Mon Tur: “Passar les vacances amb els sogres o els cunyats és una de les principals causes de divorci”

BarcelonaAny rere any, un cop s’acaben les vacances, es dispara la feina dels advocats especialitzats en famílies. El motiu sempre és el mateix: l’augment de divorcis i separacions després del període estival. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el 2022 es van produir a Espanya prop de 85.000 nul·litats, separacions o divorcis. Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid, per aquest ordre, són els llocs on més se’n van registrar, i també són les comunitats amb més població. Mon Tur és advocada i mediadora familiar i autora del llibre Divorcis amb amor (Rosa dels Vents).

Quina és la principal causa de divorci o separació després de l’estiu?

— Tot i que no hi ha estadístiques, l’experiència em diu que una de les principals causes és la convivència amb la resta de la família, és a dir, passar les vacances amb els sogres o cunyats, perquè genera conflictes. Si tens una bona relació, com més serem més riurem, però si no és bona, es visibilitzaran tots els problemes. Altres causes que també es repeteixen són les discrepàncies com a parella a l’hora de criar els fills o les infidelitats. 

El que passa a l’estiu entre una parella és un reflex del que es viu la resta de l’any a casa o canvien les dinàmiques?

— A l’estiu s’incrementa per bé i per mal el que passa la resta de l’any. Per exemple si les tasques domèstiques estan molt desequilibrades i recauen principalment en la dona, durant les vacances encara es visibilitzarà més. Passa el mateix quan la parella et cuida poc o es tenen poques relacions sexuals. El que fan les vacances, doncs, és multiplicar-ho tot exponencialment.

Com s’ha d’encarar l’estiu perquè la parella sobrevisqui?

— No soc gaire partidària de donar consells, però sí que veig que la comunicació i l’empatia són claus. A més s’ha de ser flexible i pensar que les vacances són un període de relaxació on sempre hi ha imprevistos, com, per exemple, que l’apartament que heu llogat no compleixi les expectatives.  En l'àmbit de la parella és clau trobar espais d’intimitat, ja sigui llevar-se més d’hora per tenir una bona conversa o fer l’amor o aprofitar una estona per estar junts quan els fills ja han anat a dormir. Cal expressar el que t’agradaria fer perquè potser l’altre no ho sap i un cop explicat els teus interessos és igual d’important atendre’ls. En definitiva, aconseguir fer el que es coneix com un bon equip parental, sentir que els dos esteu al mateix vaixell i compartiu totes les tasques. Ah, i fer un cap de setmana de vacances sense nens!

Quines són les edats dels fills més complicades a l’hora de gestionar les vacances?

— Els fills amb edats de primera infància demanen molta atenció. En aquesta edat els infants demanen activitats i necessiten rutines tenint en compte els seus horaris de menjar i dormir, perquè si no, es desestabilitzen. A partir dels 6 anys i fins als 12 tot és més fàcil, només cal una bona planificació i activitats per fer plegats. I en adolescents el que s’ha de tenir en compte és que tenen necessitats pròpies i han de poder fer coses amb els pares, però també han de tenir la seva autonomia. Per tant, logísticament les edats més complicades són quan són petits i emocionalment durant l’adolescència. 

Quan són famílies entrellaçades tot es complica una mica més...

— La primera dificultat és el tema del calendari, que acostuma a portar molts conflictes i a vegades quan s’aconsegueix quadrar no coincideixen les vacances dels fills entre els dos membres de la parella entrellaçada: primer els toca als fills d’un i després de l’altre. En aquest punt s’acostumen a produir tres situacions: parelles que aconsegueixen fer equip parental, unes altres que opten per “són els teus fills i, per tant, són cosa teva” o un tercer extrem: “estic a casa meva i s’ha de fer el que jo dic”, i es desautoritza d’aquesta manera l’altre membre de la parella. El que està clar és que quan hi ha males relacions amb els fills de l’altre, sobretot si són adolescents, això genera molta tensió a la parella.

Si no has pogut salvar la relació, com s’aconsegueix fer un bon divorci?

— Amb generositat, flexibilitat i tolerància. Posant tots aquests ingredients i fent una bona gestió de les teves emocions, com la ràbia i la tristesa, pel benestar dels teus fills. És important pensar que tot i que voldries esborrar del planeta la teva exparella, és el pare o la mare dels teus fills. 

I si un dels dos no vol fer un bon divorci?

— El divorci no depèn de la voluntat de l’altre. Si ell o ella vol guerra, tu et pots mantenir en la teva posició. Això no vol dir ser tonto, perquè s’han de posar límits. Però és important recordar que dos no es barallen si un no ho vol.  

En parelles d’home i dona, qui acostuma a posar fi a la relació?

No hi ha estudis fets, el que sí que es repeteix és que les dones fan el pas encara que no hi hagi una altra persona pel mig, mentre que els homes ho fan quan ja tenen una altra relació.