El sucre que prenen els infants: com gestionar-ho?
Els lactis i la fruita sencera són les fonts ideals per a l’obtenció de sucres
BarcelonaQue els infants no han de prendre sucre és una afirmació sobradament coneguda. Ara bé, la realitat dona xifres molt diferents: segons l'Associació Americana del Cor, els infants d'entre 2 i 18 anys han de menjar diàriament menys de 25 grams de sucre, però un estudi fet per aquesta associació el 2017 constatava que el consum de sucres totals era de 91,6 grams. Per la seva banda, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) aconsella un consum de sucres simples inferior al 10% del valor calòric total de la dieta, i preferiblement per sota del 5%. Les conseqüències d'una sobreingesta de sucre a la infància no són poques: segons posa de manifest l'investigador Pedro Ortega en un estudi de la Universitat de Jaén, el sucre és el causant de malalties com diabetis tipus II, de defectes genètics, de malalties endocrines, de malalties del pàncrees i d'infeccions, a banda de càries dental. ¿Com cal gestionar la presència de sucre a la dieta de la canalla?
En primer lloc, cal reconèixer el paper que el sucre té en el nostre organisme. Segons l'Acadèmia Espanyola de Pediatria (AEP), el consum de sucres de forma equilibrada i natural amb els aliments que en contenen "té propietats positives per a l'organisme", com el desenvolupament de funcions cognitives i el desenvolupament de l'activitat física. I en aquest debat tothom no hi té el mateix paper. No tots els sucres són iguals, ja que per començar cal tenir en compte que els sucres es troben de manera natural en molts aliments, com per exemple en els lactis en forma de lactosa i en les fruites en forma de fructosa. Aquests sucres són importants, però cal consumir-los en el marc d'una dieta equilibrada. Per contra, molts aliments processats i begudes contenen sucres afegits, com sacarosa, i edulcorants que aporten calories sense nutrients, i aquests són els que cal evitar a tot preu.
Els edulcorants són additius alimentaris que aporten un gust dolç però "proporcionen molt poca energia", segons l'AEP. Si bé en els darrers temps se n'ha augmentat el consum per prevenir les càries i l'obesitat, l'AEP diferencia entre els diversos tipus que ofereix el mercat. N'hi ha de naturals (que alhora poden ser calòrics, com la mel i el xarop d'auró, i acalòrics, com l'estèvia) i d'artificials (que també poden ser calòrics, com els sucres modificats, i acalòrics, com l'aspartam i la sacarina). Segons assenyala l'AEP, si bé l'evidència científica mostra que els edulcorants "són segurs" en la població en general, incloent-hi els infants, cal usar-los amb moderació. Ara bé, "no és aconsellable l'ús d'edulcorants en lactants i criatures d'1 a 3 anys", afegeix.
Per contribuir a la reducció dels sucres no naturals a la dieta dels infants cal educació gastronòmica. Segons una guia elaborada pel Comitè de Nutrició de la Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (ESPGAHN), tot i que la preferència pel gust dolç és innata, "pot ser modificada o reforçada en exposicions pre i postnatals". La lactància materna pot estar associada a més acceptació de nous aliments (per l'exposició a diferents sabors a banda del dolç de la llet), però de més grans la tria i preferència dels aliments no és només genètica sinó que també "està condicionada per la disponibilitat dels aliments i les influències culturals dels pares".
Sempre que sigui possible, segons l'ESPGAHN, el sucre s'ha de consumir en la seva forma natural a través de la llet materna, la llet i els productes lactis sense sucre, com el iogurt natural, així com la fruita fresca sencera, en lloc de begudes ensucrades, sucs de fruita, batuts i productes lactis ensucrats. "El sucre s'ha de consumir com a part d'un àpat principal i no com a aperitiu", avisen, i asseguren que a les criatures no se'ls han de donar begudes amb sucre ni animar-los a anar a dormir prenent begudes o llet ensucrada. A més, les begudes que contenen sucres i els batuts i aliments a base de fruita s'han de canviar per aigua (la beguda que és considerada principal) o per lactis sense sucre.
Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria, de mitjana, el 17% del que consumeixen les criatures cada dia és sucre. Per ajudar a canviar aquesta proporció cal establir alguns hàbits, com llegir les etiquetes nutricionals detingudament, ja que molts aliments enumeren els sucres per separat; limitar els sucs de fruita, perquè contenen més sucre per porció que la fruita sencera, i en general fer àpats a base d'ingredients frescos i naturals, perquè molt sovint hi ha "fonts ocultes de sucre", com les salses de tomàquet i els amaniments.