Marta Casas Vilella: "No podia tenir cura del meu fill sense que passessin desgràcies"

BarcelonaEl primer intent de suïcidi va ser als 12 anys. El Fèlix es va prendre totes les pastilles que va trobar al calaix de dalt de la calaixera. Aquest fet, inexplicable per a una mare, em va perseguir durant un any. No em deixava viure. Al cap d’un any exacte vaig començar a escriure aquest episodi, perquè vaig sentir que escriure m’ajudaria a entendre per què havia passat tot allò.

I per què havia passat?

— Van diagnosticar-li autisme als 8 anys i tot seguit va anar a una escola d’educació especial. Als 12 anys patia assetjament escolar a tot arreu: a les extraescolars, amb els amics, al poble, al futbol. Tot això el feia sentir que era una persona sense cap vàlua. Un dia la desesperació li va fer prendre totes les pastilles que va trobar al calaix, però la seva idea, més que matar-se, era trobar-se bé de seguida, perquè sempre li havíem dit que les pastilles servien per trobar-se millor.

Ja ho entenc.

— Ell va pensar que si se les prenia totes de cop es trobaria bé tot seguit. Lògicament, es va trobar molt malament i vam haver d’anar d’urgències. Quan volíem tornar a casa, ens van dir que no li podien donar l’alta i que el derivarien a un psiquiàtric, perquè havia estat un intent de suïcidi.

D'aquell primer intent ja fa més de deu anys.

— En total va fer cinc intents de suïcidi i cada un va anar acompanyat d’un ingrés al psiquiàtric. Un cop ingressat, es trobava bé des del primer dia, perquè els psiquiàtrics t’alliberen de ser tu mateix, ets només un pacient i, com la mateixa paraula indica, no cal que facis res, tot et ve donat: teràpia, pastilles, rutina diària, manualitats, sortida diària, etc. Tot el temps que hi passava podia descansar de ser ell mateix, i sempre en sortia molt content.

Quan el Fèlix tenia 15 anys en vau perdre la custòdia. Per què?

— Jo sentia que havia fracassat perquè no podia tenir cura del meu fill sense que passessin desgràcies contínuament. No em sentia mala mare. El que sentia era que no podia ajudar-lo més, que havíem tocat fons. El Fèlix no sortia de l'habitació, no anava a l’escola, havia descuidat completament la higiene... Només jugava a la Play. Jugava tota la nit, perquè principalment jugava amb gent de Sud-amèrica. Havia abandonat tots els hàbits que l'unien a la realitat exterior. Vivia com un nàufrag.

Uf...

— Vam anar a Serveis Socials, i l’única solució factible era ingressar-lo en un centre per a menors, però la condició per entrar-hi era perdre la seva tutela. Jo sentia que ja havia perdut el meu fill i, per tant, tot i el dolor i el sentiment de mala mare que llavors sí que vaig tenir, vaig accedir a aquesta condició, perquè no hi veia cap altra sortida. Confiava que un cop ingressat ell reaccionaria i deixaria de viure aquella vida d'animal ferit amagat al seu cau. I així va ser. Va recuperar la il·lusió de viure i acceptar-se.

Com és avui la vida del Fèlix?

— És la vida d’un jove de la seva edat: estudia i treballa, i té nòvia! És un noi educadíssim, responsable, perseverant, sociable, xerraire i rialler. És molt conscient de què significa ser autista en un món no autista, i ja fa temps que va deixar de viure-ho com un càstig diví. Estudia administració i direcció d’empreses. Cada tarda treballa en una escola com a monitor d'activitats extraescolars. Manté una rutina esportiva diària molt exigent que li dona seguretat i benestar. Cuida escrupolosament la seva alimentació. I es compra i cuina tot el que necessita.

I el seu germà? Parla-me'n.

— El Bruno és una persona molt empàtica. Crec que és enginyer per això, perquè vol trobar solucions als problemes. És el nostre còmplice. Els pares intentàvem protegir-lo de les aparents injustícies causades pel Fèlix. A cap nen li agrada que el seu germà li esbotzi la seva joguina preferida només perquè vol jugar i no sap com demanar-ho. Avui el Fèlix sap que pot comptar amb el Bruno per a tot. Ell no s’avança ni el protegeix, però està disposat a ajudar-lo quan el Fèlix fa el primer pas.

Al final, què ens ajuda a entendre l'autisme?

— Despulla’t dels teus prejudicis fruit de la por. Acosta’t a aquesta persona d’igual a igual, amb el cor a la mà. Fixa’t en el que fa, deixa't guiar i aprendràs un nou llenguatge.