Propostes actuals per no oblidar el feixisme

El 14 d’abril celebràvem els 90 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola, una etapa que prometia un avenç polític, econòmic i social però que es va veure estroncada el 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil i el posterior inici d’una dictadura feixista que va paralitzar Espanya al llarg de 40 anys. Un període fosc que es va acabar amb la mort del dictador Francisco Franco el 1975, però que, malgrat la transició democràtica, segueix latent a l'estat espanyol. Això justifica la necessitat de recordar la nostra història per entendre millor la societat d’avui i de treballar aquest tema amb la canalla. 

En aquest sentit, actualment trobem diverses propostes que ens ajudaran a parlar d'aquests fets històrics amb infants i adolescents perquè els queden massa lluny en el temps o perquè potser ni tan sols els coneixen. I és que no hem d'oblidar que a les seves mans està que els errors del passat no es repeteixin en el futur, i perquè això sigui així cal conèixer tota la història. 

La geometria com a metàfora 

El 12 de maig el Teatre Lliure estrena Frank, una proposta que explica el franquisme, el feixisme i qualsevol altre sistema totalitari als nens i nenes a partir de 7 anys. Les seves directores, Clara Manyós i Xesca Salvà, s’han inspirat en la metàfora de les formes geomètriques del conte Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada, de Ximo Abadia. Les actrius Agnès Busquets, Anna Pérez i Núria Solina representen un univers quadrat amb unes normes molt estrictes que trepitja la llibertat dels triangles i els cercles.

Un espectacle amb molt poc text que convida a entrar en un joc escènic. “Connectem amb el públic a través de l’humor perquè entenguin la història, però hi ha un moment que també els fa pensar”, explica Manyós. És tot un exercici de memòria i de reflexió per reconèixer i ajudar a destapar totes les dinàmiques dictatorials que avui s’estenen en la nostra societat.

Contes que parlen de política

En la mateixa línia de sensibilització, l’editorial infantil i juvenil Takatuka té diversos títols informatius i divulgatius que parlen de feixisme i autoritarisme per a diferents edats. Per als més petits, a partir de 5 anys, trobem Aquí qui mana?, un llibre per reflexionar sobre el fet que algunes vegades ens toca manar i d'altres obeir, però que el més important és tenir clar que tots per igual tenim dret a escollir. Aquest àlbum no busca donar respostes sinó convidar a un diàleg obert entorn de les diferents formes d’organització política presents a les nostres vides. En aquesta línia també hi ha D’aquí no passa ningú!, d’Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho. El conte relata, amb humor, un acte de desobediència a l'ordre absurda d'un general que prohibeix als personatges d'un llibre passar a la pàgina dreta per convertir-se ell en l’heroi de la història. Un llibre guardonat amb diferents premis i reconeixements.

Una altra aposta per acostar-se als més joves és Què és en realitat el feixisme?, escrit i il·lustrat per Kalle Johansson basant-se en les converses mantingudes amb Lena Berggren, professora d’història de la Universitat d'Umeå, al nord de Suècia. Com bé comenta el seu editor, Patric de San Pedro, “vivim temps de creixement del feixisme en la nostra societat, en forma de populismes i moviments que promouen el racisme i l'exclusió. Per enfrontar-nos-hi no és només necessari conèixer els seus orígens i característiques, sinó entendre per què van rebre un suport social tan ampli en el passat i, per desgràcia, perquè el reben també en el present”. Aquest llibre en forma de còmic fa un resum clarificador i pedagògic sobre els principis de la ideologia feixista i els seus moments històrics més importants.

L’educació és sempre la resposta

I de teatre i llibres, a una exposició. Aquest mes d’abril s’ha inaugurat la mostra Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979 a El Born Centre de Cultura i Memòria. Una exposició que fa un repàs de com ha evolucionat l’ensenyament a Catalunya al llarg de tots aquests anys i que vol provocar un debat sobre quin model educatiu necessitem en l’actualitat.

El punt de partida ens situa al 1908, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura, el nom que va rebre el pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb nens i nenes compartint les aules i laic; un projecte que continua sent un referent per al model educatiu actual que encara té molts reptes per resoldre. A partir d'aquí, a la mostra hi podeu veure com era l’escola durant el franquisme. Una educació basada en l’adoctrinament ideològic i religiós, la disciplina, els continguts memorístics, la separació per sexes a les aules, el masclisme i la pèrdua de valors com la solidaritat, la creació o el treball en equip. Un ambient que es respira molt bé amb la recreació de l’aula d’una escola franquista. El comissari de l’exposició, Antoni Nicolau, assenyala que “els nois i noies entendran que la història no és lineal, que no és veritat que sempre anem a millor, que podem empitjorar en molts aspectes i que el domini de les ideologies violentes de l'extrema dreta en l’actualitat seria un greu retrocés”. I conclou: “Cal seguir educant en valors i fer front a la intransigència”.