Família 30/09/2017

La publicitat incita a consumir més menjar porqueria?

Galetes, sucs, pizzes, cremes de cacau i molts altres productes processats s’anuncien amb insistència per televisió en horari infantil

Trinitat Gilbert
5 min
La publicitat incita a consumir més menjar porqueria? Dades sobre el consum de fruita a Catalunya

Els anuncis sobre menjar processat i begudes energètiques, pobres en nutrients i hipercalòriques, influeixen en “les preferències, les peticions de compra i els hàbits alimentaris de les criatures”. Ho asseguren el metge Miguel Ángel Royo Bordonada, de l’Institut de Salut Carlos III, i el professor Fernando Rodríguez, de la Universitat Autònoma de Madrid, en diversos estudis que han fet sobre la publicitat alimentària i la salut. Mentrestant, l’Organització Mundial per a la Salut (OMS) reconeix la relació que hi ha entre la promoció d’aliments poc saludables i “l’obesitat infantil”.

És tan gran la influència que les criatures arriben a pensar que el menjar és més bo si es presenta amb el logo d’algunes de les marques que han vist als anuncis, com va revelar la revista ''Archives of Pediatrics & Adolescent Medecine. En un estudi que publicava el 2007, les criatures d’entre 3 i 5 anys deien que els nuggets de pollastre, les pastanagues i la llet eren més bons si tenien el logo de la cadena de menjar ràpid McDonald’s que els que no el portaven, tot i que en realitat els oferien per menjar exactament els mateixos aliments. “Per això, aquesta cadena de fast food destina mil milions de dòlars en publicitat”, afirma Henri Joyeux al llibre 'Come bien hoy, vive mejor mañana' (Planeta).

Per entendre per què és així, la publicista i comunicadora Núria Escalona explica que els pares acompanyen les criatures mentre miren els dibuixos, les pel·lícules i altres programes, però quan apareixen els anuncis desconnecten. “Fixeu-vos que és el moment en què les criatures es queden soles mirant els anuncis, i aquells inputs van fent camí”. De fet, la fórmula clàssica de la publicitat “és la repetició d’un discurs que busca crear desig i la necessitat de tenir el que s’anuncia”, explica Escalona. I als petits els va entrant al cap. Tot i així, les marques tenen el dret de publicitar-se seguint la legislació i, en aquest sentit, tenen dret d’anar al límit d’aquesta legislació per vendre els seus productes.

Segons el metge Miguel Ángel Royo Bordonada i el professor Fernando Rodríguez, “fins als 5-6 anys les criatures no són capaces d’identificar la publicitat en la televisió; fins als 7-8 no s’adonen de l’objectiu comercial que tenen; i fins als 12 anys la majoria encara no són conscients de la seva intenció persuasiva”. Si a tot plegat hi afegim que els hàbits alimentaris s’adquireixen a la infància i que, una vegada instaurats, són resistents al canvi, s’entén per què “l’estudi de la publicitat alimentària adreçada a criatures és molt rellevant”, afirmen.

Dit això, hi ha iniciatives que s’han afanyat a analitzar la quantitat de sucres d’alguns dels aliments anunciats per televisió. El digital Sinazucar.org demostra, amb fotografies artístiques i ben explícites, la quantitat de sucre que contenen galetes, sucs, iogurts, iogurts bevibles, embotits, cremes de cacau, rajoles de xocolata, pizzes i també llets. Les imatges són ben informatives.

De fet, “la marca Coca-Cola ha reconegut que el sucre provoca obesitat en molts joves” i “a França s’ha compromès a reduir el nivell mitjà de calories un 9,4% per al conjunt de les seves begudes amb gas i a no publicitar els seus productes als programes de televisió destinats a menors de 12 anys”, escriu Joyeux. “Evidentment no corren cap risc perquè els que tenen 12 anys miren tota la resta de programes”, continua afirmant Joyeux.

CONSEQÜÈNCIA: OBESITAT

A l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, la pediatra Susana Redecillas, adjunta de la Unitat de Gastroenterologia i Nutrició Pediàtrica, indica que les dades de sobrepès i d’obesitat infantil i juvenil es mantenen estables i altes: el 31,8% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes, i el 12,6% té obesitat (segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya-ESCA, 2015).

I, d’altra banda, Redecillas sosté que “la mala alimentació és multifactorial”. Dit amb altres paraules, que les criatures i els joves no mantinguin una alimentació adequada “no es deu només a la publicitat, sinó també al fet que no fan exercici físic, perquè passen més hores asseguts”. A tot això cal afegir-hi també “els valors de la família”, que són els que haurien de compensar la publicitat que els arriba per la tele. Per exemple, “els pares que tinguin clar que un suc no substitueix una peça de fruita poden dir-ho i practicar-ho”.

A més, la pediatra indica que “l’excés de la proteïna animal també és al darrere de les xifres d’obesitat i sobrepès”, i no només el sucre. “Repassem què acostumen a menjar per esmorzar, per dinar i per sopar, i ja veurem que hi apareixen embotits, carn, peix, llet i iogurts en quantitat excessiva”, recorda.

GALETES I IL·LUSIONS

Per la seva banda, el doctor en nutrició i en qualitat dels aliments Jordi Fernández ressalta els “ganxos” a què han de recórrer la majoria d’anuncis d’alimentació per vendre els productes. “Fan servir els personatges de les pel·lícules infantils” perquè, si no, ningú estaria disposat a comprar un aliment que té una majoria d’ingredients poc saludables. “Els ous de xocolata es venen perquè contenen un nino a dins. Les galetes, perquè tenen dibuixats els herois i les heroïnes”. I Fernández aporta una altra idea: “Aquests anuncis, en realitat, a qui enganxen és als pares, que volen fer felices les criatures pel reclam d’aquests productes”. En canvi, el doctor els proposa: “Regaleu-los els ninos i els adhesius dels personatges que hi apareixen i no els productes, que no són menjar saludable”.

Jordi Fernández també alerta dels productes destinats fins i tot als nadons, com és el cas dels lactis anomenats el primer iogurt, que “els predisposaran als aliments dolços”. De fet, “sempre hi ha aquesta predisposició en tots els ingredients processats, que s’anuncien per televisió, perquè tots els que hi surten contenen sucre”. A més d’acostumar el paladar a grans quantitats de dolços artificials, “els anuncis també fan difusió de mals hàbits alimentaris, lligats a moments falsos de felicitat, com ara menjar patates xips i pizzes al sofà davant de la televisió”.

MENYS TV, MENYS PUBLI

Per tot plegat, Miguel Ángel Royo exigeix “restringir legalment la publicitat alimentària dirigida al públic infantil”. I alhora el metge recomana evitar que les criatures en mirin. Perquè la publicitat alimentària dirigida a menors per televisió “fa un compliment escàs de les seves normes ètiques” i perquè “els productes no saludables en la publicitat per a la població infantil s’ha incrementat, fins al punt que al 2012 ja suposava un 64%”.

Dades sobre el consum de fruita a Catalunya

Els catalans gasten de mitjana 292,31 € per càpita en fruita i verdura, cosa que representa una de les quantitats més altes de l’estat espanyol junt amb el País Basc i l’Aragó. Per contra, la despesa anual el 2016 per persona en menjar no saludable va ser de mitjana de 64,41 €, segons l’informe L’alimentació saludable a Espanya, fet per investigadors d’EAE Business School.

stats