Una setmana de vacances al trimestre altera la rutina familiar al Regne Unit

LondresEl 30 d'octubre va suposar un gran alleujament per a la Caroline Robertson, ja que després d'una setmana de vacances, el fill ha tornat a classe. La trobo a les portes de la Hillyfield Academy, una escola primària mixta del districte de Waltham Forest, al nord-est de Londres, per a alumnes fins als 11 anys. Es finança amb recursos públics, però és gestionada per un trust, de forma pseudoprivada. Aquesta és una de les característiques de la reforma que van començar a introduir els laboristes a Londres a principis de la dècada dels 2000, i que va cobrar un renovat impuls sota la tutela dels conservadors en la darrera etapa del govern de David Cameron, entre 2015 i 2016, abans que dimitís.

Per als pares i els estudiants, en principi, no hi ha cap gran diferència en relació amb les anomenades community schools, que depenen directament de la gestió dels districtes. Els programes educatius són similars, si bé les academies, com d'altres, no necessàriament han de seguir el currículum nacional, en altres termes, el pla d'estudis general que estableixen les autoritats.

A més, poden oferir tota mena d'activitats extra, amb ampliació d'hores, com ara música, drama, dansa, futbol, art, street dancing, atletisme, etcètera. Academies o communities no són els únics tipus d'escola que conviuen al país. N'hi ha moltes: els centres religiosos, les free schools, de gestió totalment privada, però finançades també pel govern, i que fixen les seves pròpies condicions laborals per al personal docent; o, les private o independent schools, amb matrícules anuals que poden oscil·lar entre les 8.000 i les 50.000 lliures, per als internats exclusius, com el Winchester College, on va anar l'actual primer ministre Sunak, encara més car que Eton.

Proximitat a casa

En el cas de la Caroline, que la Hillyfield fos una academy no va ser el motiu de la tria. Va ser la proximitat al domicili –el catchment area, que proveeix la majoria dels alumnes del centre–, i el fet que el seu fill, Maurice, hagués de començar l'ensenyament obligatori pràcticament el mateix any en què la secció del Lloyd's Park del centre –en té una altra, d'anterior, en un altre lloc del barri– obrís un parell d'anys abans i hi trobessin plaça. En total, amb les dues seus, la Hillyfield Academy té uns 1.300 alumnes.

"La setmana de half term ha sigut com sempre, una mica difícil de combinar amb la feina, tot i que he pogut fer tres dies de teletreball", diu la mare, de 46 anys, separada, civil servant del ministeri de Treball i Pensions, que s'ocupa en solitari del fill per "absència del pare". Half term –vacances de meitat del trimestre– és un dels termes que més condiciona la vida escolar dels alumnes de primària i secundària al Regne Unit i, per extensió, dels pares. En aquest cas, però, generalment molt més d'aquells que tenen fills més petits. Aquest corresponsal, de fet, en guarda el mateix record de quan els dos fills anaven a la primària. Vida laboral i vida familiar sempre esdevenia un repte a mig trimestre, quan la rutina escolar quedava alterada i les criatures s'estaven a casa tota una setmana. I quan en general es treballa a casa, com és el cas d'aquest cronista, això pot provocar espurnes.

"

La Caroline es reconeix "afortunada", perquè pot "anar fent". Abans de la covid, "el teletreball no era una opció per mi, però ara és una possibilitat més". Els dies que el Maurice no té una activitat suplementària, surt abans de la feina, però la mare també hi entra abans. Una possibilitat extensiva a molts centres. A les vuit del matí pot deixar el nen a l'escola, al breakfast club, encara que l'horari lectiu no s'inicia fins a les 8.55. Les classes acaben poc abans de les 4. I després, o cap a casa o a fer violí i futbol, que són les dues activitats que practica el noi.

Qüestió de classe

"Conciliar vida laboral i vida familiar també és una qüestió de classe o, almenys, de diners", diu Ryan G. Pritchard, un altre pare que ha portat el seu fill, Arnold, de 7 anys a l'Academy del Lloyd's Park, abans de marxar en l'Underground cap a la City, on treballa com a analista per a un fons d'inversió. Pritchard sap de què parla perquè la setmana del 23 al 29 d'octubre, mentre la Caroline teletreballava, aquest professional, la mare i els dos fills –Arnold és el petit; Mary de 13, la gran ja va a secundària– van marxar de vacances a un poblet a prop de Grenoble (França), on la família de la dona té una casa.

Els half term es repeteixen tres vegades cada curs. A finals d'octubre; a mitjans de febrer i a finals de maig. Cal afegir-hi les vacances de Pasqua, Nadal i estiu. Les de Pasqua són més llargues que a Catalunya. Les de Nadal i estiu, molt més curtes. Però el calendari escolar té un nombre de dies lectius similar. Amb tot, per poder conciliar durant els half terms i dedicar quality time a la família és quasi imprescindible "tenir una feina que t'ho permeti, o que et permeti teletreballar molt i que, a més, et doni prou diners". Almenys, els suficients per fer vacances una setmana al trimestre –durant els half terms els bitllets d'avió són molt més cars que la resta de dies–, o per pagar el cost de cursos extra o estades d'esbarjo que no alterin la rutina laboral dels pares, i no haver de batallar amb les criaturesa casa.

La relació dels pares amb l'escola també és una qüestió de temps, condicionada per la feina, els recursos econòmics i el background cultural. Perquè cada cop més, les escoles del Regne Unit –potser és el mateix a Catalunya i les Balears– bombardegen els progenitors amb comunicacions per atendre a través de correus electrònics o missatges que esclaten al mòbil a través de les aplicacions dels centres. Durant l'octubre, qui signa aquesta crònica n'ha rebut 20 de Fortismere, la secundària a què va la filla, de 17 anys, informant sobre diferents aspectes i activitats del centre: des de recaptes per finançar els focs artificials del 5 de novembre fins a activitats preparatòries del festival nadalenc, a més de les setmanals newsletters de la directora.

Molt enrere queden les preocupacions perquè les criatures duguessin l'uniforme net –l'uniforme és un gran avantatge del sistema escolar britànic; estalvia molts maldecaps quotidians a l'hora de vestir-se per anar a classe–, o d'assistir a les també nombroses activitats extracurriculars a què fan front els pares.