, barrejades per exemple amb ceba i pastanaga. Aquests tastos poden ser l’inici d’una educació nutricional que obri noves portes en el futur, amb el pas necessari de desemmascarar els ingredients utilitzats, ja que és molt important que els nens siguin plenament conscients de la importància d’una dieta saludable.

En el cas de les verdures, una de les estratègies que està demostrat que funcionen és la implicació dels més petits en el seu cultiu. Segons posen de manifest estudis com Alimentación del niño en edad preescolar, de la investigadora Rebeca Antolín, un mètode que ha donat bons resultats per millorar el consum és crear jardins escolars on els infants ajudin a cultivar els aliments i veure'ls créixer, “amb la qual cosa s’aconsegueix més predisposició per consumir fruita i verdura”. 

En aquest estudi també assenyalen l’efectivitat del programa Color Me Healthy, una sèrie de recursos educatius usats en algunes escoles que promocionen l’ús de verdura i fruita amb l’ajuda dels colors, la música i l’exploració dels sentits. Aquest programa ofereix una sèrie de recursos en obert que també les famílies poden fer seus. En qualsevol cas, donar un aspecte lúdic tant a la verdura com al peix pot contribuir a trencar barreres mentals i acostar aquests meravellosos ingredients a la quotidianitat dels més petits.