Teletreball i conciliació, missió impossible?

La pandèmia ha accelerat els processos de digitalització en àmbits com l’ensenyament o el consum, però sobretot els últims mesos han provocat un canvi profund en l’entorn laboral, amb la irrupció del teletreball. Si abans del covid-19 només un 4,8% de la població activa teletreballava, avui ho fa més d’un 30%, segons dades del govern espanyol. És una modalitat que, encara que la crisi pandèmica millori al llarg d’aquest 2021, sembla que ha vingut per quedar-se, segons pronostiquen els experts. ¿I com s’ho maneguen les famílies amb fills -especialment, petits- per conciliar la criança amb el treball a casa? ¿Som davant d’una missió impossible? Esbrinem-ho.

Paula Marí i Joan López són un matrimoni de Terrassa, amb filles bessones de 9 anys. Ella és dissenyadora gràfica, autònoma, que s’estava en un coworking abans de la pandèmia, i ell, economista, treballa per a una gestoria. “Durant els mesos forts del confinament, evidentment vam estar tots quatre a casa, i va ser un sotrac molt fort perquè havíem de seguir treballant i produint, amb les nenes allà. Són dues i amb una edat altament demandant. Va haver-hi moments molt difícils de gestionar, amb molt d’estrès!”, recorda la mare. “És cert que al ser bessones s’entretenen una estona juntes, però també hi ha picabaralles contínues, molta competitivitat i constantment t’estan reclamant, amb el clàssic «Mamaaaaa, vineeee!»”, remarca. “Havíem d’esgarrapar el temps de nit i de matinada, robant-nos hores de son. Jo estava més acostumada a fer teletreball perquè sempre m’ho he anat combinant amb el coworking, però al Joan se li fer una muntanya”, apunta Marí.

De seguida que va poder, ell va tornar a la gestoria presencialment, on segueix, però ella -que ha perdut, diu, fins a un 35% dels seus ingressos recurrents per manca d’encàrrecs i descens de clients- ha deixat el coworking i s’ha instal·lat al despatx de casa. “Tot i que el coworking és un espai on socialitzes i comparteixes molt, és una despesa que no em puc permetre, ara per ara. I a casa m’ha tocat viure moltes aventures, com quan van confinar la classe de les nenes perquè hi havia un company positiu de coronavirus. I durant 10 dies van estar a casa!”, exclama. “Això sí que ha sigut un cop dur, que me l’he menjat jo, tota soleta, a costa del meu temps laboral i la meva salut mental. Per atendre-les, acompanyar-les en els deures, en la connexió al Zoom amb la classe, gestionant els dos ordinadors i la tauleta que tenim... He hagut de tornar a treballar a hores intempestives per atendre els pocs clients que conservo. Me n’he sortit -diu-, però ja confirmo que això no és teletreball, sinó una cursa d’obstacles esgotadora. I com a treballadora autònoma et sents que no tens gairebé drets”, assegura.

LA TORNADA A LA LLAR DE LES DONES

En un article d’opinió en aquest diari, la doctora en antropologia i periodista Nuria Alabao reflexiona: “Per a les dones, compatibilitzar la feina professional amb la no remunerada de la llar imposa dificultats específiques. El fet que siguin elles les que assumeixin majoritàriament la feina de cures fa que demanin més excedències i tinguin jornades més reduïdes i, per tant, feines més mal pagades, més precàries i amb menys drets associats”. “Per tant -conclou-, i encara que en principi se suposa que aquesta modalitat del teletreball, si és voluntària, millora les possibilitats de conciliació, també pot constituir una pedra més en el camí cap a la igualtat”. El teletreball “pot acabar consolidant una espècie de tornada a la llar de les dones, una recerca de solucions individuals de conciliació que reforcin les estructures existents”, reflexiona Alabao. “Des del feminisme, la proposta és pensar les cures des del col·lectiu a partir de la idea de la corresponsabilitat perquè siguin assumides pel conjunt social, tant per les empreses com per l’ens públic”, conclou.

ASSESSORAMENT LEGAL

Agustina Rico (www.mamalegal.com) fa 16 anys que és advocada i d’ençà que és mare s’ha especialitzat en dret de família. Reconeix que des de l’inici de la pandèmia i del confinament ha rebut “moltes consultes de treballadors sobre com gestionar el teletreball i la conciliació i com exercir els drets recollits en el pla Me Cuida”. Aquest article 6 del reial decret 8/2020, aprovat pel govern de l’Estat el 17 de març, mira de promoure la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones amb fills o altres càrregues familiars amb consanguinitat de fins a segon grau (cònjuge, pares, fills, nets, germans) afectats pel covid-19.

“Si el teu fill/dona, etc. és positiu, et donen una baixa laboral i s’hi poden acollir tant treballadors autònoms com per compte aliè”, apunta Rico. S’ha prorrogat fins al 31 de gener. “Però si el teu fill és negatiu però confinen tota la classe perquè hi ha un positiu, tens dret -si treballes per compte aliè, només- a una reducció o adaptació especial de la jornada de treball i és una petició que s’ha de comunicar amb 24 hores d’antelació i podrà arribar fins al 100% de la jornada, si fos necessari”, segueix Rico. Aquí, el teletreball, si el tipus de feina ho permet, té més sentit que mai. L’ideal, segons l’advocada, és que “s’arribi a una bona entesa amb l’empresa, i és important la seva bona predisposició, tot i que m’he trobat amb casos en què l’empresari ha mirat de tibar la corda al màxim: ¿no pot cuidar el nen l’àvia? I no, no pot ser”, afirma.

“El cas de les famílies monoparentals encara és més complicat de conciliar”, reconeix. Rico, que té despatx a casa i a Barcelona, confirma les dificultats que ha tingut per conciliar durant les vacances de Nadal i durant el confinament de març a maig. “Després d’un ERTO, el meu home va tornar a la feina, que és presencial, i jo em vaig quedar al despatx de casa i va ser realment molt complicat gestionar-ho tot amb dos nens de 9 i 5 anys. Les causes les escrivia a la nit, quan els fills ja dormien, però parlar amb clients per telèfon era un autèntic drama perquè ells solien interferir molt i acabes perdent credibilitat professional”, recorda. O, com a mínim, és la sensació que va tenir en tots aquells moments d’equilibris vitals.

En temps de teletreball i de baixes per tenir cura de la família, hi ha empreses com Robotics de Sabadell, especialitzada en la gestió del temps laboral, que aporten solucions com el software VisualTime. El director comercial, Enric Blanco, detalla: “L’opció més desitjada per les empreses i treballadors és una possible recuperació de les hores que s’han dedicat a cuidar la família, sense que això vagi en detriment de les condicions salarials del treballador. Es pot negociar obertament adaptant les necessitats de l’empresa i les diferents legislacions que l’afecten a aquest programa de gestió del temps adaptatiu, que és capaç d’establir regles de comportament per a les diferents casuístiques laborals”, conclou.

La nova llei del teletreball

A l’octubre va entrar en vigor la nova llei del teletreball aprovada pel govern espanyol, després de llargues negociacions entre l’executiu central, la patronal CEOE i els sindicats UGT i CCOO. Aquests són alguns dels punts clau de la normativa, que no serà aplicable per als treballadors que hagin de teletreballar a causa de la pandèmia. Quan s’ha de regular? Es regularà el teletreball quan una persona faci un mínim del 30% de la seva jornada setmanal a distància i per un període mínim de tres mesos. En els contractes de treball a menors, de pràctiques o per a formació i aprenentatge només es podrà teletreballar si es garanteix un 50% de l’horari laboral presencial a l’empleat. Quins drets tenen les persones que teletreballen? Les persones que facin treball a distància tindran els mateixos drets que si estiguessin al seu lloc de treball presencial. “No podran patir perjudicis en cap de les seves condicions laborals, inclosos la retribució, l’estabilitat en el treball, el temps de treball, la formació i la promoció professional”, matisa el text. A més, el teletreball serà voluntari i requerirà la firma d’un acord específic que podrà formar part del contracte inicial o fer-se posteriorment. Aquest contracte, però, no s’haurà de firmar en el cas que l’empleat treballi a distància a causa de la pandèmia, però l’empresa sí que haurà d’assumir els seus costos de teletreball i els haurà d’abonar com a màxim tres mesos després de l’entrada en vigor de la normativa. La decisió de teletreballar pot ser reversible per a l’empresa o l’empleat i ha de ser la negociació col·lectiva la que n’ha d’establir els termes. Quin horari haurà de fer el teletreballador? Respectant el temps de disponibilitat obligatòria i la normativa de temps de treball i descans, les persones que teletreballin poden flexibilitzar el seu horari laboral. A través del registre horari s’haurà de reflectir fidelment el temps que s’estigui teletreballant, inclosos l’inici i el final de la jornada.