Arnau Solaní: "No volem que la carta als Reis sigui només una llista de la compra llarguíssima"

BarcelonaEnguany no actuo, faig de tramoista i col·laboro fent de tècnic de llums i de so. Els dos anys anteriors sí que els vaig dirigir i també havia interpretat els papers de Lluquet i de Satanàs.

I quins papers fan les teves filles?

— La Carlota fa de fogainera i la Martina fa de pastora. La filla gran és molt oberta i des de l'any 2021 que no ha parat d’actuar-hi. La petita, durant la funció, alguns cops anava ballant per la platea. També va seguir la tradició i un any va fer de nen Jesús. Molts anys enrere, els meus pares també hi actuaven, i el meu oncle Antoni.

Què recordes, de llavors, quan eres un nen?

— Recordo passar por quan sortien els dimonis. I també riure a cor què vols amb el Jeremies i el Rovelló. Mil anècdotes que els pares havien viscut entre bambolines. I sobretot, recordo haver vist el meu pare fent de rei negre molts anys.

Quin trobes que és el moment més entranyable d’Els Pastorets?

— N'hi ha diversos. Potser el més emotiu per als nens que venen a veure’ns és l’entrada dels Reis per la platea. És el final de l’obra, quan van a fer l’adoració i passen per la platea saludant els infants i llençant caramels. Veus aquells ulls oberts de la mainada, aquelles cares plenes d’emoció... És impagable, un moment que cal viure.

Quina peculiaritat tenen Els Pastorets que munteu al Centre Sant Pere 1892?

— Tots Els Pastorets que es munten arreu de Catalunya són peculiars, tant els que fan una versió sencera amb tots els ets i uts, com els que en fan una versió lliure. En el nostre cas, els fem pensant molt en els infants, amb molt de ritme, i això fa que no hi hagi temps per despistar-se, i el fet que sigui musical també fa que sigui molt potent. Enguany recuperem la versió musical. Introduïm cançons d'altres musicals i temes coneguts, amb la lletra canviada per ajudar a explicar la història.

Si et pregunto com ho fan les teves filles, em diràs que molt bé, esclar.

— L’any passat la Martina feia de Sant Gabriel i, com que fa ballet, a l’escena de l’anunciació vam aprofitar aquesta disciplina per fer-la ballar mentre se sentia el text amb la seva veu gravada. Va ser una escena molt emotiva.

I la Carlota?

— Havia de fer de fogainera li vam explicar que era un personatge dolent i, per tant, havia de fer cara d’enfadada i amb les mans com si volgués esgarrapar. I malgrat tenir cinc anys, va saber mantenir molt bé el personatge en totes les escenes, amb una disciplina espectacular. Tothom la mirava a ella perquè era molt divertida.

Com és Nadal a casa? Ha canviat gaire des que eres petit?

— En referència a què celebrem, no ha variat gaire, perquè tant la meva parella com jo compartim el mateix imaginari. Hem afegit per part seva el costum de l’arbre de Nadal, que a casa meva no es feia, i la figura de l’Olentzero, ja que ella és de Navarra. Pel que fa a la vivència, no crec que hagi canviat gaire. Tot és com sempre, amb la màgia dels Reis. Potser la diferència més gran és la influència americana, amb pel·lis i sèries.

I els regals. Cada any n'hi ha més.

— Estic totalment d’acord. Si ets una família petita, tothom vol regalar alguna cosa i algun cop ha passat a casa que els regals més grans no són els que fem a casa, sinó els dels familiars.

Ja tenen les cartes escrites, les teves filles?

— A casa fem la carta als Reis amb molta calma. Ja la comencem a escriure a principis de novembre. Hi anem afegint tot allò que podria ser un regal. Si a l'estiu tenim alguna idea, també l’apuntem.

Carai, quina previsió.

— Ara, quan es posen a redactar la carta, també hi diuen tot allò que els ha anat passant durant l’any, les coses importants que han après. No volem que la carta sigui només una llista de la compra llarguíssima. Tenen clar que els Reis no els hi portaran tot i els Reis sempre porten alguna cosa que no han demanat.

Com cada any, en la sobretaula del dinar de Nadal, tornareu a recordar anècdotes. Explica-me'n una.

— Un any, sortint de casa d’uns amics carregats amb bosses plenes de regals i també altres bosses plenes de papers d’embolicar, ens vam acostar a un contenidor i vam llençar-hi les bosses de regals. Quan ens en vam adonar, vam haver de recular per anar-les a treure i llençar les bosses amb paper. Un bon ensurt!