Aure Farran

Com parlem del coronavirus amb les criatures?

El Covid-19 i les mesures que es prenen per combatre'l poden generar por en els infants

Imatge d'una aula d’una escola tancada a la ciutat alabesa de Labastida / RAQUEL MANZANARES / EFE Zoom

El coronavirus és el tema omnipresent informativament i també en les converses a tot el país. Contínuament apareixen noves informacions en relació amb contagis pel coronavirus, mentre es van adoptant noves mesures de prevenció per evitar que es propagui la pandèmia. Es comencen a tancar escoles, es prohibeixen esdeveniments de més de mil persones, es recomana optar pel teletreball, es restringeixen les visites a les residències de la gent gran... I com viu la canalla tota aquesta situació? Entenen què passa? Tenen por?

Cristina Gutiérrez Lestón, educadora emocional i directora de La Granja, explica que davant la situació actual, i per ajudar a entendre com funciona l'emoció de la por, tant present en aquests moments, cal acceptar que "és una emoció natural i primària". És a dir: "La sentim tots els humans. La seva funció és allunyar-nos del perill (real o imaginari), motiu pel qual és molt potent, és a dir, ens domina fàcilment, pren moltes decisions per nosaltres i ens anul·la fins i tot la raó. La por s'encarrega que fem la pitjor interpretació possible de tot, a més de paralitzar-nos, i és invasiva (es fa cada vegada més gran dins nostre) i contagiosa, la traspassem als fills o a les persones que ens envolten". Per a Gutiérrez Lestón només hi ha una manera de superar la por i és afrontar-la: "Amb la valentia que tots els humans també tenim, a vegades amagada, però que és a dins si la busquem. Acostumo a explicar que la por és falta d'informació, així que és natural sentir por davant aquest virus, ens falta la informació de si ens afectarà a nosaltres i en quina mesura. Però és precisament en aquests moments de temor o fins i tot de pànic col·lectiu quan podem donar un important exemple als nostres fills i filles; afrontar la por amb serenor per deixar espai a la raó, i canviar el jo-jo-jo per un nosaltres, un nosaltres com a societat, com a comunitat o com a tribu".

Eva Bach, escriptora, pedagoga i col·laboradora del Criatures, ha elaborat un decàleg per viure aquesta situació amb intel·ligència i serenor.

  1.  Reconeguem la por. Primer de tot, en comptes de voler evitar o negar la por, reconeguem-la, expressem-la i deixem que l’expressin. La por no és dolenta, o no totes les pors ho són. És una emoció natural, bàsica i universal, un mecanisme biològic innat que ha contribuït i contribueix a la nostra supervivència com a espècie. En la mesura justa i suficient, activa la prevenció, la precaució i la prudència, i ens ajuda a protegir-nos. En excés, ens bloqueja i ens desestabilitza. No són bones ni l’onada de pànic irracional que denoten per exemple les prestatgeries buides dels súpers, ni tampoc la banalització del "bah, això no és res, és menys que una grip". Per altra banda, ser valents no és no tenir por, és reconèixer que en tenim i tenir la humiliat i el coratge de demanar ajuda per afrontar-la de manera serena i saludable, que no ens paralitzi ni ens generi estats d’ansietat desenfrenada.
  2. Rebaixem la por amb informacions veraces, sensatesa i bon humor. Fixem-nos en dades objectives i en les explicacions d’especialistes. Recalquem que el perill real de morir a causa del coronavirus és molt baix, i posem-hi un petit toc de bon humor sempre que puguem. La primera raó per la qual els humans ens podem morir no és el coronavirus, sinó perquè som vius. Estem exposats sempre a perills, reals i imaginaris. Procurem que la imaginació no vagi més enllà de la realitat. Per sort una gran majoria de perills, entre els quals el coronavirus, són controlables (encara que costi), i si som prudents i mantenim unes precaucions determinades i ens cuidem, encara més.

  3. Dosifiquem l’exposició a notícies, missatges i converses que ens poden carregar de negativitat. Les emocions s’encomanen encara més fàcilment que el coronavirus. Si estem tot el dia pendents del tema, parlant-ne i exposats a les pitjors notícies, serà molt difícil mantenir la calma i la serenor i actuar intel·ligentment. Fixem unes hores i moments determinats per estar informats de les últimes novetats i la resta d’estones ocupem-nos d’altres temes i esbargim-nos amb altres coses.

  4. Compensem la negativitat amb optimisme, esperança, rialles i somriures. Contrarestem les notícies de nous contagis i de noves mesures excepcionals amb bones notícies, com ara el nombre de persones curades o que a la Xina ja s'ha superat el pic de l’epidèmia. Ara ens toca a nosaltres superar-lo, i també aquí se superarà i passarà. Dediquem cada dia una estona a alguna cosa que ens faci riure i una altra a fer alguna cosa bonica o atractiva que generi emocions i estats d’ànim agradables, que ens generi somriures (per dins o per fora).

  5. Assumim la nostra vulnerabilitat amb humilitat. Malgrat que el món, la ciència, les tecnologies, etc. avancin i progressin, ser humans és ser vulnerables. Reconeguem i assumim que no ho podem controlar tot, que hi ha coses que s’escapen del nostre control, que no sempre podem fer que les coses siguin com voldríem o com ens agradaria. Que hi ha fets que ens superen, que ens desconcerten i que ens fan patir. Que a vegades ens toca afrontar adversitats com aquesta i és lògic que ens en lamentem, que ens faci ràbia, que ens preocupi, però alhora és absolutament necessari que aprofitem l’adversitat per reflexionar, per aprendre i per créixer en humilitat i humanitat.

  6. Mirem el coronavirus com un mestre i esforcem-nos a treure’n les principals ensenyances. Capgirem-ho tot i, en comptes de veure’l només com un enemic o una amenaça, mirem-lo com un mestre de vida. Aquests dies en què moltes escoles tanquen, en lloc de lamentar-nos pel que els nens i nenes o nois i noies deixaran d’aprendre, centrem-nos en les lliçons impagables que ens pot donar el coronavirus, algunes d'absolutament vitals i que als currículums i programes educatius no es preveuen amb la claredat i la contundència inapel·lable amb què se’ns revelen i podem afrontar-les aquests dies. Per exempleun primer aprenentatge seria apel·lar a quines són les nostres veritables riqueses personals i familiars, quins són els pilars i els suports realment estables o immutables de la nostra vida quan la producció, el consum i la vida social en sentit ampli s’aturen o s'alteren els ritmes i rutines habitualsUn segon aprenentatge pot ser fer-nos més conscients de com és d’indispensable cuidar el planeta, que la nostra salut està lligada a la seva i si féssim cada dia moltes accions ecològiques de les que fem aquests dies per obligació i per conveniència pròpia hi hauria menys emissions tòxiques de tota mena, tindríem un planeta més sa, respiraríem un aire més net, reduiríem determinats contagis i problemes de salut... Un tercer aprenentatge té a veure amb l’empatia, amb aprofitar l'avinentesa que se’ns imposin restriccions, que no ens deixin viatjar o entrar a certs països, etc. per posar-nos una mica en la pell de les persones migrants que fugen de la guerra i la pobresa: no sols se’ls tanquen les fronteres o se’ls neguen les atencions bàsiques, sinó que a més són agredides. Això sí que serveix per redimensionar el coronavirus. Davant de fets com aquests i del que deuen sentir aquestes persones, desdramatitzar la situació esdevé una obligació moral. 

  7. Agraïm totes les coses bones que tenim, que se’ns ofereixen i que aquesta situació ens mostra. Comencen per agrair que nosaltres tenim casa. Potser és un tràngol, tot això del coronavirus, però tenim la gran sort de disposar d'un refugi bastant segur. I continuem agraint el que ens ofereix el nostre sistema sanitari, i molt especialment el que ens ofereixen totes les persones i els professionals de casa nostra i del món sencer que fan algun servei ara mateix, que treballen o ofereixen ajuda per fer-nos aquesta situació més fàcil i per contribuir a capgirar-la. Cal agrair qualsevol petita bona acció d'ajuda, informació o cura.

  8. Transformem la por en amor. És l’aprenentatge més indispensable i impagable, una oportunitat d’or que ens brinda el coronavirus. Hem dit que la por és una emoció natural i necessària. La por guarda la vinya, diu el refranyer. Però hi ha una guardiana encara millor que la por i és l’amor per la vinya. L’amor és una altra emoció essencial, és l’emoció més poderosa del món, molt més que la por. Gràcies a ella no sols hem sobreviscut, sinó que gràcies a ella hi ha vida, i també calidesa i qualitat de vida. Fem que l’amor per la vida i el desig de protegir-la sigui el que ens guiï i el que ens domini aquests dies i sempre. I no només l’amor per la vida pròpia, sinó sobretot l’amor per totes les persones que estimem i per tota la humanitat.

  9. Cultivem el temps i la riquesa interior. El temps interior, per ser amb un mateix, per reflexionar, per processar i donar sentit al que vivim i aprenem, per fer-nos preguntes, per escoltar les nostres necessitats, per connectar amb les nostres emocions, per conrear la sensibilitat, per conèixer-nos millor..., és un dels set temps indispensables per a un bon funcionament del cervell, segons Daniel Siegel. Com que som una societat hiperactiva i que viu cap enfora, és un temps gairebé inexistent en les nostres vides i agendes. El coronavirus ens dona l’oportunitat d’obrir-li un espai i practicar-lo. Seria ideal que quan el coronavirus se'n vagi, aquest temps es quedi. 

  10. Aprofitem l'ocasió per practicar i revaloritzar grans valors com l’empatia, la responsabilitat, la solidaritat, la paciència, la generositat, l’altruisme i fins i tot la llibertatExpliquem als nens i nenes que contrauen molt menys el virus i que el tenen de manera més lleu, i que moltes de les precaucions es prenen perquè no contagiem altres persones que podrien tenir més risc, com ara les persones grans i les que tenen altres malalties o problemes de salut. Cada vida és un tresor que hem de cuidar i segur que ningú voldria contagiar els avis o persones delicades de salut. En una societat en què podem adquirir i tenir tantes coses al moment i estem acostumats a poder fer moltes coses que volem en el moment que volem, el coronavirus ens pot fer revaloritzar la llibertat, és a dir, gaudir-ne més i fer-ne més bon ús quan tornem a tenir la de sempre. També ens obliga a reprendre i reaprendre el valor de saber esperar, perquè els temps no els marquem nosaltres, si bé practicant valors com la responsabilitat, la solidaritat i la paciència els escurçarem. Ens caldrà cultivar una bona dosi de paciència –quin gran valor– i, sobretot, unir forces i donar-nos suport els uns als altres, per fer front entre tots a aquesta situació difícil i per poder sostenir les emocions també difícils que en deriven. També és una gran oportunitat per transcendir l’ego, per passar de l’individu al col·lectiu, del jo al nosaltres, dels pensaments i sentiments egoistes als generosos i altruistes, per deixar de centrar-nos en el benefici, els desitjos i les necessitats individuals i contemplar, entendre i atendre les necessitats globals, per obrir el cor i pensar i sentir globalment.

No els traspassem la nostra por

Finalment, la psicòloga i col·laboradora del Criatures Maria Jesús Comellas dona algunes pistes sobre com podem parlar del coronavirus amb la canalla perquè es visqui amb tranquil·litat i sense alarmes excessives, i perquè puguem treure profit d'aquesta situació:

  • Cal afavorir que tinguin informació, però cal ser prudents sobre el que els expliquem per no alarmar-los més del compte.
  • No s'ha de traspassar a la canalla "la paranoia" que ens envolta.
  • Cal aprofitar l'avinentesa per mostrar la importància de la higiene: rentar-se les mans, no tossir a la cara dels altres (una acció que abans es tenia molt present i ara no), tapar-se la boca amb un mocador (caldria fer-ho sempre).
  • Cal explicar-los amb vocabulari adaptat a la seva edat per què hi ha contagis. També cal que sàpiguen que cada any hi ha "brots" de grip o altres malalties i que la diferència és que en aquesta no hi ha la vacuna, però que ja s'hi treballa.
  • També podem aprofitar l'ocasió per explicar-los la importància de les persones que estudien aquestes malalties i de les persones que tenen cura dels malalts als hospitals, perquè segur que molts infants tenen familiars que ho fan i val la pena no ampliar la seva angoixa.