Triar escola: encerts i errors

¿Escola pública o concertada? ¿Ha de ser un centre que faci fins a primària o que també imparteixi ESO i batxillerat? ¿Ha de prioritzar els idiomes? ¿I treballar per projectes? Són alguns dubtes que tenen la majoria dels pares que han d’escollir d’aquí pocs dies a quina escola anirà el seu fill. El departament d’Ensenyament obrirà el període de preinscripció el pròxim 23 de març i l’allargarà fins al 4 d’abril.

La Laura Sanz i el seu marit, el Marc Bofill, són dos d’aquests pares plens de dubtes. La parella viu a Molins de Rei, on hi ha nou escoles: set de públiques i dues de concertades. “El que farem és anar a les jornades de portes obertes dels centres que més ens interessen pel seu projecte educatiu i perquè són a prop de casa”. Són conscients que la decisió és “important” perquè no només serà l’escola de la seva filla Emma, sinó també la del germà o germana que ja hi ha en camí.

Deixar-se aconsellar sí, però amb límits

A l’hora d’escollir el centre molts pares es deixen portar pel boca-orella. Els experts asseguren que és important saber què opinen familiars o amics amb fills que ja estudien al centre per prendre una decisió. Ara bé, també adverteixen que s’ha de diferenciar molt bé quins són els criteris que utilitzen a l’hora d’opinar.

Tot i que la majoria de pares prioritzen la ubicació, la pedagoga i psicòloga de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Buxarrais creu que s’ha de deixar en un segon pla. “Si el centre respon a les necessitats encara que estigui una mica més lluny, és aconsellable sacrificar la comoditat que suposa la proximitat”, apunta. Per a Buxarrais, el que ha de prevaler és que els pares es preguntin com volen que sigui el seu fill i què li anirà més bé tenint en compte la seva personalitat: “Les dues respostes han d’encaixar amb el projecte educatiu de l’escola que escullin”. Per exemple -afegeix-, per a un nen tímid és recomanable un centre més familiar, mentre que per a un que tingui un caràcter més obert no té tanta importància si té unes quantes línies o més alumnes per aula.

Per al professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Guillermo Bautista, el projecte educatiu també és “l’aspecte clau” a l’hora de fer l’elecció. En aquest sentit recomana als pares que s’informin sobre com l’escola agrupa els estudiants, com treballa les diferents àrees o quin paper tenen els deures en la dinàmica didàctica. “És molt important fer totes les preguntes que calgui i pensar si ens hi sentim identificats com a família”.

INNOVACIÓ I IDIOMES

Al marge d’una bona ubicació, la Laura i el Marc també tenen clar que volen que la futura escola de la seva filla sigui innovadora, que treballi per projectes, que tingui un percentatge equilibrat d’alumnes nouvinguts i una AMPA activa i que prioritzi l’anglès i la robòtica. “La programació i els idiomes són claus per al futur dels nens”, assegura la Laura. Buxarrais hi està d’acord, sobretot amb la importància d’aprendre anglès, perquè pateix en primera persona el baix nivell que tenen part dels seus alumnes. La pedagoga també és partidària d’apostar per centres innovadors, com els que agrupa el programa Escola Nova 21, impulsat per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa. “Treballen per un sistema educatiu avançat, que és el que aquests nens es trobaran en el món, i tenen en compte el vessant emocional”, matisa. Ara bé, la professora de la UB també deixa clar que perquè el projecte educatiu funcioni és “imprescindible” la implicació dels pares: “No es pot deixar l’educació només en mans dels centres”.

PÚBLICA? CONCERTADA?

És la gran pregunta que es fan molts pares. La Laura i el Marc no són l’excepció. Entre els tres centres que a priori els agraden més, dos de públics i un de concertat, es decanten pel concertat. Els motius? Perquè hi ha una nova direcció que ha impulsat el treball per projectes i perquè el coneixen bé, ja que el Marc hi va estudiar. La part negativa d’aquesta elecció és el cost: 300 euros al mes amb el menjador inclòs, més del doble que a la pública. Els experts mantenen que a l’hora de fer aquesta elecció els pares han de tenir clar què significa que un centre sigui públic, concertat o privat, o que sigui confessional o no, i ser conseqüents. “S’ha de ser coherent amb els principis i valors de cada família”, deixa clar Bautista. Buxarrais no està d’acord amb el “mite” que les concertades o privades ofereixen una millor educació. “Que sigui pública o concertada és només una qüestió legal. Actualment, en la majoria dels casos, el perfil dels grups de professors dels dos tipus de centre són molt similars. Pagar més, doncs, no vol dir necessàriament aprendre més”.

Pel que fa les dues públiques que també agraden als pares de l’Emma, una segueix el model d’escola lliure -que consisteix en què l’infant marqui el seu propi ritme d’aprenentatge- i en l’altra la natura té un paper protagonista en el procés educatiu. En els dos casos, però, només s’imparteix educació primària. “Em preocupa que amb 12 anys la meva filla hagi de fer un canvi tan brusc com anar a l’institut”, reconeix la Laura. La pedagoga de la UB també és partidària que no hi hagi aquest trencament perquè permet que el nen tingui un vincle emocional més fort amb el centre. Tot i així, Buxarrais deixa clar que els instituts estan preparats per minimitzar aquest salt que fa l’alumnat.

Els altres dos aspectes que també tindrà en compte la família Bofill-Sanz són els resultats acadèmics de l’escola i que tingui cuina pròpia. Pel que fa al primer, la pedagoga de la UB alerta que el treball emocional que es faci amb l’alumne ha de prevaler sobre el rendiment acadèmic. “Pel que fa al menjar, el que s’ha de mirar és que segueixi un menú equilibrat”, explica.

UN ASPECTE MÉS

I les instal·lacions i l’oferta extraescolar són importants? “Tot i que no ha de ser un factor determinant, el centre ha de disposar d’espais apropiats per al lleure, el descans o l’aprenentatge. Alhora, les aules han de ser prou grans i tenir una bona llum i un mobiliari segur i còmode”, apunta Bautista. Pel que fa a les extraescolars, tant el professor de la UOC com la de la UB coincideixen que es comprovi que les activitats que s’ofereixen estiguin plantejades amb “seriositat i rigor”: “Molts cops actuen com una mena de pàrquing infantil. Quan es trien han de prevaler criteris educatius, ja que poden ser tan importants o més que les classes en horari lectiu”.

Tal com va passar amb l’elecció de la llar d’infants, la Laura i el Marc creuen que quan entrin a l’escola que més s’adeqüi a les necessitats de l’Emma ho “notaran de seguida”. I si l’elecció final no compleix les expectatives, els experts aconsellen que es visqui amb normalitat i es canviï el nen de centre un cop acabat el curs.

Què no s’ha de fer a l’hora de fer la tria?

• Prioritzar la ubicació per sobre del projecte educatiu del centre
• Pensar que les escoles concertades o privades ofereixen una millor educació que les públiques
• Fer prevaler el rendiment acadèmic per sobre de l’educació emocional del nen
• Confondre les extraescolars com una activitat per facilitar la conciliació laboral. En la seva elecció s’han d’imposar criteris educatius