Raquel Sans: "La mare es va quedar viuda amb 42 anys i tres filles"

Raquel Sans (Barcelona, 1974) ens informa de l’actualitat cada migdia des de la televisió pública catalana. Fa poques setmanes es va convertir en la periodista que més Telenotícies ha presentat a TV3, 5.000. Forma part de TV3 des del 1997.

A Raquel Sans li agradava anar a l'English School, al barri de Gràcia de Barcelona, on va cursar la primària. "Era petita, d’una sola línia, fundada per unes matriarques que van crear una escola on s’ensenyava anglès des dels 3 anys. A sisè vaig tenir un professor que ens feia aprendre d’una manera innovadora, a través de cançons dels Beatles, The Police i Bob Dylan, d’obres de teatre i de pel·lícules".

D’extraescolars estudiava piano en una acadèmia de barri que encara porta la Maria Rosa, amb 80 anys. "Fèiem un festival de piano per Nadal i allà la Maria Rosa li deia a ma mare que quan jo pujava a l’escenari creixia". Hem vist la Raquel cantar en programes de TV3. "La passió per la música em ve del meu pare. Tenia molt bona oïda, era capaç de tocar un instrument sense saber-lo. I ens va introduir al jazz, al blues. De petita ens ensenyava a cantar tunas abans d’anar a dormir".

La Raquel té dues germanes. Ella és la del mig. Amb la gran es porta tres anys i amb la petita, setze mesos. "A les tardes, a casa, berenàvem, veiem els dibuixos, i quan s’acabaven fèiem deures, jugàvem a nines, a jocs de taula, i quan érem adolescents, com que estàvem a prop de Collserola, anàvem amb bici de muntanya". El que més recorda són els estius a Creixell. "Amb els meus cosins jugàvem al frontó, no paràvem quiets. Estàvem sempre ocupats amb el manteniment de la casa, pintar, rascar reixes... i amb la meva àvia cantàvem cançons, fèiem sardinades".

El pare de la Raquel va morir quan ella tenia 15 anys. "La meva mare es va quedar viuda amb 42 anys i tres filles. No ens vam haver de mudar perquè ho va gestionar molt bé, però no podíem posar la calefacció a casa i llavors ens escalfàvem al foc de la cuina. Recordo fer rutes pels mercats de Barcelona amb el Dos Cavalls de la mare buscant quin era el més barat, i no ens podíem comprar sabates fins que es trencaven. Nosaltres trèiem bones notes i el primer any d'universitat, tant ma germana com jo, com que vam treure matrícula d’honor no vam pagar el primer curs".

Viure fora

El seu pare era arquitecte, la mare, bibliotecària. La germana gran és arquitecta i la petita és metge. La Raquel és l’única periodista, però va tenir altres vocacions. "D’adolescent em va agafar un atac que volia ser actriu i me’n volia anar a Hollywood. També, com que al meu pare li agradaven molt les motos i miràvem els premis, admirava una pilot finlandesa, Taru Rinne, i volia ser com ella". I com va arribar l’interès per la televisió? "A COU encara no sabia què volia fer. Vaig posar periodisme de primera opció perquè m’interessava la imatge. Quan cursava segon vaig començar a treballar pagant a la tele local d’Horta Guinardó. Era una associació que tenia unes càmeres i uns VTR que s’havien de mantenir. Pagaves mil pessetes al mes i entraves al club. Vaig poder tocar moltes tecles davant i darrere de la càmera i se’m va obrir un món".

El 2014 va instal·lar-se a Washington com a corresponsal de TV3. "Feia 15 anys que ho desitjava". L’amor per la cultura anglosaxona li ve de petita. "Quan acabàvem vuitè, als 13 anys, ma mare ens enviava a Dublín amb una família que tenien quatre nenes, els Lynch. Hi passàvem un mes a l’estiu. La meva germana gran hi va anar tres estius consecutius. Després n'hi vaig anar jo dos, i la petita només un perquè el meu pare va morir quan ella era allà. Jo vaig complir els 14 a Dublín i vaig pensar que això de viure a fora era molt interessant".