Victoria Gabaldón: "Quan va néixer el meu fill em sentia frustrada i sola"

BarcelonaQuan les meves amigues em preguntaven quants fills volia tenir, mai sabia ben bé què respondre'ls. La maternitat no entrava en els meus plans, però no pas perquè la rebutgés, sinó simplement perquè mai he pensat a mitjà o llarg termini.

Però...

— Però quan vaig convertir-me en mare, vaig entendre de seguida que havia nascut una nova versió de mi mateixa. Gràcies al part, no només hi havia una nova criatura al món, sinó que, de fet, també tot el món naixia amb ella, jo inclosa. Quatre anys més tard, quan va néixer el meu fill, vaig tornar a sentir el mateix. I també em sentia igualment frustrada, em sentia sola envoltada de gent, sentia que em faltaven relats.

Explica-m’ho.

— Va ser la maternitat qui em va buscar a mi i no a l’inrevés. Hi vaig topar i, sense fer massa cas de res que me’n pogués parlar, sense imaginar que l’experiència em travessaria com ho va fer. I em va travessar de tal manera, que de seguida vaig sentir la necessitat de trobar relats, veus, imatges, perquè tot allò que m’estava passant no era de cap manera tal com m’havien explicat.

En cada naixement, neix també una forma de maternitat.

— Em sembla urgent comunicar que hi ha tantes formes de maternitat com dones que són mares. Cada dona ha de ser lliure per exercir la maternitat de la manera que li vagi millor, sense tantes imposicions i opinions que ningú demana. El cos de la dona continua sent un camp de batalla sotmès a qualsevol tipus de crítica. Si dones el pit un mes o fins als sis anys, tant és, sempre hi haurà qui et critiqui.

I com, particularment, és la teva maternitat?

— De cap manera volia una maternitat abnegada i d’entrega incondicional. A més de mare, volia ser una dona que desitgés i ser desitjada, volia tenir secrets, els meus moments, les meves solituds, els meus viatges. No vaig néixer per al sacrifici, ni crec que sacrificar-se sigui un bon exemple per a gairebé res. Volia saber què passava amb les mares que se separaven, per exemple. Volia saber com treure’s la culpa de sobre. Volia conèixer mares que estimen els fills amb bogeria però que, un o dos cops al dia, dimitien de les càrregues familiars. Així que llegint, buscant i vivint vaig anar trobant altres relats. D’aquí neix la revista.

De quina rutina diària et sents orgullosa?

— Tots els dies, tots, sense excepció, em dedico a rebaixar els meus nivells de culpa. Quan em sento culpable per no tenir un sou fix, m’aturo i m’esforço per ser indulgent amb mi mateixa, perquè crec que fent la feina amb la revista dono una lliçó valuosa als meus fills, que veuen com la seva mare surt de la seva zona de confort i lluita per un projecte en què creu fermament.

Quina idea t’inspira?

— Reconèixer que, en la majoria de temes relacionats amb els fills, no hi ha una única manera correcta de fer les coses. Una mare o un pare tenen el dret, gairebé la necessitat, de ser contradictoris, ambigus, imprecisos, de no tenir les coses clares.

Quin moment viuen ara els teus fills?

— La meva filla comença a transitar per l’adolescència i, desgraciadament, ja no tinc la meva mare per demanar-li consells. Així que escolto les persones que tinc al voltant. M’agrada molt escoltar. En qualsevol conversa trobo alguna cosa que em pot servir. També m’agrada mirar enrere, buscar l’adolescent que vaig ser i recordar com em sentia i què necessitava de la meva família.

Recorda un moment difícil.

— No fa gaire el meu fill em va posar en un atzucac quan em va preguntar què significava "tenir sexe" i de quina manera es ficaven els espermatozous dins el cos d’una dona perquè quedés embarassada. Converses com aquesta em demanen un esforç, perquè no el vull enganyar explicant-li contes i he d’adaptar l’explicació a alguna cosa que pugui entendre.

I acabem amb un moment feliç.

— Amb la gran, no fa gaire, vam anar a un casament i la veia molt avorrida. D’entrada, em va saber greu que no tingués cap interès per relacionar-se amb noies de la seva edat, però al cap d’una estona em vaig asseure al seu costat i vam estar parlant sobre enamoraments i desenamoraments del seu institut. I va acabar sent una estona deliciosa.