Quan un nen ha de prendre antibiòtic i quan no és necessari?

BarcelonaEls medicaments antimicrobians, entre els quals es troben els antibiòtics, van marcar un abans i un després a la medicina moderna. Tot i això, aquest gran avenç està en perill atès que, cada any, més microorganismes aprenen a defensar-se dels tractaments, esdevenen més forts i resistents, i provoquen que els medicaments deixin de ser eficaços. Eneritz Velasco, metgessa adjunta del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Déu i coordinadora del programa d’optimització d’ús d’antimicrobians de l’hospital, apunta que entre els usos que més posen en escac la seva eficàcia hi ha “fer-los servir quan no són necessaris”, ja que els antibiòtics, continua, són medicaments que tracten infeccions causades per bacteris “i no són eficaços en les que són provocades per virus com poden ser la grip, el refredat o la covid”. Velasco insisteix que “tampoc són analgèsics”, per la qual cosa no treuen el dolor “ni serveixen per tractar la tos o per reduir la febre”.

Què hem de tenir en compte a l’hora d’administrar antibiòtics a infants?

Els antibiòtics mai s’haurien de prendre sense prescripció mèdica. “Tampoc s’haurien d’aprofitar aquells tractaments que han sobrat d’un altre procés i encara corren per casa”, subratlla Velasco. No respectar la dosi i la durada pautada també pot ser un factor que resti eficàcia, ja que s’està exposant els bacteris a dosis massa baixes, i això afavoreix que desenvolupin resistències de manera més ràpida. La metgessa adjunta del servei de malalties infeccioses de Sant Joan de Déu encara cita un últim factor: “Fer servir un antibiòtic que sigui d’un espectre massa ampli i que, per tant, afecti també aquells bacteris que no hauríem d’estar tractant en aquell moment”.

Quins perills comporta prendre antibiòtics, per exemple, en cas de refredats o grips?

Velasco apunta que “no només poden no actuar per bé, sinó que poden actuar per malament”. En primer lloc, en cas de refredat o grip el que s'ha d'afavorir és la curació del procés, i això, assenyala, “quan administrem antibiòtics no succeeix”. D’altra banda, la doctora alerta dels perills dels efectes adversos dels fàrmacs, que poden ser immediats, com la diarrea, els vòmits o el mal de panxa. “Ens alerten d’una toxicitat més immediata”, apunta. Però també hi ha efectes a llarg termini, “com la possibilitat d’afavorir el desenvolupament de bacteris resistents que resten efectivitat a l’antibiòtic en tractaments de futur”. Finalment, afegeix, també podem desequilibrar la presència natural de bacteris al nostre organisme, el que s’anomena microbiota, i afavoreix que estiguem sans.

Quines altres infeccions poden donar lloc a confusió?

“Les bronquitis solen ser víriques. Fins i tot la pneumònia ho és”, assenyala Velasco. En l’edat pediàtrica, insisteix, predominen els virus, i amb molta diferència, respecte als bacteris. “Hi ha casos concrets en què una persona sana sense problemes d'immunitat presenta infeccions causades per bacteris i que no requereixen antibiòtics”, explica la metgessa. Fins i tot les otitis es poden tractar d’entrada amb antiinflamatoris, sense antibiòtics, i "la majoria es curen". El missatge, per tant, seria que moltes infeccions bacterianes es beneficien d’antibiòtics, però no totes. En qualsevol cas, insisteix, cal consultar el professional mèdic.

¿Són conscients, les famílies, de la importància de donar la dosi pautada pel pediatre?

La doctora Velasco apunta que les famílies cada vegada són més conscients de l’impacte que l’ús inadequat dels antibiòtics pot tenir en els seus fills. Si es fa un bon seguiment en el dia a dia, puntualitza, “les recaigudes no són la norma”. També hi influeix que tant en l’àmbit hospitalari com en el comunitari es faci un seguiment dels perfils de sensibilitat als bacteris que ens van identificant quan es fa un cultiu d’orina o de sang, la qual cosa permet “observar com es redueix la sensibilitat a alguns antibiòtics i preveure com cal adaptar els tractaments”.

¿Caldria fer més divulgació sobre un bon ús dels antibiòtics?

En els últims anys, en l’àmbit hospitalari i de laboratori pediàtric ja s'està treballant en aquesta línia d'acord amb el pla nacional que hi ha enfront de les resistències microbianes i amb les directrius de l'OMS. “Als centres d’atenció primària comptem amb programes per promoure el bon ús d'antibiòtics entre els professionals i treballem conjuntament pediatres, metges de família, microbiòlegs, farmacèutics i especialistes”, explica Velasco, que també destaca que cal treballar de manera coordinada entre hospitals i atenció primària. La doctora també qualifica “d’essencial” la integració de les famílies, les escoles i la comunitat en general en l’objectiu, ja que, insisteix, el problema de la resistència és molt complex i afecta la salut humana, però també la salut animal, la ramaderia o el medi ambient.

¿Hi ha algun cas que justifiqui l’administració d’antibiòtics preventivament?

La doctora puntualitza que només caldria fer-ho en casos específics, com davant d’una cirurgia en cas d’immunodeficiència primària, d’un procés dental en cas de patir problemes cardíacs o en infeccions com la meningitis. Fora d’això, no caldria ni tan sols per prevenir infeccions durant la primera infància, quan les criatures solen presentar entre quatre i cinc infeccions respiratòries a l’any. “Això –explica Velasco– no significa que la seva salut estigui en risc, tret que requereixi ingrés hospitalari”.

Com podem prevenir d’alguna manera aquestes infeccions tan recurrents, aleshores?

Insistint en mesures com la higiene de mans, ensenyant-los des de ben petits a rentar-se-les després d’anar al lavabo i d’arribar del carrer, o abans de dinar, o a tapar-se amb el colze al tossir i esternudar. Tot això, assenyala Velasco, “al marge de tenir les vacunes al dia i d’evitar el contacte amb gent de risc quan s’està malalt”.