5 jocs de taula cooperatius per jugar fent equip

BarcelonaEls jocs de taula cooperatius en què els jugadors s’han d’ajudar els uns als altres cada cop tenen més èxit entre les famílies. Són una bona manera de trencar dinàmiques competitives entre germans i passar-ho bé fent equip. El crític Toni de la Torre en tria els millors per a la canalla combinant clàssics de referència amb algunes de les novetats que més èxit han tingut enguany:

Diuen que a l’illa dels Arcans s’hi poden trobar tresors extraordinaris, però ningú s'atreveix a anar-hi perquè s’està submergint i és qüestió de temps que acabi al fons del mar. Només un grup d’aventurers que sàpiguen treballar en equip seria capaç d’arribar a l’illa, agafar tots els tresors i marxar a temps. Sereu vosaltres? És el punt de partida de L’Illa Prohibida, un joc de taula excel·lent creat per un autor reputat com Matt Leacock i que, a més, trobareu editat en català. L’illa es forma amb llosetes que es disposen a l’atzar (cosa que assegura que cada partida serà diferent de l’anterior) i on es troben diferents espais que els jugadors han de recórrer per trobar els tresors abans no s’enfonsin. El nivell de l’aigua augmenta amb les accions dels jugadors, que han d’aprofitar característiques úniques de cadascú (hi ha un pilot, un explorador, un enginyer, etc.) per ajudar-se, aconseguir tots els tresors i escapar-se a temps amb helicòpter. Una aventura molt emocionant que posa la família en una lluita contra el temps i que a casa ens ha fet suar de valent moltes vegades, perquè hem d’escapar-nos de l’illa junts i ningú pot quedar-se enrere o es considerarà que l’equip ha fallat, encara que tingui els tresors! L’Illa Prohibida és editada per Devir i es recomana a partir dels 10 anys.

Aquesta és una de les experiències més especials que hem viscut amb un joc en molt de temps. De fet, m’atreviria a dir que és una d’aquelles vegades en què hem de dir allò de “l’heu de provar”. Perquè encara que The Mind sigui, aparentment, un joc de taula molt senzill (hi ha cent cartes numerades que s’han d’ordenar de menys a més), la manera com s'hi juga el fa realment sorprenent. Cada jugador té unes quantes d’aquestes cartes, que no pot ensenyar als altres. Entre tots s’han de posar les cartes sobre la taula de manera que primer hi hagi la de valor més baix i després es va pujant. La clau és que els jugadors no poden parlar entre ells. S’han de mirar els uns als altres i intuir a qui li toca posar la carta següent. Quan passa, sembla màgia! Però no ho és: és el resultat de conèixer molt bé les persones amb qui jugues. The Mind és un joc que afavoreix que els jugadors connectin i es trobin, que en comptes de mirar un taulell es mirin els uns als altres. Es basa en els vincles que tenim i ens condueix a enfortir-los per entendre’ns i superar tots els nivells del joc. Cada cop que passem un nivell junts, la sensació és increïble. És un dels grans èxits de l’editora Mercurio i es recomana per a canalla a partir dels 8 anys.

Si es tracta de jugar amb nens petits, podem proposar-los jocs cooperatius les normes dels quals siguin molt senzilles. La referència d’aquesta mena de propostes és El Fruiter, el joc de les fruites i el corb. Però avui us en vull proposar un altre de la mateixa editora, Haba, anomenat Karuba Junior. En essència és el mateix: un joc d’atzar on podem intervenir poc en el resultat del joc i on la gràcia està en el fet que els nens petits s’acostumin a la dinàmica d’un joc de taula (saber esperar el torn, aprendre que hi ha normes) i que practiquin la motricitat fina. Així, tenim tres personatges que busquen tresors a la jungla mentre s’acosta un vaixell pirata que seria l’equivalent al corb. Hi ha un element nou respecte a jocs semblants: els jugadors poden triar el camí dels personatges. Això, a més d’engrescar-los perquè poden decidir més, també els obliga a pensar en la millor opció. Per tant, és una alternativa interessant com a joc cooperatiu per a criatures entre 3 i 4 anys.

Si sou una bona colla, aleshores la millor opció és Fiesta de los Muertos, un joc de taula on poden participar fins a vuit jugadors i que barreja la dinàmica del party game amb l’acció cooperativa. La idea és que heu de celebrar el Dia dels Morts i, per fer-ho, heu d’ajudar els morts a aconseguir allò que més volen: ser recordats. El joc parteix d’unes cartes amb noms de morts coneguts i on podem trobar des de personatges històrics a personalitats del món de la cultura i fins i tot personatges de ficció. Les cartes més assequibles per als jugadors més joves estan marcades amb una estrella i són les que hem de fer servir per facilitar-los la partida (hi ha noms com ara Freddie Mercury o Darth Vader). Un jugador tria una carta sense dir de qui es tracta. En comptes d’això, escriu en una tauleta una paraula que li faci pensar en el personatge i la passa al jugador següent. I així successivament, creant una mena de joc del telèfon que donarà lloc a confusions divertides. Els jugadors han de pensar junts per esbrinar tots els personatges. Si ho aconsegueixen, els personatges estaran contents i hauran guanyat la partida. Fiesta de los Muertos és editat per SD Games i s’hi pot jugar dels 12 anys cap endavant.

Tots els aficionats als jocs de taula tenen el seu “infal·lible”, aquell que triomfa amb totes les visites. El nostre és Ghost Fightin Treasure Hunters, un joc cooperatiu que en el seu moment vam comprar online i que encara no s’ha editat aquí. Sempre engresca els amics que venen a casa, fins i tot els que no són aficionats als jocs de taula. La clau és la tensió que genera, combinada amb una mecànica senzilla: els jugadors (fins a quatre) entren en una casa encantada i el seu objectiu és agafar uns diamants, escampats per diferents habitacions, lluitar en el procés contra els fantasmes que els custodien i sortir de la casa abans no quedi maleïda. Aquesta cursa contra el rellotge fa que les partides siguin molt emocionants. I és necessària la cooperació per sobreviure: decidir qui va a cada habitació, ajudar-se entre si quan es maleeix una de les habitacions, etc. El disseny del joc i les figuretes és molt cridaner, cosa que ajuda molt, i inclou una modificació per fer-lo més difícil quan la canalla ja li agafa el truc. Això fa que puguin jugar-hi des dels 5 anys fins als 8.