Nadal divorciats: "En el meu món il·lús pensava que podríem veure la cavalcada com a família"

BarcelonaSón les primeres festes de Nadal que la Maria (nom fictici perquè prefereix preservar el seu anonimat) celebrarà separada, després de gairebé dues dècades junts, de qui fins ara era la seva parella i amb qui té dos fills, de 7 i 10 anys. Ella es troba en una etapa del seu procés de dol, que es produeix en qualsevol trencament, més avançada que ell. "La situació és tensa, ha sigut una separació llarga i dolorosa, però els dies especials per a cada família en aquestes festes els hem aconseguit mantenir: el 26 de desembre els fills el passaran amb el pare, i el 6 de gener, amb la mare", relata. La resta se cenyiran al que marca el seu conveni: des del 20 de desembre (quan acaben l'escola) fins al 30 estaran amb ella, i del 30 de desembre fins que comencen l'escola (el dia 8 de gener) estaran amb ell. "És trist haver de seguir el règim de visites al peu de la lletra", admet mentre reconeix que tenia l'esperança que tots poguessin anar a veure la cavalcada de Reis junts. Però la seva exparella no vol compartir aquests moments. "En el meu món il·lús pensava que seria possible", admet. Com que viuen en un poble petit, ella segurament optarà per no anar-hi i evitar, així, posar en una "situació incòmoda" els seus fills: "Sacrifico la cavalcada perquè si penso en ells és millor no aparèixer".

Tot i la duresa d'una separació, el primer en què han de pensar els pares que estan vivint aquesta situació és en les criatures i en aconseguir que el seu Nadal "no canviï radicalment", explica Mon Tur, advocada i mediadora familiar i autora de Divorcis amb amor. Per aconseguir-ho, tant Tur com l'advocada Adriana Auset, d'Auset Abogados, són partidàries que els pares siguin flexibles amb el règim de visites. "Si per a una família és més important un dia i per a l'altra un altre, val la pena canviar-lo encara que el jutge hagi dictaminat una cosa diferent", apunta Auset.

Tot i la situació d'aquest Nadal, la Maria no perd l'esperança que els pròxims anys sí que puguin compartir la cavalcada. "No vull renunciar-hi, però suposo que per a ell ha de passar més temps. Només espero que no trigui gaire, perquè els fills també es fan grans", explica resignada. Auset considera que la solució passa perquè els pares hi vagin junts. "Si els dos volen veure la il·lusió dels seus fills, han de fer l'esforç", insisteix.

Com gestionar els regals

Però no només els dies especials són difícils de gestionar quan hi ha una separació. L'altre gran dilema són els regals. "Sempre hem tingut una política molt austera pel que fa a aquest tema, i el que hem fet és dir-nos què farà cadascú per no repetir-nos", relata la Maria. Les advocades recomanen pactar-los o, fins i tot, fer un regal conjunt. "Hi ha parelles que queden a les vuit del matí per esmorzar el dia de Reis i esperen que els nens es despertin per veure com obren els regals. Si no pot ser, s'ha de buscar una altra fórmula perquè els fills passin una estona aquell dia amb els dos progenitors", explica Tur. El que és una línia vermella, afegeix Auset, és entrar en una competició a veure qui fa el regal més car o més gran: "El que té més poder econòmic no ha de deixar mai en ridícul l'altra persona, hi ha d'haver una estratègia conjunta". La mateixa fórmula recomana Auset en el cas que per aquestes festes es faci un viatge amb els fills. "Si un pot pagar-los una setmana a les Maldives i sap que l'altre només pot permetre's anar al poble de la família, és millor renunciar a fer un viatge tan car", relata.

Dins del còctel de pactes, els pares que se separen amb fills adolescents tenen un altre punt a negociar: l'hora d'arribada la nit de Cap d'Any. "S'ha de consensuar l'horari de tornada i a quina casa dormirà per evitar que l'adolescent opti per anar a la del progenitor que sap que el deixarà arribar més tard", deixa clar Tur.

Com ho viuen els fills

La Maria s'ha sorprès amb la naturalitat amb què els seus fills han gestionat la separació. "Veien mala maror a casa, però no entenien què passava. Quan els vam dir que els papes ja no celebrarien ni farien res junts ho van entendre ràpid, i això els va ajudar a adaptar-se a la nova situació", relata. La Maria, però, lamenta que quan hi ha dates assenyalades encara costi tant negociar-les amb la seva exparella. "De debò que som incapaços de canviar aquests dies per falta de comunicació?", es pregunta resignada. Els pocs cops que ho ha provat ha obtingut un no per resposta o una conversa plena de retrets.

El que porta més malament de la separació, admet, és saber que s'està perdent moment bonics que no tornaran a repetir-se amb els seus fills. "Què és el més complicat de tot el procés? Acceptar que, per molt que intentis fer les coses bé i planifiquis, no et sortirà com tu vols", admet.

Auset aconsella a les parelles que estiguin passant per aquesta situació que el primer que facin sigui assumir que s'han separat i que no són ni les primeres ni les últimes que ho faran. "No se n'ha de culpar la injustícia de la vida, perquè un i l'altre en el seu moment es van triar i han de ser conseqüents amb aquesta decisió. I, sobretot, quan hi ha fills pel mig, s'han de comportar amb ells com quan no hi havia cap problema entre la parella, perquè els que s'han separat són els pares, no la família".